SÍ, TENIM UNA LLENGUA COMUNA... L'ANGLÈS, NATURALMENT!

Els catalans i les catalanes tenim una llengua pròpia, que és la catalana, que ha de ser la llengua pública per comunicar-nos entre nosaltres. És una llengua amb segles d'història gloriosa, i que de fet és la nostra principal aportació a l'enriquiment i la diversitat cultural del nostre Planeta. Tots sabem que aquest repte, malgrat que en termes generals s'ha aconseguit, encara resten importants àmbits on el català és clarament minoritari, per no dir insignificant. Només cal fullejar el darrer Baròmetre de la FUNDACC. És una aberració que cal corregir de forma immediata.

Sí, em direu que la llengua està a punt de desaparèixer i tal. Però jo prefereixo veure el got mig ple. No hi ha cap llengua no estatal -deixem Andorra de banda, per una vegada- que tingui la fortalesa que té el català. Malgrat tot. Ni una. No debades si els ecspanyols es posen imbècils és perquè troben intolerable precisament aquesta fortalesa... perquè és una mostra de la seva feblesa i que les polítiques assimilacionistes, malgrat que han fet un mal enorme, no han acabat reeixint del tot, com en altres estats. Per exemple, els bascos, estan a anys llum de nosaltres, en aquest àmbit -en d'altres, probablement no. Sense caure en el cofoïsme, cal saber subratllar les victòries i felicitar-nos-en. En definitiva, si ara que no tenim estat, la nostra llengua encara va fent, a empentes i rodolons... imagineu-vos quan tinguem estat! Serà l'hòstia!

Ara bé, no podem donar res per definitiu. Ni tan sols quan siguem independents. Cal continuar la lluita per la normalització lingüística, perquè ens enfrontem a a dos projectes polítics, l'ecspanyol i el francès, -no a dues llengües, això és important, tenir-ho en compte- que fan de l'expansionisme, la seva raó de ser. I particularment, de l'expansionisme que impacta damunt de la comunitat catalanoparlant. Jo, per exemple, en principi no tinc cap mena d'intenció que es parli català a Quintanilla de Onésimo. En canvi, hi ha ecspanyols obsessionats perquè els nens d'Olot -o hauríem de dir- el nen d'Olot-, que no parlen bé -no que no parlen- ecspanyol (i no és la meva intenció tenir el mal gust de comparar la capital garrotxina, amb la població castellana que exhibeix amb orgull el seu passat (passat?) feixista -algú s'imagina que avui en dia existís una població austríaca que tingués per nom Viena d'Adolf - o una d'italiana com Bolonya de Benito?). Però ben mirat, potser és un problema meu. Potser és que sóc insolidari i no vull que el nen de Quintanilla tingui el goig i la joia de saber català...

Bé, però així com tenim una llengua pròpia, que va fent el que pot per aconseguir consolidar-se, els catalans i les catalanes també tenim una llengua comuna amb la resta del món, que no és altra que naturalment, l'anglès.

Parlar anglès no com a llengua pròpia, sinó com a llengua de comunicació global és avui en dia imprescindible. És tan obvi i elemental que en bona lògica jo no hauria d'estar escrivint aquest post ara, perquè seria superflu. I això no obstant, és significatiu que encara avui en dia, el 5 de juliol del 2008, l'estigui escrivint.

Qui no parli anglès mínimament correctament, està condemnat. O perdrà moltes oportunitats. I qui pretengui adoptar una altra llengua com a llengua global, si més no en el segle XXI -ni sé, ni m'interessa, què passarà en el segle XXII- està perdent el temps. Això no vol dir que no es puguin aprendre terceres llengües, naturalment, sempre i quan no es pretengui que esdevinguin la llengua global.

El català com a llengua pròpia d'ús públic a Catalunya. Naturalment. I l'anglès com a llengua comuna d'ús global amb Europa i la resta del món. I terceres i quartes llengües, també, perquè no? Però terceres i quartes!