divendres, 3 d’octubre de 2008

EN GUTIÉRREZ COM A METÀFORA

Avui s'estrena una pel.lícula que commemora una derrota ecspanyola. La del 2 de maig. Sí, els ecspanyols també commemoren derrotes... qui ho diria no? I fins i tot els madrilenys, les converteixen en festes oficials. Qui ho diria, qui ho diria! Tan pagats d'ells mateixos com són!

Però realment, el motiu d'aquest post no és parlar de quan els gavatxos van tenir el detall de carregar-se uns quants centenars d'ecspanyols. No. El motiu d'aquest post és reflexionar sobre el fet que el protagonista de la pel.lícula, que naturalment no aniré a veure, i que tampoc diré quin és el seu títol, perquè només faltaria que li fes propaganda -i adverteixo que si hi ha un graciós que en els comentaris el posa, l'esborraré- és un jove actor català, en Quim Gutiérrez i Ylla (1981)... cony el Martí Aiguader de la sèrie Poble Nou (1994), que feia de germà petit d'en Joel Joan... els que tingueu uns quants anyets, no gaires, però, sense cap mena de dubte us en enrecordareu. 

M'ha semblat surrealista que un actor català sigui el protagonista d'una pel.lícula que tracta sobre un dels mites fundadors de l'ecspanyolisme més tronat i feixista. I per més inri, es tracta d'un actor que en el seu moment va co-protagonitzar el primer culebrot de TV3. Poble Nou, efectivament, va representar la culminació de l'apoteosi mediàtica del pujolisme televisiu. Certament, abans havia existit el fenomen Dallas, però no deixava de ser un producte d'importació. En canvi, Poble Nou era "nostre", inimitable, inigualable, intransferible. 

Que un dels referents audiovisuals del pujolisme rampant ara protagonitzi desacomplexadament una pel.lícula sobre el 2 de maig ecspanyol, se'm presenta com una metàfora molt crua de l'ensulsiada històrica del pujolisme. Hòstia, la frase sembla una mica exagerada, ho reconec, però té alguna cosa... de veritat.

Pensant-ho bé, en Quim, no fa més que seguir els passos d'altres actors més grans, com pot ser en Jordi Mollà (1968), co-protagonista d'un altre programa mític de la 3, La Granja (1989), on feia de Ramonet, i que darrerament no fa més que representar, un altre dels referents patriòtics espanyols com és el rei Felip II a la gran pantalla.

Però tornem al pujolisme. 23 anys de govern ininterromput, és a dir, 272 mensualitats (abril del 80 fins a desembre del 2003) amb les seves corresponents pagues extres, semblen haver-se dissolt en l'aire, perquè, entre d'altres coses, han servit per donar mà d'obra qualificada a la major glòria del nacionalisme audiovisual ecspanyol. Realment és molt fort. I demostra que, malgrat que el pujolisme va fer alguna cosa ben feta, moltes no tenien la mínima consistència, i a mesura que ens allunyem d'ell -i ja som a cinc anys de distància- la seva rellevància es va posant més en qüestió. I com a mostra, un botó: l'estat catatònic de la indústria cinematogràfica i audiovisual catalana. Encefalograma pla, vaja. 



He de dir que potser sí que en Pujol es considera un patriota, però que li va passar com en Macià, del qual no tinc cap dubte del seu patriotisme: ambdós es van trobar envoltats de col.laboradors d'una fermesa o tremp patriòtic més aviat tebi... i van acabar cedint a major glòria d'Ecspanya, quan haurien d'haver plantat cara i jugar-s'ho tot a una carta. Macià va estar a punt de fer-ho... i quasi guanya. Pujol, però, mai s'ho va plantejar. Sabia més bé que ningú l'elevadíssim institint de rata de molts dels seus companys de viatge.

La veritat és, però, que en aquests darrers cinc anys, el nivell de provincianisme i de subordinació mental de molts catalanets està assolint proporcions alarmants. Una de les causes de la crisi de TV3, nom que, per altra banda, ja és tot un homenatge a la subordinació mental i a l'autoperiferització -i que caldria canviar-lo de forma immdiata- és que els periodistes, actors, comunicadors audiovisuals que hi treballen ja no la veuen com la Televisió Nacional de Catalunya, sinó com una televisió més, i de fet somnien en fer el salt a les televisions de debò, que són les ecspanyoles. 

