AIXÒ ÉS ECSPANYA

La foto no té desperdici que diríem. Aquests tres individus són membres del Tribunal Constitucional ecspanyol, i sí, són dels que han de determinar si Catalunya és o no és una nació, ahahahahahahaha quin tip de riure!

Els tres angelets, estan naturalment, en una plaça de braus, assistint a la tortura i mort d'éssers vius, tot fumant uns puros.

Bé, doncs, això és Ecspanya! I no hi ha res més. Res.

Com a catalans, hem de passar d'aquesta genteta i no perdre ni un segon en debatre sobre si cal reemplaçar aquest o aquell magistrat. Caure en aquest joc, com ha caigut el senyor Mas, és fer seguidisme dels sociates, que intenten marejar la perdiu.

No ens alimenten les engrunes: Estatut? Renovació del TC? Au va! Aquí el que cal és Independència i Constitució. Catalana, naturalment!

EL CINISME SOCIATA NO TÉ LÍMITS

Qui no se'n recorda dels crits dels sociates, palanganeros i peperos quan es féu públic el dictamen del Consell Consultiu que es carregava els drets històrics en l'esborrany del nyap -abans que fos circumcissat a la Moncloa? Us enrecordeu que deien que calia sempre seguir els dictàmens de l'esmentat òrgan? En el seu moment, en aquest mateix bloc, ja els vaig posar a caldo aquí i aquí. Ara, els sociates, amb el Don Pepe al capdavant, es passen novament el Consell Consultiu per l'arc del triomf i malgrat que dictamina que el 60% dels articles de la Llei de Dependència són inconstitucionals, anuncia que no presentaran recurs. I ERC calla i otorga, caient en el parany d'un esquerranisme tòtila de manual.

Bé, suposo que ara, el mínim que poden fer és forçar la renúncia de Pérez Tremps, i proposar un altre substitut que molt bé podria ser el catedràtic Marc Carrillo, de la UPF. D'aquesta manera li pagarien els serveis prestats, pel seu vot en contra del reconeixement dels drets històrics en l'esborrany de l'estatut. Recordo -je me souviens, que diuen al Quebec- que l'individu en qüestió va ser proposat a l'òrgan consultiu pel partit d'en Xoan, i que en el dictamen sobre l'esborrany de l'estatut va votar el mateix que els sociates i que el PP (per llogar-hi cadires).

Però possiblement, ni això faran, i deixaran que el nyap sigui trinxat ad aeternitas aeternitatis. I els estarà bé a tots els autonomistes de van votar, per por, Sí a aquest infumable, monument a la baixesa humana, a la mediocritat, a la indigència intel.lectual. Roma no paga traïdors. I Ecspanya, tampoc. He dit.

Serà una massacre:
El Tribunal Constitucional sota el control del PP

Els ecspanyols es pensen que som imbècils. Rectifico: els ecspanyols es pensen que els independentistes som imbècils. Però no combreguem amb rodes de molí. Els que sí que ho fan són els autonomistes dats. Ara, per art de màgia, s'han carregat un membre progressista, de manera que es desfà l'empat en el ple i el vot de qualitat de la presidenta -sociata línia guerrista- se'n va a prendre vent. Ja no val un xavo. Ara qui tallarà el bacallà serà els membres triats pel PP amb una majoria de 6 a 5. I tot això és casualitat, oi?

Au vinga, que se us veu el llautó. Ara, l'Alfonsito Guerra deu estar brindant amb cava amb en Zapalana o l'Acebes, perquè la jugada li ha sortit rodona. El nyap ara serà encara més nyap, un nyapíssim. El TC el retallarà per dalt, per baix, per la dreta i per l'esquerra, i no quedarà més que una pallaringa.... per cert, qui va utilitzar aquesta expressió abans de 21 de gener del 2006?

PSOE i PP han dosificat les seves actuacions: primer va ser el consell consultiu, amb el suport del PSC, ICV i PP (al.lucina!), després la ponència al parlament del zoo, després la traïció de la Moncloa, després la comissió constitucional del congrés de les hienes, després.... Total, un despropòsit de dalt a baix. I ara, el tret de gràcia. L'Alfonsito riu, en Rubalcaba també. En Montilla, no cal dir-ho.

Però els peperos es preparen per posar-se les botes. Si, com ja comença a ser clar, guanyen les properes eleccions ecspanyoles, el primer que faran, tal i com pensaven també fer-ho el 14-M del 2004 és suspendre l'estatut basc i les institucions parlamentàries. Després aniran a per nosaltres.

Els vuit anys d'Aznar seran una conya amb el que s'aproxima. Però també serà el moment que l'independentisme de pedra picada desplaci d'una vegada l'autonomisme poca-vergonya i claudicant. L'autonomisme ha fracassat, per sempre més. Ara només queda la independència! Contra Ecspanya! Per Catalunya!