dilluns, 8 de setembre de 2008

Junts podem!*

JOAN CARRETERO I URIEL BERTRAN / MILITANTS D'ERC I MEMBRES DE REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA

Som independentistes i sabem que el nostre país pot aconseguir la independència. Cada any noves nacions assoleixen la seva llibertat. Perquè en el món global en què vivim disposar d'Estat propi, poder decidir lliurement el que més convé a cada moment, és un requisit indispensable per a qualsevol nació que es proposa progressar. I els Països Catalans no en som una excepció. El dilema a què ens enfrontem com a catalans és semblant al que s'enfronten Escòcia o el Quebec, o al que han resolt Montenegro o Eslovàquia; independència o perifèria que s'empobreix. Al món només compten els Estats, cada vegada més interdepenents, sí, però conservant tots ells la seva sobirania i el dret de decidir per desenvolupar-se en llibertat.

No admet més dubtes

L'evolució del món i la situació d'espoli i crisi en què es troba avui Catalunya no admet més dubtes ni vacil·lacions. Ni més divisions. Estem sotmesos a un Estat espanyol que s'enforteix i ens empobreix. I que sempre ha aprofitat les actituds covardes dels partits catalans i les divisions del catalanisme, de l'independentisme i, ara, d'ERC, per imposar-nos els seus dictats. Ho vam evidenciar fa un temps amb les retallades que va patir l'Estatut i ho tornem a tastar, de nou, amb el que s'està convertint en la segona part d'aquell desastre: les rebaixes en la negociació del model de finançament. Un finançament just i adequat, per cert, sense el qual s'agreujarà la situació de les famílies i de les empreses, atesa la crisi econòmica que plana al damunt nostre.

Aquests episodis ens ensenyen que només ens en sortirem si, amb urgència, bastim un projecte que no s'arronsi davant de l'Estat espanyol i comencem a superar la inèrcia de divisions que ens han debilitat. Certament, no serà una tasca fàcil, perquè implica canviar el sentit negatiu de la nostra història recent. Però si ens ho proposem de nou, amb coratge i humilitat, i amb l'experiència que hem acumulat, estem segurs que és possible teixir tota la xarxa de complicitats que necessitem per guanyar. I com que per teixir i cosir el que cal és posar fil a l'agulla, Reagrupament.Cat i Esquerra Independentista fem el pas i ens unim, i comencem a caminar, des d'ara, com a Reagrupament Independentista.

Independentisme majoritari

Treballar plegats ens servirà per donar una nova empenta a l'independentisme en un moment en què té possibilitats d'esdevenir majoritari i que no podem desaprofitar. Si alguna cosa ha quedat clara a Catalunya aquests darrers anys, ha estat el fracàs clamorós de tots els partits en l'intent il·lús per reformar Espanya a través d'un nou Estatut. Demostrat empíricament, al nostre país només li queda un camí per progressar: conformar un renovat projecte independentista, seriós, capaç de plantar cara a l'Estat i de superar les tremolors de cames dels que pacten a Madrid, i disposat a mobilitzar i a aglutinar les millors energies al seu voltant.

Sí, aquest és el projecte que exigeix cada vegada més gent i que volem impulsar a ERC; el de la fermesa, el del coratge i el de la il·lusió. El projecte de canvi que farà més forta l'única força política que avui pot aconseguir un Estat per a Catalunya. I per a desenvolupar-lo la unitat torna a ser necessària. La nostra voluntat és la de seguir sumant i sumant, ser el pal de paller perquè es puguin afegir al canvi i a ERC totes aquelles persones que creuen que el que estem fent val la pena. Així que no cal que ningú ens busqui contra ningú perquè no ens hi trobarà.

Espanya i la democràcia

Finalment, volem fer una reflexió i una crida a tothom. És cert que som molts els que avui desitgem la llibertat de la nostra nació. Molts més que en qualsevol altre moment de la nostra història recent. Som prou, fins i tot, per aconseguir-la si ens hi posem alhora. Però hem de ser conscients que tot i les poderoses raons que tenim per marxar d'un Estat espanyol que espolia el nostre esforç, que ens impedeix aconseguir el benestar que ens mereixem o poder ensenyar al món totes les potencialitats que tenim com a ciutadans, la nostra independència, per canals estrictament democràtics, no serà un procés plàcid ni exempt de tensions perquè Espanya no és un Estat veritablement democràtic.

