dimecres, 24 de març del 2010

UN PETIT GRAN APUNT

M'ha agradat molt el post Un petit apunt sobre l'Assemblea de Reagrupament, penjat per l'Enric Canela al Bloc Deu Mil en Xarxa per l'Autodeterminació. Hi trobo una actitud francament oberta i constructiva.

A l'Enric el conec sobretot arran de compartir capçalera al Bloc Gran del Sobiranisme. En som membres fundadors, si bé, per raons lamentables, en el seu moment l'Enric va deixar de col.laborar-hi.

La meva opinió personal és que l'Enric hauria de formar part ja fa mesos de Reagrupament, però és clar, ell sembla ser que no opina el mateix.

Tinc l'esperança que després de la 2a Assemblea, la nova etapa que s'obre ens permetrà enderrocar els dubtes i prevencions que molta gent tenia respecte la nostra associació, i d'aquesta manera superar amb escreix l'actual nombre de membres. La força de Reagrupament, no em cansaré de dir-ho, és la seva gent.

Cal tenir present que aconseguir en molts pocs mesos 3.500 associats, en els temps que corren, és un èxit sense precedents. Però es tracta d'una primera embranzida. Ara cal un segon impuls que hauria d'abastar a molta altra gent que es preocupa i s'ocupa per la sort d'aquest país nostre, que és el mateix que dir, de la seva gent, el medi ambient, la llengua, el benestar, etc.

A Reagrupament hi ha lloc per a molta gent, i en les properes setmanes, farem una gran tasca de disseminació dels materials recentment aprovats, com el Full de Ruta i la Constitució de Catalunya, així com impulsarem noves iniciatives originals i engrescadores per aconseguir una difusió el màxim d'àmplia possible.

Com ell mateix diu, la paraula clau és generositat. Efectivament, aquest és el quid de la qüestió. Espero que tothom estigui a l'alçada de les circumstàncies. La responsabilitat que tenim és molt i molt gran.



Etiquetes de comentaris: , , , ,

15 Comments:

Anonymous Eduard Vivó said...

Benvolgut Josep:

Desitjo de tot cor que l'Enric Canela, patriota i home intel·ligent com n'hi ha pocs, es decideixi a donar aquest pas que comentes.

Crec que amb acostaments com el d'Enric Canela i Joan Laporta començarà una desfilada d'independentistes rellevants cap a fer pinya a RI.

M'agradaria fer una autocrítica constructiva: Potser hauriem d'esbrinar que es el que havem fet malament o encara no havem fet per que aquests patriotes i d'altres es decideixin a donar el pas. Si encertem en la diagnosi i el remei haurem fet, sens dubte, un pas de gegant per assolir els nostres objectius.

Que se m'entengui be: No m'estic aliniant amb els que ja saps. El que passa es que per deformació professional tinc tendència a posar indicadors en el procés que em diguin què podria anar millor i com fer-ho.

Salut!

24 de març del 2010, a les 16:35:00 CET  
Anonymous Anònim said...

Totalment d'acord. Jo, com a reagrupat al corrent de pagament -no practicant, però reagrupat des de la mateixa nit que es va habilitar la inscripció via web-, estaria disposat a canviar el nom de RNC -el partit presumptament registrat per un dimissionari- per "Suma Catalunya" (de "Suma Independència i Catalunya Acció"). A veure si així podem fusionar-nos tant amb l'Enric Canela com amb en Santiago Espot.

24 de març del 2010, a les 17:28:00 CET  
Anonymous marc said...

Quin collons que tens, que teniu.

Generositat?

Esteu fatal, Josep. Quina pena.

24 de març del 2010, a les 18:47:00 CET  
Blogger JOSEP said...

Eduard,
Totalment d'acord amb la teva reflexió. Penso que ara mateix les condicions per aconseguir més associats són molt millors que fa una setmana. Sempre cal revisar els actes i aprendre dels errors... i dels encerts!

Anònim,
Entenc el sentit de la proposta, jo el nom m'importa un rave.

Marc,
Fes el teu camí, i espero que aviat ens tornem a trobar. Si tots dos ho fem bé, segur que ens retrobarem.

24 de març del 2010, a les 20:31:00 CET  
Blogger Unknown said...

Crec que anant per totes les places del país, tu Sort tocant la trompeta, la Lomas la pandereta i el Gran Messies dalt una escala ballant l'èxit està assegurat. Aquesta ha de ser la segona embranzida. Si és així no hi ha qui ho pari aquest gran circ-espectacle de malalts i marginats socials. Endavant les atxes. Potser en Canela no veu aquest espectacle imparable. Deu ser cec. O potser és que tothom o la immensa majoria és cega excepte el 0'058 % de la població del país (3500 Reaplegats)?. Segurament és això.

24 de març del 2010, a les 23:23:00 CET  
Anonymous Arnau said...

Ei Josep,
em sap greu dir-te que desgraciadament discrepo força de com ha anat aquesta última Assemblea de R.Cat. He llegit, tot, el full de ruta aprovat, i no m'agraden moltíssimes coses que es plantegen. He vist que hi ha molts tics neo-liberals (model educatiu i universitari, per exemple), moltes propostes de mescla de capitals privats i públics, molta submissió a models europeus i nord-americans que són purament liberals.

Bé, com tu dius, valtres feu el vostre camí, que jo faré el meu, i tard o d'hora ens trobem al mateix costat de la barricada, això segur.

Independència i socialisme!

