CRIDA ALS SOLIDARIS
Ateses les circumstàncies no puc estar-me de dir el meu parer personal i intransferible sobre l'escenari polític que s'ha configurat després de la reunió d'ahir.
1. En primer lloc ple suport al President de Reagrupament, Joan Carretero, i als companys de la Junta que han portat a terme les negociacions amb la resta de forces independentistes.
2. En segon lloc, continuo pensant que el senyor Joan Laporta, és un actiu de primera línia per a la promoció de la causa independentista, i que particularment pot generar un alt nivell de suport en l'àmbit metropolità de la nostra nació, que és on viu el gruix del país. Cal respectar, òbviament, la seva opció de crear un partit i una plataforma pròpies per impulsar la seva visió de la lluita independentista, malgrat els oferiments que des de Reagrupament se li han fet en els darrers mesos.
3. Penso que malgrat el resultat d'ahir, encara hi ha un marge per l'esperança en la unitat independentista a les properes eleccions al Parlament del Parc. Aquesta esperança recau en l'elecció d'una candidatura solidària composta per patriotes que públicament s'hagin compromès a aconseguir per tots els mitjans possibles la formació d'una coalició amb Reagrupament i la resta de forces polítiques independentistes. I parlo de coalició, perquè el que ha quedat totalment descartat, després de la trobada d'ahir, és la simple integració de Reagrupament al procés constituent de Solidaritat.
4. Una Llista Solidària composta per persones obertes i clarament compromeses amb la Unitat Independentista, sense condicions prèvies, seria la millor prova que l'objectiu no és liquidar Reagrupament, sinó reforçar la cohesió independentista aportant aquells sectors socials que en opinió dels seus associats no han estat atrets pel missatge de Reagrupament.
Companys i companyes solidaris, ho teniu a les vostres mans el proper dia 4!
Companys i companyes reagrupats, tenim una Llista aprovada per una abassagadora majoria i que és d'una generositat sense precendents (133 dels seus 135 membres poden ser reemplaçats, si s'escau). Però tant si es modifica com si no, cal continuar treballant.
Hi ha molta feina a fer i com se sol dir "Tot està per fer i tot és possible!"
Etiquetes de comentaris: INDEPENDÈNCIA, REAGRUPAMENT, SOLIDARITAT
6 Comments:
Una pregunta: quins 2 candidats no són reemplaçables? I per quins motius 133 si, i aquests 2 no?
Jaume
L'autor ha eliminat aquest comentari.
En Carles Móra, batlle d'Arenys de Munt i en Joan Canadel del Cercle Català de Negocis (CCN).
El primer per ser un referent de l'independentisme d'ençà el referèndum del 13-S. El segon per representar una entitat que promou desacomplexadament la independència en un entorn no precisament gaire propici, i ho fa amb arguments de pes i amb una vocació d'influència social.
Els altres 133 són patriotes que per damunt de noms i prerrogatives,avantposen la Independència de la Pàtria i actuen en conseqüència.
Aclarit?
Josep,
Vaig sortir de Reagrupament, i sort que no m'he deixat enlluernar pels solidaris. Ara mateix, em sento decebut, i Deu mos en Guard de dir si o un altre teniu raó, si és que algú la té.
El fet que s'arribessin a presentar dues candidatures em sembla fins i tot pitjor que si no se'n presentés cap... tots els que conec (com jo) que estavem ilusionats en la candidatura independentista, segurament ens quedarem a casa, el dia de les eleccions. L'espectacle està sent d'una tristor...
Enfí, confiem que tot plegat acabi bé, no perdem l'esperança.
Okb,
Molt bé, caldrà felicitar CiU perquè la seva estratègia haurà funcionat amb tu.... Sembla mentida com es pot caure de quatre potes en els paranys que ens preparen... i això que ja fa anys que ens afaitem!
Josep,
Jo em moc per cercles de gent no militant, gent que va tenir l'esperança d'ERC el 2003, i ara fa poc, els feia gràcia això de Reagrupament, i després veure a un de CiU, un d'ERC i en Laporta junts... ens feia ilusió, molta ilusió. Ara, ja es veu que per x raons, no us podeu juntar. Personalment, les d'uns i altres em semblen de poc nivell. I és aquest poc nivell, amb l'incapacitat d'arribar a acords per parts dels "liders" reagrupats i solidaris el que fa que ja no ens feu cap ilusió. Si et sembla que això és culpa dels de CiU o altres espanyols, doncs noi...
Hi ha un punt que sembleu no entendre: la gent està disposada, estem disposats a lluitar pel nostre país, i ho fem cada dia, modestament, cadascú a la seva manera. Però no pujarem a vaixells dirigits per persones que no demostren uns mínims, perquè aquests vaixells no ens duran enlloc. Com ha passat amb els d'ERC, a qui tampoc voto de fa temps.
I és clar que els espanyols estan encantats, començant pels de CiU. Però anem arreglats. si he de fer això o allò per no fer-los feliços.
Apa, que vagi bé,
Publica un comentari a l'entrada
<< Home