Per tant, no n'hi ha prou que una majoria de catalans es planyi en silenci o que ens queixem des de casa cada vegada que ens posen bastons a les rodes. Ni podem cometre l'error de creure que assolir un Estat propi és cosa només d'elits o de polítics professionals.

Companyes i companys, la llibertat i la independència nacional són conquestes col·lectives que només aconsegueix un poble en moviment, que requereixen l'esforç i la militància de país de totes i tots. "Ara és l'hora catalans": així ens crida el nostre himne, i així ho proposem nosaltres. És l'hora del Reagrupament Independentista per rellançar el partit històric que ens ha de conduir a la llibertat, Esquerra Republicana de Catalunya.

*Article publicat a l'AVUI, 8 de setembre.

Comentari (J. Sort)
Magnífic article que reobre de bat a bat la il.lusió als 350.000 exvotants d'ERC, i segur que també a molts altres centenars de milers de catalans i catalanes. Si el Reagrupament Independentista (RI) tira endavant i es consolida, tot serà possible. Es posen els fonaments d'un veritable partit independentista amb possibilitats reals de governar i de dur endavant el procés independentista, tant necessari i urgent. Ecspanya és sinònim de pobresa i espoliació. Catalunya és sinònim de Llibertat i Progrés. Així de clar. Sense cap mena de dubte és una gran, una immensa notícia, que, no tingueu cap dubte, serà amagada pels mèdia cafres, aquells que volen que Catalunya continuï sent vilipendiada, insultada i menyspreada pels ecspanyols. Faig una crida, aprofitant la setmana de la Festa Nacional, a tots els Catalans i Catalanes normals, és a dir, que estimen el seu país i per això mateix el volen lliure i independent, a donar suport a aquesta iniciativa.

I anant a temes més immediats, cal trencar el tristpartit ja, sense esperar un minut més, perquè la camama del finançament, autèntic espantall per a no parlar de la Independència, ja dura massa i acabarà com sempre, amb els 14 milions de catalans i catalanes -siguin o no independentistes i si no ho són, senyal que són imbècils perduts- pagant el beure als ecspanyols. S'ha acabat la comèdia.

És hora també que la gent de CDC i d'UDC que són independentistes, i que en són molts, cada cop més, es pronunciïn si prefereixen treballar amb la gent d'RI o amb els Duran i Ecspanya, els Pelegrí, els Espadaler, els Fernàndez Teixidó, els Cullell, els Recoder i tota la caterva d'autonomistes de mal averany, que producte d'un profund sentiment d'auto-odi i d'un complex d'inferioritat congriat després de 300 anys, només busquen viure de la dependència i els importa un rave que l'atur, la pobresa, la marginació creixin cada cop més a Catalunya per la seva subordinació a Ecspanya.

Endavant!

Etiquetes de comentaris: , , , ,

18 Comments:

Anonymous Josep-Empordà said...

Fins ara, l'ùnic que s'ha vist, és un allau de paraules no seguit de cap fet.

De paraules, en vaig més que sobrat, així és que, esperarem que hi hagi fets trascendentals avants de creure res de la incapaç i misserable gent que, d'una manera directa o indirecta, son a l'aixoplug del tripartit PSOEcialista, que de desenganys, també anem més que sobrats.

Com deian els nostres avantpassats romans: "res, non verba".

8 de setembre de 2008 a les 13:53:00 CEST  
Blogger Cesc. said...

Benvolgut Josep,
Tot i que el Dr va dir que marxava, jo no veig sinó fets...espera que torni del tot, pot ser definitiu.
Potser caldria un gest des de CDC, de qui no entenc que facin o deixin sortir un Pujol que té temps de pensar què vol dir, i pot dir el que pensa, a només proclamar autonomisme i molts d' anys al montillisme.
No som pas la gent com cal que no fem la feina.
Salut iindependència,
Cesc.

8 de setembre de 2008 a les 16:53:00 CEST  
Anonymous andreu said...

Benvolgut Cesc,

En Josep-Empordà diu, millor i abans, el que m'agradaria poder expressar, en relació a la nostra causa nacional.

