TORNO A LONDRES (O LONDRA)... I UNA CARICATURA

Des del dijous fins al diumenge propers seré a Londres o Londra, com algú fa molt de temps va suggerir que s'havia de dir en català, igual, doncs, que en italià. Hi seré per presentar una comunicació en una conferència internacional que sota el títol Catalan Culture and Identity in the Digital Age organitza la Universitat de Londres.

La veritat és que sempre trio moments delicats per anar a aquesta ciutat. Per exemple, hi era quan l'IRA va atacar l'exèrcit britànic a Hyde Park, el mes de juliol del ja llunyà 1982. Encara recordo les imatges dels cavalls morts que van donar la volta al món.

També hi era el mes d'agost del 1990, quan Saddam Hussein va envair Kuwait. Quan vaig llegir les portades dels diaris no vaig ser conscient de la rellevància del fet...

Ara torno a anar-hi... en ple histerisme sobre amenaces de bombes i fins i tot tancament d'una de les terminals de Heathrow, precisament l'aeroport de destinació que vaig escollir pel simple fet que està connectat per metro amb la ciutat. Bé, ja veuré com va tot plegat. Per poc que pugui escriuré algun post des d'allà.

Per ambientar-me, aquest cap de setmana he estat llegint la premsa britànica, que com es pot suposar està molt mogudeta arran del canvi de primer ministre. Però sense cap mena de dubte el que més m'ha cridat l'atenció és aquesta caricatura de Tony Blair, que ara té les penques de fer-se passar per pacifista. El dibuix bé s'ho val. Un Blair disfressat de hippy pacifista tipus flower power, amb un sarró ple de cranis iraquians, d'on regalima sang. És especialment interessant veure com el ninotaire denuncia el vedettisme de Blair, que pretén esdevenir el centre, i la cara escèptica/empipada del noiet palestí pel d'esgarrapades, descalç i que té una cama encadenada a la bola de ferro israeliana. Senzillament genial. L'autor és Carlos Latuff, un ninotaire brasiler que pel que es pot llegir aquí, no es talla ni un pèl.