LA CONDEMNA ECSPANYOLA

Ara que se les prometen felices, amb la benedicció de La Vanguardia, que està intentant crear un entorn propici per a la victòria sense baixar de l'autocar de les tropes

convergents, convindria alertar a la gent que aquesta possibilitat pot comportar un autèntic daltabaix nacional.

Un primer motiu és que CiU no aposta per la independència com a projecte de futur de Catalunya. Això vol dir, que la seva opció és clarament dependentista, és a dir, partidària de continuar sotmesa a l'espoli fiscal, l'empobriment socioeconòmic, la submissió política, la marginació lingüística de Catalunya, entre moltes altres calamitats. El principal garant d'aquesta opció dependentista és, sense cap mena de dubte, en Josep Antoni Duran i Ecspanya, autèntica vaca sagrada de la política catalana i, a l'hora, encara que sembli incoherent, l'autèntic ase dels cops de la política ecspanyola. I això és així, perquè els ecspanyols els agrada recordar als seus esclaus, la seva condició de tals.

El dependentisme de CiU, naturalment, encadena el futur immediat de Catalunya, és a dir, de tots nosaltres, de les nostres famílies i, el que és més important, dels nostres fills, al destí de l'Estat ecspanyol. Si s'opta per la carta ecspanyola, Catalunya esdevindrà el tren de cua d'Europa. I això per una senzilla raó: la doble marginació a la que serà sotmesa en les properes dècades. Una marginació per ser membre d'un dels estats pària dins la Unió Europea. I una altra marginació, a l'interior de l'Estat ecspanyol, on ocupa una posició cada cop més insignificant.

I amb un agreujant, la més que probable expulsió d'Ecspanya de l'eurozona. Als alemanys ja se'ls està inflant els dallonsis amb el tema dels PIGS (Portugal, Itàlia, Grècia i Ecspanya). I, naturalment, mentre nosaltres continuem sotmesos a Ecspanya, continuarem sent tractats com a porcs.

Votar dependència, és a dir votar Convergència, és sinònim de votar Ecspanya, i en conseqüència, arriscar-se a ser foragitat a empentes i cops de peu de l'eurozona. És això el que vol la societat catalana?

Perquè algú dubta que una Catalunya independent no tindria cap, i repeteixo, cap mena de problema per romandre a la zona euro?

No només això, sinó que hi ha més d'un estudi que considera que una Catalunya independent, amb una economia que ja a hores d'ara, amb espoli fiscal inclòs, superara la de països tan consolidats com Dinamarca o Finlàndia, per no parlar de Txèquia, Irlanda o la pròpia Portugal, no tindria la més mínima dificultat per posicionar-se entre les primeres economies de la zona euro.

Si això se sap, quin sentit té condemnar-nos per quatre o vuit anys més a Ecspanya? Cap ni un. És l'hora de tallar les cadenes que ens lliguen amb Ecspanya, i que ens arrosseguen cap a les profunditats de les misèries materials i de la indignitat moral.

Perquè una societat que renuncia a la millora de les condicions de vida dels seus membres actuals i futurs, és una societat moralment malalta, egoista, en una paraula, capada.

Només la Independència ens pot garantir l'estabilitat econòmica i material. Només la Independència i res més que la Independència.

Tot el que ve d'Ecspanya, no és més que una condemna. Com la del nyap que, segons sembla, ara sí està a punt de caure, per obra i gràcia del Tribunal Constitucional d'ídem.

Tinguem-ho clar i actuem en conseqüència!