divendres, 24 d’octubre de 2008

LA CHACÓN PERD EL SEU MESTRE

En el post que possiblement ha rebut més visites d'aquest humil i modest bloc, vaig escriure del mestratge polític exercit per Stéphane Dion, un polític quebequès pro-federalista, damunt de la llavors Ministra de l'Habitatge espanyola, Carme Chacón. Bé, la política és molt dura, sobretot en els països amb una cultura política i parlamentària fortament consolidada. Amb això vull dir que en aquests països quan un polític perd, dimiteix i se'n va a casa o torna a la seva feina. No com en altres latituds, com per exemple, la nostra.

I és que precisament, ara fa uns dies, el senyor Dion, mestre polític de la Chacón, ha presentat la dimissió com a líder del Partit Liberal del Canadà. Ho ha fet després dels desastrosos resultats obtinguts en les eleccions del passat dia 14 d'octubre, on la seva formació, que era l'Oposició Oficial al govern conservador, va ser contundentment derrotada. Concretament, el PLC va obtenir només 76 escons enfront els 103 que havia obtingut en els anteriors comicis de l'any 2006. En vot popular, només va aconseguir el 26,2%, és a dir, un 3,99% menys. Un autèntic desastre si es té en compte que el govern conservador d'Stephen Harper, ha hagut de fer front a les creixents crítiques per la implicació canadenca a la Guerra a l'Afganistan, que ja ha costat a l'exèrcit canadenc prop d'un centenar de morts.

El conservador Harper ha derrotat els liberals, però no ha aconseguit la majoria absoluta que desitjava a la Cambra dels Comuns d'Ottawa. De 124 diputats, n'ha passat a tenir 143, però en necessitava 154 per assolir-la. Això implicarà que haurà de governar amb una majoria minoritària.

El principal responsable, tant de la derrota dels liberals com de la no majoria absoluta dels conservadors ha estat, sense cap mena de dubte, el sobiranista Bloc Quebequès (BQ), liderat per Gilles Ducceppe (foto), a qui molts analistes ja li cantaven les absoltes. El Bloc ha obtingut 50 escons, un menys que el 2006, i el 9.97% del vot popular a escala canadenca.

Ara si centrem la nostra anàlisi al Quebec, comprovem que el BQ s'ha emportat 50 dels 75 escons en joc i ha obtingut el 38,1% del vot popular, de manera que no s'ha produït l'enfonsament que s'anunciava -fet que explica perquè la premsa ecspanyola no ha dit ni ase ni bèstia d'aquestes eleccions. Segurament si s'hagués fotut una pinya, La Vanguardia amb el seu inefable Xavier Batalla, de la secció d'internacional, al capdavant, hauria tret a portada que ara sí, el sobiranisme quebequès estava mort i enterrat. Per contra els liberals han aconseguit al Quebec 13 escons i 10 els conservadors.

La dimissió de Dion, que es farà efectiva el proper mes de maig en el congrés de la formació, marca en certa mesura la mort definitiva de l'herència de P.E. Trudeau, el polític quebequès que més vehentment s'oposà a la sobirana del Quebec i que propugnà el Canadà com un país bilingüe. Dion, representava la continuïtat d'aquest missatge, però els anys no passen en va, i el Canadà és cada cop més un estat segmentat en dues parts, un Quebec de majoria francòfona i la resta de majoria anglòfona, i res sembla que això es modificarà a curt termini, malgrat els intents de l'actual govern quebequès (pro-federal) d'afeblir les polítiques normalització lingüística vigents des dels anys de govern del Partit Quebequès (sobiranista).

L'opció sobiranista, doncs, mal que els pesi als voltors ecspanyols, continua present en l'escenari polític canadenc i quebequès.

Etiquetes de comentaris: , , , , ,

4 Comments:

Anonymous Anònim said...

Benvolgut Josep,

Molt bé per recordar-nos com van les coses pel Quebec. Certament, els canadencs són demòcrates i compleixes els costums clàssics: quan perds per molt, te'n tornes a casa. Ací ja tindriem fa temps a casa seva en Montilla, el Carod,l'Hereu i molts d'altri.

Bé,a més de recordar que aquesta gran victòria del Bloc Quebecois a les generals canadenques,al Quebec, es basa, també, en el sistema electoral més just i eficient que hi ha: per districtes, uninominal, obert nomes a persones, i gens de proporcionalitat, absurda.

I recordar que el BQ és l'instrument per a fer politica al Canadà, en les generals canadenques i al parlament d'Otawa, sent com una mena d'instrument, molt més plural, del PQ, que nomes es presenta com a PQ a les eleccions locals i a les del Quebec, però que recull alteres formacions petites sobiranistes, en una unica opcio i una univa veu sobiranista quebecois a Otawa.

I els hi va molt bé, des de sempre, l'invent. En Gilles està fent molt bona politica i, suposo que ben aviat, retornarà a la política de Montreal per a encapçalar les llistes del PQ i recuperar el poder a Montreal. Però li han de trobar succesor, al capdavant del BQ, i no es fàcil.

Cordialment,
Andreu

24 d’octubre de 2008 a les 22:31:00 CEST  
Anonymous joan cf said...

Una curiositat, l'Ironside al Quebec:

Ironside - Check, Mate: and Murder

L'ha passat a btv com a "el peó van bassen" 1 i 2.
El policia que rep l'Ironside diu que ell només s'ha d'encarregar d'un grup que posa bombes contra les bústies de correus. Que de les reclamacions polítiques se n'ha d'encarregar el govern

25 d’octubre de 2008 a les 9:22:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Que no tinguem mai a la Chacón de candidata a la presidencia de la Xeneralitá, a la qual, sense cap mena de dubte, recolzarien tant ERC com IC-V per fer el tripartit 3.0, 4.0, 5.0 o el que fos!!.

És una questió que veig més que probable en un futur no molt llunyá.

Josep-Empordà

25 d’octubre de 2008 a les 9:47:00 CEST  
Blogger Elies said...

Gràcies per la info, Pep.

Mal resultat i plega. Normal. Envia el post a l'executiva d'ERC...

25 d’octubre de 2008 a les 20:29:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home