dimarts, 23 de març del 2010

SOM BONS, I CADA COP MILLORS!

A la Mireia

Acabo de veure aquest vídeo sobre l'Assemblea de diumenge i de seguida he pensat "Som bons ... i cada cop, millors". Felicitats, companys!


I al Periódico... que el mati déu!


Etiquetes de comentaris: ,

escrit per JOSEP el 3/23/2010 04:27:00 p. m.

2 Comments:

Anonymous Amadeu Galindo said...

Sí, noi, sobretot tu.

23 de març del 2010, a les 20:42:00 CET  
Anonymous Jaume C. said...

Josep, no cal la intervenció divina per matar El Periódico. La realitat el colga dels excrements amb que ell vol esquitxar els altres. I s’hi ofegarà, ell solet, sense ajut.

Diu: “No només proposa declarar la independència de Catalunya mitjançant una simple votació al Parlament” Vegis els cassos de Noruega, Països Baixos, Txèquia i Eslovàquia i tants altres. No va ser així? A més dels arguments que exposes en el teu post al BG.

I acusa de voler “crear un exèrcit i una guàrdia nacional” Ara ja en paguem un de ben feixuc, no? A més Dinamarca en te, i fins i tot la neutral Suïssa. Són estranys?

I “organitzar un cos diplomàtic” Tots els Estats en tenen, encara que alguns no la tenen per servir al ciutadà, segons contaven, per exemple, uns viatgers a Xile i uns bombers que eren a Paris...

“i no considerar el castellà llengua cooficial” Avui el català i l’espanyol són literalment cooficials al Principat, però a l’hora de descriure la cooficialitat trobem que tenim el dret i el deure de conèixer l’espanyol i només el dret d’usar el català. Això és cooficialitat o suboficialitat? Catalunya invertirà els papers caminant cap a la normalitat, però no serem tan fariseus vestint-t’ho de falsa “cooficialitat” tal com fan ara amb el català. El màxim respecte doncs a la dignitat de l’espanyol i els qui el parlen.

Afegeix als càrrecs de desmesura l’aberració següent: “sinó que ha confeccionat un esbós de Constitució catalana en la qual la nacionalitat queda subjecta a condicions no especificades”. Aquesta acusació tant greu caldria dirigir-la també contra l’art. 11.1 de la Constitució Espanyola (“La nacionalidad española se adquiere, se conserva y se pierde de acuerdo con lo establecido por la ley”) entre d’altres de tot el món.

I acusa de que el programa el “defensaran candidats d’una fidelitat sense màcula”. La fidelitat sense màcula la trobem en els partits del règim que semblen òrgans militaritzats. No es pot fer una llista humanament llegible de tots els exemples, que van des del “el que se mueva no sale en la foto” de l’Alfonso Guerra fins a l’apel•lació al “principio de autoridad” del líder socialista gallec Pachi Vázquez per fer empassar als seus el pacte amb el PP sobre al llei del sòl autonòmica (“no somos una comuna”). Pobre Carretero, és una fada comparat amb aquest exèrcit professional.

I rebla “Però mai com ara s’ha manifestat amb una barreja de populisme i de radicalitat esquinçada”. Aquí Josep ja m’has avançat amb l’exemple d’en Montilla i la gent gran enganyada. Afegiria jo la repartidora d’euros zapaterista a Andalusia, lleis de memòria històrica de cartró-pedra, i tot el que fan per esverar els bisbes ultramontans, mentre s’abstenen de les autèntiques mesures necessàries respecte de les infraestructures, educació, banca, immobiliàries e tutti quantti.

Deixar l’artilleria pesada en els becaris te aquestes coses. “Ataca neng” i el nen apunta maneres, ganes i crueltat infantil, però no ha llegit prou, encara. I la caga.

24 de març del 2010, a les 11:57:00 CET  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home