LA CONSTITUCIÓ DE CATALUNYA

L'ÚNICA CONSTITUCIÓ QUE VAL,

LA DE LA REPÚBLICA DE CATALUNYA!

AIXÒ ÉS ECSPANYA

La foto no té desperdici que diríem. Aquests tres individus són membres del Tribunal Constitucional ecspanyol, i sí, són dels que han de determinar si Catalunya és o no és una nació, ahahahahahahaha quin tip de riure!

Els tres angelets, estan naturalment, en una plaça de braus, assistint a la tortura i mort d'éssers vius, tot fumant uns puros.

Bé, doncs, això és Ecspanya! I no hi ha res més. Res.

Com a catalans, hem de passar d'aquesta genteta i no perdre ni un segon en debatre sobre si cal reemplaçar aquest o aquell magistrat. Caure en aquest joc, com ha caigut el senyor Mas, és fer seguidisme dels sociates, que intenten marejar la perdiu.

No ens alimenten les engrunes: Estatut? Renovació del TC? Au va! Aquí el que cal és Independència i Constitució. Catalana, naturalment!

DUES INICIATIVES INTERESSANTS

Si en el post anterior em feia ressò d'un vídeo musical, avui crido l'atenció sobre dues iniciatives igualment interessants.

La primera és l'encartament de la Constitució de Catalunya a l'Avui i al Punt, el proper dia 23 d'abril, tal i com ho recull el darrer d'aquests diaris.

La segona és un nou grup al Facebook, que m'ha semblat molt divertit, es diu aixonomeshoarreglemsenseespanya.org

Felicitats per la iniciativa i la imaginació...

El país es mou, no hi ha cap dubte, el tsunami es comença a congriar i res serà igual, quan es desfermi.

Per cert, aquest diumenge ha fet un any de la publicació de l'article Patriotisme i Dignitat de Joan Carretero a l'Avui. En un proper post, faré una reflexió al respecte.

UN PETIT GRAN APUNT

M'ha agradat molt el post Un petit apunt sobre l'Assemblea de Reagrupament, penjat per l'Enric Canela al Bloc Deu Mil en Xarxa per l'Autodeterminació. Hi trobo una actitud francament oberta i constructiva.

A l'Enric el conec sobretot arran de compartir capçalera al Bloc Gran del Sobiranisme. En som membres fundadors, si bé, per raons lamentables, en el seu moment l'Enric va deixar de col.laborar-hi.

La meva opinió personal és que l'Enric hauria de formar part ja fa mesos de Reagrupament, però és clar, ell sembla ser que no opina el mateix.

Tinc l'esperança que després de la 2a Assemblea, la nova etapa que s'obre ens permetrà enderrocar els dubtes i prevencions que molta gent tenia respecte la nostra associació, i d'aquesta manera superar amb escreix l'actual nombre de membres. La força de Reagrupament, no em cansaré de dir-ho, és la seva gent.

Cal tenir present que aconseguir en molts pocs mesos 3.500 associats, en els temps que corren, és un èxit sense precedents. Però es tracta d'una primera embranzida. Ara cal un segon impuls que hauria d'abastar a molta altra gent que es preocupa i s'ocupa per la sort d'aquest país nostre, que és el mateix que dir, de la seva gent, el medi ambient, la llengua, el benestar, etc.

A Reagrupament hi ha lloc per a molta gent, i en les properes setmanes, farem una gran tasca de disseminació dels materials recentment aprovats, com el Full de Ruta i la Constitució de Catalunya, així com impulsarem noves iniciatives originals i engrescadores per aconseguir una difusió el màxim d'àmplia possible.

Com ell mateix diu, la paraula clau és generositat. Efectivament, aquest és el quid de la qüestió. Espero que tothom estigui a l'alçada de les circumstàncies. La responsabilitat que tenim és molt i molt gran.

"HEM DE SER MOLT FORTS" (JOAN LAPORTA)

Ja han passat unes poques hores des de la finalització de la 2a Assemblea de Reagrupament. Un èxit esclatant, no cal dir-ho. El segon impuls ja ha començat, i de debò que ha començat amb una força i una contundència espectactulars.

Ha estat un acte d'autèntica dignitat nacional. En aquest sentit, voldria agrair especialment la feina feta per dos companys de la Junta que n'han tingut la responsabilitat directa: en Xavier i en Josep Antoni, i amb ells, a la cinquantena llarga de voluntaris que ho han fet possible.

Penso que el moment més emocionant ha estat quan a la presentació de l'audiovisual sobre la Constitució de Catalunya, ha aparegut a la pantalla, el text de la seva Disposició Transitòria primera, que concretament diu:

"Aquesta Constitució deroga en el territori de Catalunya,

la Constitució del Regne d'Espanya de 1978"

Us juro que se m'ha posat la gallina de pell (com diria en Cruyff). Brutal.

Naturalment, l'altre moment cabdal ha estat la intervenció d'en Joan Laporta. Més enllà de la seva crida a l'acció política, que ja ha estat destacada per tots els mitjans, jo vull subratllar una frase que fins al moment cap mitjà o blocaire ha fet.

Laporta, en un discurs que ha anat prenent força a mesura que es desenvolupava, ha dit en un moment determinat que "Hem de ser molt forts".

Exacte. Aquesta és la qüestió. I penso que avui aquesta idea ha quallat. Només cal veure com el suport a la Junta Directiva renovada ha estat abassagador. Incontestable. Vull aprofitar aquest post per saludar i felicitar els nous membres d'aquest òrgan del qual tinc l'honor i la responsabilitat de formar-ne part.

L'informe d'en Joan ha estat, així mateix, d'una gran contundència i clarificadior. Les actituds personalistes i obtruccionistes han estat esclafades com si fossin un burilla. Penso que això els hauria d'ajudar a reflexionar sobre l'immens perjudici que han causat a l'entitat. Tot i que finalment, ara sí, representen una etapa superada. Finiquitada.

(Ah, per cert, al TN vespre no han dit ni ase ni bèstia de l'Assemblea... sense comentaris)