UN ANY DESPRÉS

Diumenge passat va fer un any de la publicació de l'article Patriotisme i Dignitat, signat per Joan Carretero a l'Avui. Immediatament els fets es van accelerar: la direcció d'Esquerra va orquestrar una campanya sense precedents, emulant el ja famós recurs a l'alarma social per justificar l'inici d'un expedient.... En Carretero ja en va tenir prou. Només faltava haver de sotmetre's a tota una colla d'analfabets funcionals.Va ser una marxa individual, personal. Però de seguida, dotzenes i centenars de persones s'hi van afegir. L'objectiu era crear "una altra cosa".

Dotze mesos després, Carretero i Reagrupament com associació, que no partit, han aconseguit fites impensables.

La més important, sense cap mena de dubte, engrescar prop de 3.500 catalans i catalanes, a formar-hi part, pagant regularment la quota corresponent (a partir de 6 euros mensuals). En un context de clara desafecció política, revifar l'activisme sociopolític tal i com ho ha fet Reagrupament, es pot ben bé considerar un miracle. Oimés si tenim en compte que l'associació no compta ni amb un sol alliberat. Tothom es guanya les garrofes fora de l'Associació, això és clau per garantir la independència de criteri i evitar que l'entitat es converteixi en un objectiu n ella mateixa.

Una altra fita és la d'ubicar-se en el rovell de l'ou del debat polític. No tinc cap mena de dubte que Reagrupament és el fenomen polític més rellevant de la segona meitat del 2009, i espero que també ho serà al llarg del 2010 i fins i tot del 2011. I això per diversos motius.

Un primer és que Carretero ha esdevingut l'obsessió de tota la classe política catalana, començant per el propi Montilla, com recentment comentava. D'aquesta manera, aquest analfabet funcional ha deixat amb el cul enlaire tots els seus súbdits que dia sí i dia també, dediquen uns esforços dignes de millors causes, a empetitir i menysprear tot plegat. La llista és llarguíssima, però mereix la pena esmentar, entre d'altres a Joan Tàpia, ex-col.laborador de Narcís Serra i el recentment nomenat -per la porta petitia- president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Enric Marin. Tota una premonició dels que ens espera els propers mesos -no penso que arribi a l'any.

Fins i tot, Reagrupament, s'ha arribat a obrir un lloc en els principals Baròmetres d'intenció de vot quan ni tan sols compta amb una llista de candidats ni, pròpiament ha desvetllat la seva estratègia electoral. Tot i això, els mèdia, davant l'evidència incontestable de la força reagrupada, li han hagut de deixar un espai d'informació. A l'hora que abocaven quantitats enormes d'energia, temps i recursos a malparlar-ne, intoxicar-ne i desinformar-ne. Però naturalment, tot ha estat endebades.

Durant aquests dotze mesos, Reagrupament s'ha estés per la majoria de comarques del Principat, compta amb un certa presència a la resta dels Països Catalans i també amb una activíssima Vegueria d'Exteriors que sembla que visqui minut a minut els esdeveniments que succeeixen a casa nostra.

Dues han estat les Assemblees Nacionals que s'han celebrat, i una tercera és prevista per al proper mes de juny. La primera va certificar l'esclat i va atraure una enorme atenció mediàtica que va deixar garratibats i esmaperduts els seus enemics. Senzillament, no s'ho esperaven, i naturalment, van conjurar-se a tallar el creixement de soca-rel.

La segona ha significat l'aprovació d'un full de ruta i d'una proposta de país en forma de Constitució, que tot just ara s'estan difonent arreu del país en els actes comarcals i locals que tenen lloc quasi de forma diària.

Aquesta darrera assemblea ha estat la que marca l'inici del segon impuls, un impuls que ens ha de portar a estendre la nostra presència arreu del territori i el nostre coneixement entre la ciutadania, i que culminarà amb la presentació d'una candidatura electoral d'independentistes transversals formada pels millors candidats que es comprometin a plantar cara i desafiar l'unitarisme ecspanyol, sense complexos.

Els propers sis mesos, vindran marcats clarament per l'escenari pre-electoral. Reagrupament, en aquest sentit, els escomet lliure d'hipoteques pròpies d'altres temps, i amb un amplíssim camp per córrer.

Ja ningú dóna un euro pel tristpartit, si bé no tinguem cap dubte que resistiran fins al darrer alè abans de reconèixer la seva derrota. Molts d'ells s'hi juguen les garrofes. Una derrota, però, que és tan inevitable com benvinguda per la gent amb una mica de seny i de decència.

Per la seva banda, els que pensen que en trauran el tall ben gros, s'equivoquen que tot s'arreglarà amb un simple i ritual canvi de collar. Són els mateixos gossos, amb diferents collars, que lleparan les mans, els culs i les vores dels seus amos ecspanyols. I el Poble Català ja n'està fart de llepar, vol passar de ser un objecte sense dignitat, que se'l passen entre uns i altres a ser un subjecte, un actor que decidirà el seu futur en llibertat. I no tinc cap mena de dubte que decidirà sàviament per la Independència i la regeneració ètica i fins i tot estètica, del país.

En les properes setmanes i mesos, Reagrupament difondrà arreu del país el seu full de ruta i el seu projecte de nació constitucional. Penso que això li permetrà recollir molts més suports i eixamplar de forma extraordinària, com encara no ha fet, la seva presència. L'exemple de la immensa mobilització popular per les consultes ens ha de servir de referent. I a ningú se li escapa que comptar amb determinats actius patriòtics pot donar lloc a un creixement sense precedents.

Els nostres enemics tindran tota la raó d'estar preocupats, i ho estan. Els nostres adversaris, els aconsello que no ens tractin condescentment, perque es portaran una sorpresa majúscula.

I als ciutadans d'aquest país nostre, els demano no confiança, sinó que pensin què poden fer per sortir d'aquest atzucac que es diu Ecspanya. Perquè si ho fan, estic segur que en el camí es trobaran amb els homes i les dones que treballem reagrupadament.

Sembla increïble com un escenari pot canviar amb només un any. I tanmateix, encara pot canviar molt més. I no tinc cap dubte que ho farà en positiu!

Endavant les atxes!