dilluns, 29 de març del 2010

N'HI HA PER ESCRIURE UN LLIBRE

Alerto. De fet, no seria ni el primer, ni el segon, ni tan sols el tercer. Una servidora, ja n'ha escrit uns quants, de llibres. Reconec que darrerament he abaixat el ritme. Però el pati, tal i com està em fa venir dentetes d'escriure'l.

Realment el nostre, és un país ben complicat. O potser no. Quin país hi ha que sigui senzill? Cap, naturalment. Però darrerament les reaccions espasmòdiques de determinats elements no ens poden deixar indiferents. Cal fer alguna cosa per posar les coses a lloc. Vegem-ne alguns casos.

El primer i més obvi, és el referent als crits d'indignació en contra la proposta de Reagrupament de tenir un exèrcit propi. Un exèrcit català, naturalment. Unes forces armades catalanes, sí senyor. Diguem-ho clar i català: un independentista contrari a l'existència d'un exèrcit català, no és independentista, és una altra cosa. És tan difícil pensar Catalunya com un país normal? I els països normals, sí senyor, tenen exèrcit. I indústria militar, per cert, que sovint crea milers de llocs de treball. I de passada, recuperaríem un patrimoni històric, que es remunta als coltells, les dagues, les ballestes, passant pels gremis de mestres armers de moltes ciutats experts en la fabricació de pedrenyals, mosquetons i magranes. No és cap casualitat que Felip V s'encaparrés en liquidar tot aquest passat gloriós. Per alguna raó ho va fer, no? Cal tenir-ho ben clar, la Independència pressuposa un exèrcit, per què la Llibertat no és gratis (Freedoom is not for free). I us ben juro que quan la conquerim, no ens la deixarem prendre mai més.

Dos. Penso que el país hauria d'agrair a Reagrupament que hagi actuat com a un detonant de la consciència col.lectiva. Sembla increïble, però tot d'un plegat surten candidatures independentistes de sota les pedres. Un hom es pregunta d'on surten les misses per a tot plegat, per a tanta exhuberància. M'aposto un pèsol que aquí hi ha gat amagat. Fins i tot autèntics zombies que fins no fa gaire eren la riota del personal, ara se'ls saluda com a venerables patriotes. Ja està bé, no em queixo pas. Prefereixo mil vegades aquests zombies, que no pas pallassos ecspanyols. Però, si més no, és interessant, for the record, tenir-ho ben present. I seria de ben educats, reconèixer que sense Reagrupament, això hauria estat impensable.

I tres. La sociovergència, sí nois i noies, ja treu el morro. Ara només falta, ja ho veig, la foto del Montilla i el Duran i Ecspanya de bracet amb el Papa de Roma. Cap al novembre, no? Sí, això mateix. Avui el Bustos i l'Esteve donant-se el bec. I La Vanguardia que vetllarà perquè el país no es desvïi del camí correcte, és a dir de la dependència envers Madrit. I El Periodico, apuntant. Si fa uns mesos, ja van fer, les forces vives, el ridícul a la nova terminal de l'aeroport, la setmana passada no el feren menys a la inauguració del sincrotó. Aquests akelarres dels sibwanes de genolls davant el president ecspanyol de torn, o fins i tot del ministre de torn, o àdhuc del secretari d'estat de torn -o posats a fer- del director general de torn, llepant-los culs i vores, és l'espectacle més dantesc, més repugnant, més nauseabund que em pugui tirar a la cara. I així anar fent, oferint noves glòries a Ecspanya, oi xavals?

Bé, ja us ho trobareu. Podeu posar tots els pals a les rodes que volgueu. Podeu subvencionar totes les candidatures zombies que necessiteu. Podeu donar-vos el bec ara amb els sociates, ara amb els peperos. Podeu fer tot això, però us dic una cosa: no us en sortireu. Catalunya no es pot permetre el luxe de perdre quatre anys més subordinada, espoliada, marginada. Ja no ens alimenten les engrunes -les almoïnes pels missaires. Anem a per totes i qui es foti pel mig, en sortirà escaldat, o rebotat. O fins i tot, no se'n sortirà. Aviso.

Etiquetes de comentaris: ,

10 Comments:

Anonymous Josep-Empordà said...

Sociovergència?. No crec que CiU siguin tant burros de, guanyant les eleccions i per golejada, cedissin la Presidencia de la Generalitat als P$OEmontillistes, per tant, és del tot segur que no hi haurá "sociovergència".