25 de març del 2010, a les 10:22:00 CET  
Anonymous Josep-Empordà said...

Jo, pel que veig, és que el problema de Reagrupament deriva de que l'ùnic reagrupat que conec que te senderi i sentit comù, és fora, és a Bahreim per questions de feina, i tot ha sigut marxar ell i arribar la disbauxa.

Tinc entés que ara torna per passar la setmana santa en familia, potser amb la seua arribada tornarà a possar una mica de senderi a aquesta associació cultural.

Com de ben segur tots haureu adivinat, em refereixo a l'amic Cesc.

25 de març del 2010, a les 10:47:00 CET  
Blogger Jesús (Xess) said...

General, quina vida tan pobre has de tenir que per sentir-te un homenet has d'anar tocant-li el voraviu al Sort.
Quina pena feu els sociates...
Uix, perdó, m'he equivocat, no és pena és fàstic!!

25 de març del 2010, a les 11:53:00 CET  
Blogger JOSEP said...

Arnau,
No ens l'agaféssim amb paper de fumar... Però vaja tens raó, segur que en algun moment ens retrobarem. Recorda les paraules d'en Titot a Sabadell. Sàpigues que els socialistes teniu les portes, ja trigueu.

Josep-Empordà,
He de tenir enveja perquè prefereixes en Cesc? Bé, segur que més ric no, però més guapo....

Xess,
Deixa que la patuleia s'esbravi, home! Com a mínim ara ja no insulta ad hominem i per això li publico els seus comentaris. Poc a poc es fa civilitzant... Ara tens raó, la seva vida deu ser molt trista i pobra, mira que tenir una fixació per un humil i modest professor universitari....

25 de març del 2010, a les 16:00:00 CET  
Anonymous Arnau said...

Josep,
tinc molt present el que va dir en Titot, per això t'he dit que ens vorem al mateix costat de la barricada. Ah, i també cal deixar clar que el nostre país són els PAÏSOS CATALANS i no només el principat, eh!

Visca els Països Catalans lliures i socialistes!

25 de març del 2010, a les 18:43:00 CET  
Blogger Salvador said...

Això d'humil i modest és una figura retòrica, no? ;-)

25 de març del 2010, a les 19:06:00 CET  
Blogger Unknown said...

Aquest professor universitari (que treballa a la universitat privada dels Godó i Cia., no ho oblidem)ni és humil ni és modest. Jo no tinc el gran nivell cultural (intel·lectual s'autoqüalifica el modest i humil professor universitari) de tots aquests escollits per voluntat divina de Reagrupament, però en el seu dia vaig creure cegament el projecte de R.cat...perè en veure que allò era un Reaplegament (d'arreplegar-ho tot) de los més freequi i cutre del país, de veure que solament coincideixo amb en Carretero en el tema d ela independència però en rés de la seva política dretanota (fins i tot amb tics feixistots) en tot lo social i econòmic em fa petar de riure com un "humil i modest professor universitari" no s'adoni de la secta en que s'ha fotut. O potser és que enyorava que algú li oferís qualsevol càrrec i ara ja el té?. El temps, benvolguts, possa a tothom al seu lloc....i ja arribarà el novembre de veure si aquest país encara vol al seu Parlament que hi hagi més Pantojas, Chiquitos de la Calzada, Dinios i altre fauna, això si a la catalana i tapant-se les vergonyes amb l'estelada. Si Macià aixequés el cap i veiés l'actual Parlament li cauria la cara de vergonya, però si veiés el que hi ha a Reagrupament i que això és l'alternativa segur que a més a més us fotria un bol d'òsties per farsants.

25 de març del 2010, a les 20:16:00 CET  
Blogger JOSEP said...

General,

Ara ho has dit... `'en el seu dia vaig creure cegament en el projecte de R.Cat". Aquí hi ha el tema, company!

"Creure" és un mal negoci, però "creure cegament", és directament suïcida.

Jo no "crec" en res ni en ningú, i "cegament" no acostumo a fer res (bé alguna vegada sí, però no ve al cas).

General, quan "pensis" una mica i només facis cegament allò que es pot fer cegament, però res més, segur que anirem millor i fins i tot ens podrem retrobar amb l'Arnau i amb el Marc , tu i jo.

25 de març del 2010, a les 21:13:00 CET  
Blogger Jesús (Xess) said...

" ja arribarà el novembre de veure si aquest país encara vol al seu Parlament que hi hagi més Pantojas, Chiquitos de la Calzada, Dinios i altre fauna, això si a la catalana i tapant-se les vergonyes amb l'estelada"
Collons això ja ho tenim!! Es diuen Carod, Bargalló, Huguet, Puigcercós...

26 de març del 2010, a les 12:56:00 CET  
Anonymous Anònim said...

mira tio ets tan curtet q no ho acabes d'entendre:
Reagrupament esteu ben morts. Ni en Canela ni ningú us retornarà a la vida. Ni tan sols en Laporta q vol crear un partit nou pq no veu pas clar el vostre tinglado totalitari, hahaha. Ai pobre infeliç! L'únic q teniu de bo són els arreplegats per fer número, però no et preocupis q haviat us giraran l'esquena hi aniran corrents al partit de Laporta. L'única possibilitat q teniu és anar en una coalició, amb humilitat, aportat el poc q teniu, i tot i així fareu un resultat més o menys com el de Ciutadanos. A que no tens collons de jugar-t'hi res?

28 de març del 2010, a les 22:18:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home