I aquesta subordinació mental, és el gran, l'enorme fracàs del pujolisme, perquè abans d'ell, pràcticament no existia. I si existia, l'haurien d'haver eliminada per sempre més. I no ho va aconseguir.

Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

10 Comments:

Anonymous Anònim said...

Sr. Sort, qualificar la mort d'espanyols com un detall dels francesos és més del que esperava llegir d'un ex de Catalunya Lliure.
El seu odi ha de tenir raons inexplicables per a la majoria de catalans que ens avergonyit amb les seves paraules.
Potser persegueixin el mateix, l'independentisme, però mai per odiar als espanyols, sinó per sentir diferents.
La gent com vostè ha aconseguit que TV3 no resulti atractiva per cap bon professional. El grau d'intervencionisme que persones com vostè arriben a practicar, ha convertit la situació dels mitjans oficials en insufrible.
Confio que els universitaris que pateixen les seves classes no es contagien ni del seu odi, ni de les tonteries que diu.
Som molts els catalans que ens avergonyit de persones que, com vostè, anteposen el seu odi a la raó. Ningú no hauria de considerar un "detall" dels francesos la mort d'uns espanyols.
El temps de terra lliure ha acabat. I vostè hauria d'haver acabat en aquell mateix moment.
I ara a esborrar corrent meu comentari.
Però no dubteu que copiare i enganxar el seu i la meva resposta a tots els blogs que pugui.
Que els estudiants i profersores del màxim d'universitats possibles llegeixin les seves imbecilitats i la vergonya que produeix en els seus compatriotes.

3 d’octubre de 2008 a les 16:21:00 CEST  
Anonymous Josep-Empordà said...

Vajam company!

Durant els "23 anys" de pujolisme, el poder, a Catalunya, no només estaba molt repartit, sino que, mirat amb objectivitat, molts d'aquests 23 anys, en Pujol tenia MENYS PODER que un alcalde d'una ciutat mitjaneta...i menys pressupost.

En canvi, la diputació i l'ajuntament de Bcn. sempre han gaudit d'un excessiu (diria jo) poder.

Aviam si algún día, us preneu la molestia de criticar i responsabilitzar de "quelcom" els "quasi 30 anys ininterrumputs de govern pscPSOEcialista" a més de la meitat de Catalunya. Quasi 30 anys, que afegits als cinc que portan de "poder absolut" que els hi ha sigut lliurat per ERC estan essent letals per aquesta denostada Nació.

No, és que és indignant l'erre que erre amb els "23 anys de pujolisme", que si han existit, és perque els ciutadans ho han votat.

3 d’octubre de 2008 a les 16:33:00 CEST  
Anonymous Andreu said...

Benvolgut Josep,

Home, això de lligar que un actor català decideixi treballar i cobrar en una pelicula espanyola amb el pujolisme em resulta còmic, més que alambicat.

Seguint aquesta teoria, les presentadores sorgides a ETB que decideixen, per money, pasturar pel tele5, serà culpa del PNB i de l'Arzallus.

I els estudis de Mediapro, i els estudis de Sant Just i d'Esplugues, plens i okupats, no seran industria audiovisual ni estaran a Catalunya, ja que allò es el Baix Llobregà.

Sort que l'Angels Barceló i la Judit Mascó, pujolistes de tota la vida, com la gallega destrossa matrimonis, són patriotes de pedra picada i estan internacionalitzant la causa catalana.

I ls subvenció a fons perdut a Mr. Allen ens ensenya el camí patriòtic bó, de l'eximi professor Treserras i del seu mosqueter Marin. Una cosa es el cinema, una altra és la industria audiovisual, i una diferent és l'star system. No ho recordo massa bé, però el company de fatigues del gran Joel Joan, no està fent series costumbristes pels Madriles, rodades a la terra de l'Esperança Aguirre?

Tot es atribuible als 23 anys ininterromputs de pujolisme. On, els patriotes que no eren de CDC, van deixar de cobrar cada mes, incloses pagues dobles, per amor a la caua.

Sempre ens quedarà Andorra, i la seva industria audiovisual.


Per cert, Más o Montilla?
Cordialment,
Andreu

3 d’octubre de 2008 a les 19:06:00 CEST  
Blogger Elies said...