Em sorpren, ben sincerament t'ho dic, algun que altre comentari teu darrer sobre que la responsabilitat de dur al carrer al d'Iznajar, i arreglar, si es pot, lo del finançament, li correspon a CDC i al Mas.

Cony, tots sabem que la responsabilitat de fer pezident al d'Iznajar es i va ser de la direcció d'ERC, com la de fer-ne abans al Pasquis, derrotat electoral i a punt de retirar-se, i ara resulta que ERC no té res a veure amb la responsabilitat d'acabar amb aquesta nefasta etapa?

Em sona a irresponsabilitat i a fugida d'estudi total. No lliga res amb els discursos reagrupats previs al congrès i si resulta que la majoria del congrès d'ERC va dir que volia continuar amb el tripi-2 (aixi va ser) i això es suficient per a no assumir cap responsabilitat en la desaparició del tripartit....

Focs d'encenalls de pseudopoder intern. De llocs al consell nacional. I res mes. I la regeneracio democràtica? i els proiectes de llei de divisió territorial i electoral? I el de consultes populars?

Ja no en sento res, des de les files de Reagrupament. Potser les converses secretes secretes amb l'Uriel ho justifiquen tot? A mi no em justifiquen absolutament res.

Al final, els fets, els resultats, abans de l'octubre, seran que Carretero & Uriel seran Ferran i Isabel. I la Rut, si guanya a la Fed de Barcelona bé i si no guanya, doncs, au, estareu en el que l'Uriel volia el mes de juny: tandem Carretero/Uriel. I que deieu que mai dels mais. Doncs ve l'estiu i ja el tenim ací.

Es el vostre problema i les vostres cuites, però no s'adiuen amb el que està escrit en els Blocs amb Estrella.

El tripartit-2 seguirà tanquil.lament, amb ERC a dins, i au, a anar fent.

Com ja dieu també, acabar amb el tripartit es cosa i responsabilitat de CDC i d'en Mas.

Te collons la variació estiuenca.

Segueixo pensant el mateix que vaig dir des de la paràlisi externa de Rcat i les converses secretes (com si això fos l'aturada de la guerra de Vietnam...) , per a pactar el que volia l'Uriel abans del congrès.

Operació salvament i rescat d'en Putxi, primera fase, duta a terme.

Uriel se'n surt amb la seva.
I tothom a aplaudir, perque ja podem dir i escriure mes paraules, i el d'Iznajar i el seu tripi-2 segueix mes tranquil que fa 12 mesos.

Però com que ERC no en té cap de responsabilitat, ni tampoc Reagrupament, ni tampoc Reagrupament Independentista,.....
doncs qui la tindrà d'haver fet pezident al d'Iznàjr, pot l'Aznar, potser el Rajoy, potser el Bush, fill o pare, potser en Mc Cain.

Això de les responsabilitats selectives pensava que no entrava en les formes regeneradores d'actuar o de parlar de RCat, però veig que estava equivocat.

Ah, i del finançament, mutis, mutis, que es un tema molt delicat. Ja ho va dir en Carod ahir. A callar tothom, que podem fer mal si diem alguna cosa.

A veure si encara em sento jo responsable del fiasco sobre el finançament, i en canvi el govern amic del Psoe no en té cap, de responsabilitat, tampoc.

Salutacions cordials,
Andreu

8 de setembre de 2008 a les 18:38:00 CEST  
Blogger Salvatore said...

Caldrà veure què passa.
Jo també sou prou escèptic com el Josep, l'experiència em diu que cal malfiar-se d'un partit que ha fet el que ha fet.

Però també he dit que pel bé del catalanisme, cal que CiU i ERC deixin d'odiar-se mutuament, i puguin arribar a un acord.

És clar que amb l'actual direcció d'ERC és impossible, potser a veure si RI pot canviar la direcció del partit, però si fa poc temps del congrés, només poden optar a un cop d'estat intern (vull dir moció de censura).

Ara bé, la responsabilitat d'acabar ja amb el tripi2 la té ERC, n'hi ha prou que abandonin el govern, no crec que un partit anomenat "independentista" pugui formar part d'un govern espanyolista, que és exactament el que tenim.

Per si algú no ho sap, els catalanistes som tots aquells que no acceptem el decret de Nova Planta i les conseqüències que d'ell es deriven.

