BRUSSEL.LES, UN ANY

Avui fa un any de la gran manifestació de Brussel.les. Quins records! 365 dies han passat, i jo diria que el país ja no és el que era llavors. Hem fet un gran, un enorme pas endavant. Sembla mentida el que pot canviar un país en un any. Res, repeteixo, res és el que era llavors. Només de pensar-hi m'emociono.

Ara som a anys llum del 6 de març, del dia anterior. Ara som molt, però que molt més lluny d'Ecspanya i molt, però que molt més aprop de la Independència, de la nostra tant necessària com imprescindible Llibertat.

Recordo molt succintament: la manifestació de Brussel.les sorgeix, en el seu origen, d'un debat al Bloc Gran del Sobiranisme (BGS), el setembre-octubre del 2008. En les setmanes següents es comença a muntar tota l'organització, malgrat el boicot actiu de tots els partits parlamentaris. Però el recurs a la xarxa supera tots els obstacles. Entre els quals el més repugnant és el del Casal Català de Brussel.les i el de la Delegació del Govern a Brussel.les, encapçalat llavors per una tia impresentable que respon al nom d'Anna Terron. En comptes de comportar-se com una representant institucional i posar-se al servei dels seus compatriotes, la molt caragirada -per no utilitzar altres epítets més explícits- va menysprear la iniciativa i va passar-ne olímpicament. Una actitud que hauria d'haver comportat el seu cessament immediat i la seva reprovació pública. Però, ara, un any després, aquesta botiflera és Secretària d'Estat ecspanyola per a la Immigració. No dubteu que des d'aquest càrrec continuarà fent mal, molt de mal a Catalunya.

La manifestació de Brussel.les va atraure una important atenció mediàtica internacional. Per primera vegada, molts mitjans d'arreu del món es van fixar en la reinvindicació nacional de Catalunya. Missió acomplerta.

Tot just un mes després de Brussel.les, Joan Carretero engegava a pastar fang els calabresos d'ERC i el projecte de Reagrupament com a associació independent començava la seva marxa. En poquíssim temps, més de 3.5o0 patriotes van afegir-s'hi. No hi ha cap mena de dubte que en els darrers 11 mesos, Reagrupament ha esdevingut la novetat més rellevant del panorama polític català. Trencant totes les parets, trencant tots els murs, trencant tot el que se li ha posat per endavant. I res, ni ningú el pot aturar. Mai s'havia vist que una associació passés a comptar en els baròmetres polítics, quan encara no s'ha convertit en proposta electoral. Doncs Reagrupament, malgrat tots els obstacles ho ha aconseguit. I no tinc cap dubte que el millor encara està per arribar.

Els mesos de maig i juny van ser els de la promoció, primer, i rebuig, després, de la Iniciativa Legislativa Popular sobre la Independència de Catalunya per part de la mesa del Parlament del parc. Per unanimitat. Recordo amb tristor la concentració de davant del Parlament, amb un espectacle depriment dels suposadament diputats independentistes que deien donar suport a la Iniciativa, però que contrastava amb el vot del seu representant a la Mesa. Patètic, tot plegat.

I fou precisament arran del rebuig, repeteixo, per unanimitat, de la ILP, que en un petit poble del Maresme es va presentar una moció per convocar, a escala local, una consulta per la independència. S'iniciava un procés polític que ha tingut les seves fites el 13 de setembre, el 14 de desembre i el 28 de febrer. Penso que no cal esmerçar gaire temps en destacar què han significat aquestes tres dates: Ja són 250.000 els catalans i les catalanes que han votat per la Independència, d'un total de 900.000 amb dret de vot. Percentualment, el suport a la sobirania, a la independència, recull més vots que, per exemple el senyor Montilla com a president de la Generalitat, sense anar més lluny.

I això s'ha fet tenint tots els mitjans de comunicació en contra. Tenint el govern en contra. I fent autèntics equilibris per evitar que determinades formacions polítiques parlamentàries intentin monopolitzar-ne el seu rendiment polític.

I què dir de l'impacte internacional? Brutal. Com mai abans. I en això Brusel.les i les consultes coincideixen: obviar els mèdies ecspanyols i anar directament als medies globals que, com s'ha demostrat abastament, no s'estan per punyetes i es fan un ressò desacomplexat de les votacions. Quin triomf més esclatant! Quina diferència envers els mercenaris de la dependència.

En definitiva, han passat 365 dies des de Brussel.les. He de reconèixer que el BGS ja no és el que era. Però probablement, la seva feina històrica ja l'ha feta, i del que ara es tracta és d'adequar-se al nou context. Però el seu llegat ha estat enorme.

365 dies en la vida d'un poble, que l'han canviada totalment. Ara ja som al mapa de les independències immediates. I no tinc cap mena de dubte que en les votacions del 24-25 A i les del 20J, a més de la cabdal de Barcelona, de data indeterminada, de moment, el ressò mediàtic i l'impacte polític real, serà enorme.

Hi ha molta feina a fer, i qui estigui cansat, que plegui, que s'hi posarà un que ho donarà tot. De gent, no en falta. De ganes, tampoc.