Crouch: «He notat que entre els empresaris creix l'independentisme»

Entrevista amb el cònsol general dels EUA a Barcelona, Greggory D. Crouch

El diplomàtic nord-americà Greggory D. Crouch finalitza aquest juliol el seu mandat com a cònsol general dels Estats Units d'Amèrica (EUA) a Barcelona. Després de tres anys auscultant la societat catalana i passant-ne informes a l'ambaixada i al Departament d'Estat nord-americà, assegura que ha percebut com l'independentisme ha crescut en totes les capes socials, es mostra preocupat pels discursos xenòfobs que comencen a aparèixer al país i valida l'ús del català a l'escola com a eina de cohesió social i per fomentar la integració dels immigrants. "De fet, nosaltres creiem el mateix amb l'anglès!", exclama.

Crouch ja està fent les maletes i acomiadant-se dels contactes que ha fet durant aquests tres anys, per anar-se'n al Congrés nord-americà, a Washington DC, per treballar a l'oficina d'un senador. Des de més de 6.000 quilòmetres de distància, assegura que continuarà tenint un ull posat en el debat Catalunya-Espanya.

- Durant els tres anys en què ha estat cònsol, ha detectat un cert grau d'antiamericanisme en la societat catalana?

- Mai no he trobat cap tipus d'antiamericanisme. M'he trobat que Barcelona és una ciutat molt acollidora i dinàmica, i els barcelonins i els catalans ens han fet sentir com a casa. Ens hi hem trobat molt bé.

- Un dels grans debats que monopolitzen l'actualitat catalana és la possible instal·lació d'Eurovegas a Catalunya. Percep que s'hi formulen crítiques pel fet de ser una inversió nord-americana, més enllà de si és un model d'oci adient o no?

- En primer lloc, tant l'ambaixada com el consolat som completament neutrals en tot el procés. Practiquem el que en diem la "diplomàcia econòmica": treballem molt estretament amb el govern espanyol per assegurar que les empreses americanes tinguin les mateixes oportunitats de fer inversions i de vendre els seus productes al mercat espanyol com qualsevol altra empresa... Aclarit això, jo no diria que l'oposició a Eurovegas sigui una forma d'antiamericanisme. Entenc que no tothom vol casinos o que es tenen preocupacions sobre el tipus d'inversió, però no diria que forma part de cap sentiment antiamericà.

- Bona part dels turistes nord-americans que vénen a Barcelona ho fan per agafar algun creuer. Valorarien tenir una oferta com Eurovegas?

- Potser alguns, sí. Cada any vénen gairebé 500.000 turistes nord-americans a Barcelona per embarcar-se en un creuer, i 500.000 més vénen amb d'altres fórmules. Pot ser que a una part d'ells els interessi una oferta de casinos com la que pot oferir Eurovegas, però tinc la sensació que la gran majoria vol conèixer la ciutat i la resta del Mediterrani.

- Paral·lelament al debat d'Eurovegas, un altre dels punts calents de l'actualitat catalana és el futur del català a l'escola. Fins el 2010, l'informe anual sobre els Drets Humans del Departament d'Estat parlava de "discriminació lingüística a Catalunya", però l'any passat i aquest ressalta que "amb el sistema vigent el nivell de castellà dels estudiants catalans és equiparable al que tenen els estudiants de l'Espanya monolingüe". Entenc que s'avala la immersió lingüística?

- L'idioma és un assumpte dels catalans i dels espanyols, no tenim una posició oficial al respecte. Entenem perfectament la importància de l'idioma i de la cultura per a un país. Per redactar l'informe, depenem molt de les ONG's, que ens faciliten informació sobre diversos temes, i no és una posició dels Estats Units o del Departament d'Estat. Tan sols reflectim queixes o informes que han fet diferents grups, però intentem també donar un context millor: en comptes de publicar solament les queixes, ara hem intentat donar un major context.

- Malgrat que no tinguin una posició oficial, sí que ha coincidit aquesta ampliació del context amb els anys en què vostè ha estat cònsol. Hi ha tingut alguna cosa a veure?

- L'informe s'escriu a l'ambaixada, a Madrid, però nosaltres hi participem, i intentem ampliar el context, segons els nostres contactes amb la societat civil catalana. Crec que hem fet un bon balanç entre les queixes que reporten les ONG's i el punt de vista del govern i la societat civil catalanes.

- S'ha reunit amb la comunitat educativa catalana o la plataforma Somescola.cat per parlar-ne?

- Sí. El meu equip i jo ens hem reunit amb diverses entitats de la societat civil de Catalunya per a recollir informació per als informes.

- En aquest document també s'alerta sobre l'existència de polítics amb marcats discursos xenòfobs, com Xavier García Albiol o Josep Anglada. Ho veuen com un perill potencial de cara al futur?