Els catalinstes no acceptem la relació actual entre Catalunya-Espanya, ja que es basa en el decret del 1716 i no és una relació entre iguals, sinó el que diuen molt orgullosament a Madrid "el justo derecho de conquista". No ho acceptem, de cap manera.

No havia vist mai una Catalunya tan espanyolista com l'actual, no és responsabilitat en part d'ERC?

A posar-se les piles, RI, comenceu a treballar per revolucionar la direcció d'ERC i llavors començaré a creure en el vostre projecte

Cordialment

Te Catalan from Illinois

8 de setembre de 2008 a les 19:52:00 CEST  
Anonymous Cesc. said...

Benvolgut Andreu,
No et pensis que a mi tenir l' Uriel a RCat em faci cap il.lusió.
Et ben asseguro que de portes endins m' hauran d' explicar més de quatre coses. Però ja ho faran, els tinc plena confiança, i fins ara mai no han deixat d' argumentar cap fet, tot i que serà aquests el primer consumat...suposo que paga la pena i que érem difícils de local.litzar...o alguna altra cosa que se m' escapa.
Respecte els plantejaments renovadors d' RCat fins on jo sé, continuen plantejats. Que el pas d' RCat a RI signifiqui cap amnèsia, no em consta, ni cap pas de l' estratègia plantejada al tactisme curterminista tampoc.
RCat va sorgir públicament el 14 de febrer de 2007, com a reacció a la supeditació d' ERC als representants dels enemics de Catalunya.
Jo tinc clar qui és l' enemic, i cap tactisme em farà canviar d' opinió, ni crec que sigui la voluntat de l' acord amb EI. No tindria cap sentit.
La responsabilitat del nou finançament, sembla ser, és del tandem Homs-Castells. Avui a RAC1 n' Alavedra, semblava apuntar-ho. Tot ho agafo en pinces, perque el sociatisme ha aconseguit impossar una Ormetà fins i tot a l' Oposició, que ni en Barbeta s' explica.
Un dia d' aquests, a no sé on, faré un escrit de com ho veig tot plegat, ja t' ho faré saber. L' escrit serà meditat sobre l' evolució de l'estratègia del psoe, que no veig gens errada per enfonsar-nos. Dubto fermament que RCat o la nova RI difereixi de la meva visió de les coses.
Ara, la missió d' RCat no és ni ha estat enfonsar ERC, sinó tot el contrari.
Deixem passar aquests dies i ens veiem per la Diada. No et pensis que em ponen totes.
Salut i independència,
Cesc.

8 de setembre de 2008 a les 20:19:00 CEST  
Anonymous Andreu said...

Benvolgut Cesc,

La responsabilitat de la negociació del finançament és del govern de Catalunya i del govern de l'Estat.

I ERC està al govern de Catalunya. per al que fan bé (?) i per al que no fan, o fan molt malament. ERC es corresponsable al 100% de le negociació govern català/govern espanyol.

I no aneu , ho vagin dient, que ara es el Quico i el Toni. No fotem. Que sóm grans tots.

Si volguessin que CDC estés a la negociació es ben fàcil: haver nomenat representants de CDC a la Comissió Fiscal Mixta per part catalana. I PER DECISIO UNÀNIM DEL GOVERN CATALÀ TRIPARTIT (ERC a dins, amb un titular de Vicepresidència) es va decidir deixar fora a CDC, que ho havia demanat formalment en reunió d'Artur Mas amb J.Montilla.

I l'Antoni Soy hi forma part, i no per que es digui Antoni, ni per que es digui Soy, sinò perque representa a ERC en la meitat de la Comissio, la part catalana, per acord del govern tripartit.

Es claríssim. Per llei, per acord del govern català, per composició de la Comissió Mixta, ERC hi és a dins del pastís i CDC no hi és, per voluntat politica del tripartit.

I això es la realitat real i formal. I les formes, com tu i jo sabem i intentem complir sempre, són sagrades en política.

I qui presideix no es en Castells, no, es en Saura, i per això quan va anar a Vilanova ho va fer en aquesta qualitat, de tot el govern català, i només n'havia tingut que informar al Montilla. Lògic, perque en Saura, sobre finançament, formalment, presideix la meitat catalana, i està pel damunt de l'Antoni Castells i de l'Antoni Soy.