En tot cas, si la victòria no fos tant aclaparadora com diuen les enquestes podriam parlar de "vergéncia-socio", i aixó, amic meu, ja son figues d'un altre paner. Aixó company, seria un plaer tant indescriptible, el veure als P$OEmontillistes fent el paper de "palanganers" de CiU, seria una satisfacció tant bèstia que no crec que en aquest mon sugui possible tanta felicitat.

Però del "mantra calabrés" de la sociovergència el que em preocupa és que hagi sigut adoptat per Reagrupament amb tanta facilitat, cosa que no ajuda gens a destriar la imatge que té Reagrupament de ser una escissió d'ERC.

De fet, el discurs i les actituds de molts reagrupats costa de distinguir-lo dels discurs i actitud d'ERC. Potser és que si que Reagrupament només és una escissió d'ERC, el qualsevol cas, és als reagrupats el fer-nos veure (si voleu, és clar) que no és així.

30 de març del 2010, a les 12:33:00 CEST  
Blogger JOSEP said...

Benvolgut Josep,

Ai, com se us veu el llautó. A vosaltres, el país us importa un rave. El que voleu és la poltrona. Que Catalunya estigui espoliada i totes les desgràcies associades a Ecspanya us en refot. El que voleu és governar i ser l'amo del carxofar... per després perpetuar la dependència...

Discursos d'ERC? Au vinga home no facis riure, els calabresos ja no existeixen, qui són? , on els veus?, encara duren? o ja són una família més dels nicaragüencs?

Ei i records al Duran i Lleida, que serà el vostre amo, quan pacteu tant amb els sociates o amb els peperos...

Et convido a llegir la Constitució de Catalunya aprovada a la 2a Assemblea de Reagrupament. Serà la primera iniciativa legal que els diputats de Reagrupament presentaran al Parlament aquest del parc...

30 de març del 2010, a les 16:31:00 CEST  
Anonymous Josep-Empordà said...

Benvolgut Josep,

Normalment accepto amb esportivitat els disbrats que es diuen als comentaris d'Internet, procuro explicitar les meues posicions amb raonaments i sense faltar a ningú, però no accepto de cap de les maneres el que has escrit de que el País m'importa un rave, pel que t'agraïria molt que ho retiressis. Tu saps que no és cert.

I encara et diré més, quant et refereixis a mí, t'agraïria que ho fessis en singular, perqué a diferencia de tu, que pertanys a una agrupació cultural, em sembla que és, i en la que segons tinc entés tens algun càrrec, jo no represento a ningú ni milito a en lloc, i parlo sempre a titul estrictament personal.

Gràcies.

30 de març del 2010, a les 17:13:00 CEST  
Anonymous Lu said...

Andorra no té exercit i és un país. i Suissa tampoc em sembla, no?

30 de març del 2010, a les 18:18:00 CEST  
Blogger JOSEP said...

Naturalment, jo no penso que a tu el país t'importi un rave, personalment. Ara al Duran i Ecspanya, sí!

30 de març del 2010, a les 18:21:00 CEST  
Blogger JOSEP said...

Lu,

Andorra és un micro-estat. I els micro-estats no acostumen a tenir exèrcit.

Suïssa té un exèrcit molt potent, i els seus ciutadans estan molt compromesos amb la defensa nacional.

Seria fantàstic que els catalans i les catalanes ens comprometéssim com els suïssos amb les seves forces armades. Genial.

30 de març del 2010, a les 18:28:00 CEST  
Blogger Salvador said...

Llàstima que Andorra no tingui exèrcit, us podríem envair i annexionar.

30 de març del 2010, a les 21:46:00 CEST  
Blogger Unknown said...

Josep Sort: a banda d'autocomplaer-te fent-nos veure que has escrit algun llibre (a dia d'avui qualsevol pixatinters s'autoedita qualsevol cutrada), veig realment que les teves anàlisis pseudopolítiques són autèntiques paranoies. Veig que realment estàs on està la majoria d'enlluernats i freekis del país. Jo no em riuré mai d'aquesta gent de Reaplegament. La meva iàia sempre em deia que era de mal gust riure's de la gent malalta, discapacitada o que els hi faltava un bull. Per això en aquest moment miro la teva foto, llegeixo el que brames i m'aguanto el riure....

31 de març del 2010, a les 0:30:00 CEST  
Anonymous Josep-Empordà said...

Gràcies.

31 de març del 2010, a les 14:26:00 CEST  
Blogger Salvador said...

Ostres noi, quins admiradors que tens. Potser algun ex alumne que vas suspendre?

31 de març del 2010, a les 17:11:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home