- Seguim molt de prop les tendències polítiques i és una cosa que hem notat, aquests discursos xenòfobs, i hem expressat les nostres preocupacions a través dels nostres informes. És un afer que seguim molt de prop.

- Per tant, els preocupa l'existència d'aquests discursos?

- Sí, com ens preocupa en qualsevol país. També vull dir que creiem que Catalunya especialment, i Espanya en general, ha fet un molt bon treball en la integració d'immigrants i de grups ètnics. En els darrers deu anys, Espanya ha rebut una onada d'immigració d'altres països, molts dels quals musulmans, i s'ha fet un treball excel·lent a l'hora d'integrar-los.

- En aquesta feina d'integració, el catalanisme reivindica el paper clau del català a l'escola per donar un "passaport lingüístic" als fills d'aquests immigrants. Comparteixen aquesta visió?

- Entenc perfectament la importància de l'idioma en ajudar a la integració d'immigrants. De fet, nosaltres creiem el mateix amb l'anglès! L'idioma aglutina la població, és summament important.

- Un tercer gran debat a l'àgora catalana és el de l'encaix Catalunya-Espanya. En el seu discurs de comiat, va dir que el seguia. Com veu l'augment de l'independentisme, que l'últim baròmetre del CEO assegura que és majoritari?

- Durant els meus tres anys aquí he notat un creixement del sentiment independentista entre els catalans, i no només entre els d'esquerres o els partits nacionalistes, sinó també entre la classe empresarial i professional. Entenc que hi ha una certa frustració entre Catalunya i Madrid, i no és només pel model de finançament, sinó també perquè hi ha una sensació que Madrid, o la resta d'Espanya, no entén la realitat catalana. Tampoc no tenim una posició oficial, és un assumpte domèstic d'Espanya, però sí que el seguim molt de prop i el continuarem seguint.

- L'ambaixada també comparteix l'opinió que augmenta el sentiment independentista català?

- Cada cop que tenim visitants de l'ambaixada o del Departament d'Estat, organitzem reunions i dinars amb diferents actors representatius de diferents segments de la societat catalana, perquè Washington i Madrid entenguin millor la realitat catalana, la profunditat del sentiment. I penso que sí, que se n'estan adonant, de la profunditat del sentiment. Intentem que l'ambaixada i el Departament d'Estat coneguin la realitat catalana.



- Era una realitat desconeguda?

- A Washington es preocupen pel problema de les autonomies en relació amb l'economia espanyola, però no crec que es pensi molt en Catalunya o en cap altra regió autònoma en concret. A Madrid, òbviament, pensen una mica més en Catalunya. Però Madrid és molt "madrilenyocèntric" i els diplomàtics de l'ambaixada es relacionen majoritàriament amb els seus homòlegs dels ministeris madrilenys. Llavors, no viuen diàriament la realitat de Catalunya, i nosaltres intentem d'explicar-los-la a través dels nostres informes o quan tenim visitants.

- El 2009, preguntada sobre la possible independència d'Escòcia, Catalunya o Flandes, Hillary Clinton va assegurar que els EUA no interferirien en els assumptes interns de cada Estat. Es manté aquesta visió?

- No tenim cap posició oficial, però que el procés sigui democràtic i pacífic. És un assumpte per als espanyols i els catalans.

- Els EUA no hi interferirien?

- No tenim posició oficial.

- És conscient que, com a membre del Departament d'Estat dels EUA, si mai es proclama la independència, algun dels contactes que ha fet aquests anys a Barcelona el trucarà perquè miri d'intercedir perquè els EUA reconeguin el nou Estat català?

- És una pregunta hipotètica [riu], i prefereixo no contestar preguntes hipotètiques!

- El consolat general dels EUA a Barcelona és dels més antics del món, nascut per fomentar l'intercanvi econòmic de la indústria tèxtil. En l'hipotètic cas d'independència catalana, les relacions comercials EUA-Catalunya continuarien estables com fins ara?

- La missió principal del consolat, fa 215 anys, va ser la promoció del comerç entre Catalunya i els EUA. Catalunya té moltes empreses de projecció internacional que poden competir amb qualsevol altra, ja sigui als EUA mateix, a Europa o en qualsevol altra part del món. Barcelona és una ciutat molt dinàmica i innovadora, i hi ha moltes possibilitats per a inversions nord-americanes a Catalunya. I som aquí per promoure-les i potenciar-les.

- Li plauria retornar a Barcelona com a ambaixador?

- [Riu] M'encantaria algun dia ser ambaixador i també m'encantaria tornar a Barcelona. No sé si serà com a ambaixador, però m'encanta la ciutat, ens hi hem sentit molt a gust, i estic segur que hi tornarem algun dia.

http://www.naciodigital.cat/noticia/44608/crouch/notat/entre/empresaris/creix/independentisme