GENIAL, EL FERRERRES!

En Ferrerres és el meu ninotaire de referència. I també és el gran silenciat per Can Godó, sobretot després que fitxés pel Periódico. Un exemple és el silenci sepulcral que cau damunt seu des del programa de la tieta Basté, on no paren de riure-li les gràcies al Batllori que sempre fa un humor "políticament correcte", per a l'establishment monàrquico-autonomista, incloent-hi la nefasta nota folklòrica.

Quant a la vinyeta que il.lustra aquest post, fixeu-vos que el genial Ferreres diferencia l'actitud dels tres "mansos": l'Artur amb cara de mala llet i apretant les dents -no li agrada. En Mas-Colell, com dient, "quin paperot i a sobre em dibuixen", amb els pels de punta. I en canvi, en Duran i Ecspanya, a ulls clucs i perfectament quadrat se'l veu en la seva salsa, convençut del que fa, sense dubtes ni manies.

Una vegada més, genial, Ferrerres. Mal que el pesi a la tieta Basté.

SOM BONS, I CADA COP MILLORS!

A la Mireia

Acabo de veure aquest vídeo sobre l'Assemblea de diumenge i de seguida he pensat "Som bons ... i cada cop, millors". Felicitats, companys!

II Assemblea Nacional "El Segon Impuls" (vídeo) from Reagrupament Cat on Vimeo.

I al Periódico... que el mati déu!

HAHAHAHA, QUIN RIURE, EL PERIÓDICO, QUIN RIURE!

El publireportatge que avui dedica El Periódico a un suposat govern quadripartit, és una demostració fefaent del grau d'histerisme i nerviosisme amb què els sociates s'enfronten a la situació econòmica, social i política. Estan, literalment, acollonits de la que els cau al damunt. És naturalment, una picada a l'ullet al Duran i Ecspanya, per tal que pressioni a CiU. 

Hi ha, però, un detall que no remarquen. Qualsevol govern quadripartit, en l'eventualitat que és formés, hauria de tenir com a president el líder de la formació amb més escons, que no és altra que CiU, de manera, que un govern d'aquesta mena, hauria de suposar la dimissió de Montilla i el nomenament de Mas com a President.

Bé, oi que això qualsevol persona mínimament assenyada, ho considera altament improbable? Per no dir impossible? Al Montilla, com a la ronya, no deixarà la cadira ni amb lleixiu!

Jo espero que els convergents no caiguin en aquesta trampa. Està clar que en Mas no pot acceptar-ho. Ara, vés a saber si als seus adversaris interns (el propi Duran, o en Recoder), no els interessaria un pacte d'aquesta mena, que naturalment, significaria l'eliminació de Mas (que dimitiria per pura dignitat... ep, suposo!)...

La reclamació de la unitat, de la pila del greix, és una gran trampa. Unitat per fer què? Per sortir de la crisi? Si són els mateixos que han l'han afavorit! L'única unitat vàlida és la que asseguri el trencament de l'actual dependència econòmica respecte aquest cadàver polític que es diu Ecspanya. Només així, podrem començar a bastir una societat més cohesionada i justa. Amb Ecspanya, mai!