Home, Josep, avui t'has passat un ou.

I que en Ballesta, actor madrileny, sigui el protagonista de la peli sobre el Timbaler del Bruc? Mereix que fem una lectura inversa? O que aquell actor Luis Iriondo interpretés Companys a la gran pelicula "Companys, procés a Catalunya"?

Crec que has estirat massa i erròniament la metàfora...

3 d’octubre de 2008 a les 21:09:00 CEST  
Blogger Josep said...

elies,

ja dic que potser estiro massa l'argument. Però penso que no és cap casualitat aquesta multiplicació de catalans i catalanes que treballen per Ecspanya. No és cap casualitat. És un pla preconcebut, és autèntica enginyeria nacional-ecspanyola. No siguem innocents, Van a per nosaltres. El problema és: Nosaltres, anem a per ells? Jo sí (i tu també, em consta).

Amic empordà,
Tens bona part de raó en la teva crítica, no es pot deixar de banda els 30 anys d'hegemonia sociata, que també ha marcat molt.

Amic Andreu,
Jo visc al Baix Llobregat i et juro que és Catalunya. Fins i tot estic disposat a afirmar que quan va guanyar "La Roja" se sentiren molts més petards a Sarrià i Sant Gervasi que no pas al meu barri de Cornellà.
I finalment, Ni Mas ni Montilla, Catalunya, Andreu, Catalunya.

Anònim,
Inexplicables? Però tu en quin món vius, xato? En una casa cuartel de la Guàrdia Civil? Au llegeix una mica i no toquis el que no sona, maco.

4 d’octubre de 2008 a les 1:54:00 CEST  
Anonymous Andreu said...

Amic Josep,

Jo visc a Sant Gervasi. I no vaig sentir ni veure cap cohet ni cap bengala ni cap xiscle, quan van guanyar l'Eurocopa. Pel que fa a Sant Gervsi pura llegenda urbana. Però no real.

I tant que el Baix LLobregat és Catalunya. I la industria audiovisual més important, i molt important, està allà, i es catalana (Media Pro, Corpo,)en molt bona part.

Totalment d'acord, Josep. Primer Catalunya, després Catalunya i després Catalunya. Però, mentre, qui pot presidir millor la Catalunya d'ara per fer-la avançar i fer-la més propera a la Catalunyalliure i plena que volem:

Mas o Montilla?

Si, primer Catalunya, i tant, però amb Mas o amb Montilla, a la presidència de la Generalitat?

Cordialment,
Andreu

4 d’octubre de 2008 a les 11:50:00 CEST  
Anonymous Josep-Empordà said...

Si, totalment d'acord, primer Catalunya. Però...quina Catalunya? la governada per Artur Mas i CiU o per José Montilla, el pscPSOE i els seus "adlaters"? (la que ara mateix "gaudim").

No, és que la cosa no és baladí, saps?.Catalunya governada per catalanistes o...per espanyolistes rasclosits. That is teh question.

4 d’octubre de 2008 a les 14:25:00 CEST  
Anonymous Josep-Empordà said...

PS.

Com anyoro els 23 anys de "pujolisme"!!. I mira que a les hores, jo era un "imbècil" que votaba a ERC!!.

4 d’octubre de 2008 a les 14:26:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Observo que no és capaç de respondre a res del plantejat en el meu comentari.
Només pot respondre amb l'arrogància d'un mediocre intel · lectual que deu el seu lloc de profresor al seu passat pro-terrorista.
És vostè una vergonya per a molts catalans que no veuen com un detall per part dels francesos la mort d'uns quants espanyols.
Fins i tot algun dels seus seguidors habituals li ha insinuat que el seu comentari va més alla de l'estupidesa habitual.

10 d’octubre de 2008 a les 15:38:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Observo que no és capaç de respondre a res del plantejat en el meu comentari.
Només pot respondre amb l'arrogància d'un mediocre intel · lectual que deu el seu lloc de profresor al seu passat pro-terrorista.
És vostè una vergonya per a molts catalans que no veuen com un detall per part dels francesos la mort d'uns quants espanyols.
Fins i tot algun dels seus seguidors habituals li ha insinuat que el seu comentari va més alla de l'estupidesa habitual.

10 d’octubre de 2008 a les 15:38:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home