dimarts, 16 de març de 2010

PER UNA CANDIDATURA NACIONAL

Reagrupament és una altra cosa. Aquesta afirmació ha esdevingut un referent que ens caracteritza com a organització. El repte és complir-ho. I puc dir amb molta satisfacció que ho estem aconseguint. I no em refereixo al fet que el seu impacte social i mediàtic -per moltes enquestes cuinades de La Vanguardia que s'inventin- va molt més enllà de la seva suposada insignificància demoscòpica.

No. Em refereixo a com enfocar determinats aspectes de la quotidianitat política. Per exemple, el tema sempre delicat de la confecció de les llistes electorals. És la mare dels ous, des d'un plantejament estrictament electoralista de l'activitat política. No hauria de ser així, però ai las! ho és en la pràctica. Senyal que romanen determinats vicis importats d'anteriors vides polítiques.

Vagi per endavant que el que ara escric és exclusivament una opinió personal meva, i en cap cas representa el parer de ningú més.

Des del meu punt de vista, la candidatura independentista transversal ha de ser, per damunt de tot, una candidatura nacional. Vull dir pensada en clau nacional, perquè el seu objectiu és únicament i exclusivament nacional: proclamar la independència i regenerar la democràcia. No podem caure en la lògica territorial, entre d'altres raons perque està pensada en clau ecspanyola (provincial). En aquest sentit, posar l'èmfasi en la territorialitat de la candidatura és caure de quatre potes en la lògica autonomista i ecspanyolista. Caure en la lògica de la gestió de l'autonomia. És convertir Reagrupament en la "mateixa cosa" que la resta de candidatures: una superestructura al servei dels interessos clientelars, de les famílies i els clans polítics.

Dit d'una altra manera: els diputats reagrupats de la propera legislatura -per molt que els pesi als de La Vanguardia- no representaran el territori. Representaran Catalunya en el seu conjunt, una Catalunya que votant-los exercirà el seu dret a decidir i el suport a la Independència.

Per això és fonamental dotar-se d'una candidatura formada per autèntics líders d'opinió amb un impacte el més ampli possible, amb un nivell de coneixement popular de sortida quasi total (per exemple, del 99.1%), o el més alt possible, entre d'altres raons perquè no tenim temps material per invertir en promocionar-los o donar-los a conèixer.

I naturalment, amb un compromís ferm, és a dir, públic i vinculant, per votar per la Independència i la regeneració democràtica.

Les properes eleccions seran per decidir el futur de Catalunya com a nació. I el repte és entre Reagrupament o els espectres d'un tercer tripartit, d'un tercer pacte del Majèstic o de la sociovergència.

Penso que qualsevol català conscient no pot dubtar ni un sol segon a qui cal donar el vot. O Reagrupament o (més) Ecspanya.


Etiquetes de comentaris:

3 Comments:

Anonymous Josep-Empordà said...

Tinc una pregunta, Josep:

Si en Laporta us falla...teniu un pla "B"?.

16 de març de 2010 a les 18:19:00 CET  
Blogger Josep said...

Josep-Empordà,

Abans de res, el teu silenci dels darrers dies... es deu a que et va afectar el tall de la llum? La meva solidaritat amb tots els afectats...

Jo només tinc un pla: el Pla VE! (Victòria Sobre Ecspanya!)

16 de març de 2010 a les 19:12:00 CET  
Anonymous Josep-Empordà said...

Gràcies per la part que em toca Josep. I tant que em va afectar!.

Palafrugell fou la "zona zero" de la nevada.

16 de març de 2010 a les 20:19:00 CET  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home