I aquestes són les cartes oficials. La veritat real. I ja està. No cal donar-li més voltes, però ERC té la mateixa responsabilitat en tot el que està passant i passarà que el psc-Psoe i que ICV i que el govern tripartit.

CDC està fora. I no hi té res a veure formalment.

ERC està al rovell de l'ou.

Salutacions, ànims, i fins aviat.
I com ja saps, només parlem d'anàlisis polítiques, mai de questions personals.

Ben cordialment,
Andreu

8 de setembre de 2008 a les 22:34:00 CEST  
Anonymous Cesc. said...

Benvolgut Andreu,
Que ERC hi és, és evident. Que CiU no ha estat cridada fins última hora també.
Jo de tot plegat no entenc res de res, ni què hi fa ERC, ni perque hi mancava CiU. El 9 d' agost va passar, amb tota la feina per fer.
És justament això el que no entenc.
No et pensis que no coincidim a diagnosticar una desidia manifesta, no entenc tampoc perque es cobreixen les espatlles d' un sociatisme que n' és l' únic beneficiari.
És el finançament de Catalunya, aquest com pitjor... millor, general ha d' amagar alguna cosa, sinó no m' ho explico.
Tot i que 20.000M€ donen per comprar moltes passivitats...potser va per aquí el tema, però no em demanis que t' expliqui el que no entenc tampoc.
Ho trobo, comn tu, tot plegat un disbarat de dimensions colosals.
Salut!
Cesc.

8 de setembre de 2008 a les 22:50:00 CEST  
Anonymous Josep-Empordà said...

Benvolgut Cesc,

El que vaig a dir-te, em sap greu, perque et considero un amic. Però vull ser honest i t'ho dic tal com raja:

La gent d'ERC, tota, m'aborriu de manera inconmensurable. Per a mi, és un misteri que gent ben preparada i amb responsabilitats, encara sigui capaç de donar cap crèdit a un partit que de crèdit, ja no en té al lloc. Que només ofereix retòrica buida però que al final, sempre...SEMPRE, acaba fent el gara gara al pscPSOE sense donar cap mostra tangible de que aixó pugui canviar en un futur.

Aixó, inclou a n Carretero, que com ja és tradició a la casa, te un discurs impecable. Jo l'he escoltat i m'ha deixat bocabadat, però...(sempre hi ha peros)...els fets, sempre van en la direcció contraria.

Bé, la veritat és que ja passo de voler investigar misteris que se m'escapen. Que cada escú faci el que cregui convenient, només faltaria, però vull deixar ben clar que d'ERC, no en vull saber res. És més, m'oposaré amb totes les meues modestes forces a que mai hi hagi cap govern de CiU o de qui pugui venir al darrera amb ERC.

ERC está amortitzada, morta, exaurida i l'ùnic que li desitjo, és un enterrament que a hores d'ara, no pot ser ni tant sols digne.

I disculpa la cruesa, però és el que penso.

Cordialment.

9 de setembre de 2008 a les 10:25:00 CEST  
Blogger Cesc. said...

Benvolgut Josep,
De quins fets em parles, per part d' en Carretero? Quins fets t' han decebut? On hem picat ferro fred els d' RCat?
Jo no en veig cap, tret de molta paciència veient com van creuant-se una per una les linees vermelles fixades al Congrés... i una direcció que no reacciona gota.
RCat la veig unint forces i adepetes per poder posar fi a aquesta ignominiosa supeditació al sociatisme estèril, que recorda que no ho pot fer RCat unilateralment sense la complicitat i el convenciment del gruix de les bases d' ERC. És una feina dura i ben poc agraïda però que cal fer. Més de cara endins, que de car enfora.
De moment no veig cap gir sobtat dels plantejaments, tranquil que si els hi veig i no m' agraden no quedaré pas mut.
El meu partidisme, com bé saps, està supeditat al meu patriotisme, no a l' inravés.
No he vist fins ara res que contradigui els meus principis, tret potser d' un secretisme que fins ara no era habitual, però que no per això li negaré el benefici del dubte fins que conegui a fons l' esperit i la lletra del tracte.
Salut i independència,
Cesc.

9 de setembre de 2008 a les 12:15:00 CEST  
Anonymous Josep-Empordà said...

Tu ho has dit, Cesc, de'n Carretero, no hem vist cap fet, però en Carretero és ERC, de la qual si que n'hem vist. I ja va siguent hora de fets, perque marejant la perdiu, podem fer perdurar aquesta miserable situació politica de Catalunya fins l'infinit. Encara que...potser d'aixó va la cosa.

9 de setembre de 2008 a les 12:31:00 CEST  
Blogger Cesc. said...

Massa procliu a fer aparicions públiques en Carretero no n' ha estat mai. No és pas res que pugui sorprendre't.
Què proposes que hauria de fer?
Salut!
Cesc.

9 de setembre de 2008 a les 12:49:00 CEST  
Anonymous Josep-Empordà said...

Benvolgut Cesc,

En aquesta història, jo soc el comprador. Si en Carretero em vol vendre quelcom, ja m'ho fará saber. Ja s'espabilará a fer-me la oferta.

Tu saps com funciona aixó de la venda d'un producte, i jo, com centenars de milers més, som els clients.

I qui paga, mana.

Cordialment.

9 de setembre de 2008 a les 14:10:00 CEST  
Blogger Cesc. said...

Això ja fa més goig.
Salut!
Cesc.
Ps: tenir possibilitats de poder llençar el producte, al mercat electoral, és a la fase on estem. Ni abans ni després.

9 de setembre de 2008 a les 15:09:00 CEST  
Anonymous Josep-Empordà said...

Si Cesc, però hi ha un detall que no s'ha de perdre de vista, i és que la empresa a on treballa en Carretero i que en definitiva ha de llençar el producte, té molt mala fama al mercat.

Vaja!, és com comparar un Trabant amb un Volkswagen. Dificil.

9 de setembre de 2008 a les 15:41:00 CEST  
Blogger Cesc. said...

Benvolgut Josep,
Tu ja saps que justament amb això jo em guanyo bé la vida...amb reconvertir en bons i servibles mals productes, per descomptat no caient en els errors mercadotècnics precedents, sinó que fent una rentada de cara clara i fefaent de l' ex-andròmina fracassada.
L' última cosa amb la que m' he posat és amb molassa de mango produïda a l' India i venuda a l' orient mitjà, només he canviat l' etiquetatge i un pèl els canals de distribució, (he apujat el preu de la llauna un 100%) i les vendes un 425%. No hi ha res impossible. RCat és confitura, es ven per si sola, els bons productes no es venen, els compren. Només cal paciència i coherència. No cal tocar gaire cosa quan un producte porta escrit a la genètica la voluntat de la demanda al mercat on s' ofereix.
Els plantejaments d' RCat per ERC són els que possibilitaran portar el psoe als nivells propers d' extraparlamentarisme que avui gaudeix el pp al Principat, que és exactament el que a mi m' hi fa ser.
Salut!
Cesc.

9 de setembre de 2008 a les 16:09:00 CEST  
Anonymous Andreu said...

Benvolgut Cesc,

Vols ser el meu agent? Em deixo vendre, per tu, com això dels indis de la India. 425%. Per meitats?

Coi, ara que hi penso. També has dit que els bons productes no es venen, es compren.

Pero pel 212,5%, pots vendre'm. El rentat de cara, tanmateix, a la Clínica Planas, si us plau.

Hi puc comptar?

Una forta abraçada,
Andreu

9 de setembre de 2008 a les 20:40:00 CEST  
Blogger Cesc. said...

Benvolgut Andreu,
Encara hi ha una pila de productes on la demanda creix molt per sobre de la capacitat d' oferta, en el cas del Mango a part de creixer en un 50% per terme global, la producció ha caigut un 20%, per la qual cosa els preus s' han enfilat força. Si a més hi sumes els requisits d' etiquetatge tens un resultat bonic.
Salut!
Cesc.

9 de setembre de 2008 a les 21:12:00 CEST  
Anonymous Josep-Empordà said...

Bé, el problema del "mangoindependentisme", és que tothom en parla però no hi ha oferta, així és que, qui sap, potser, en el futur, sortirá alguna empresa que l'ofereixi, però mentres tant, ens haurem de conformar en comprar el que hi ha al mercat, rebutjant els productes que han demostrat ser un engany per la seua baixa qualitat i alt cost.

10 de setembre de 2008 a les 11:26:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home