ASSEMBLEA DE MAJARES

Aquests darrers dies ha tingut lloc al Parlament del parc el debat de la dependència general, dir-ne "política" és enganyós, perquè en aquesta instància l'únic que es debat són les engrunes que llancen els ecspanyols. És una veritable assemblea de majares, on, això sí, les menjadores es reparteixen a preu fet.

El fet cert, però, és que fins i tot quan discuteixen sobre les engrunes, tota aquesta gentota són uns inútils. Ho dic molt clarament: hem de foragitar ERC i CiU del procés de consultes sobre la independència que s'està multiplicant arreu del país. Són dos agents que intenten instrumentalitzar un moviment sorgit de la societat per als seus propis interessos. L'argumentació per aquesta demanda es fonamenta en aquestes consideracions.

En primer lloc. ERC i CiU "juguen" a la independència en els municipis, però quan han d'anar al parlament del parc i es troben de cara amb els ecspanyols, es caguen a les calces i no són capaços ni de consensuar una moció sobre la sobirania, tot i que sumant, tindrien majoria absoluta. Això per exemple, deslegitima a diputats com l'Uriel Bertran -que vol tocar campanes i anar a la processó a l'hora- a jugar cap mena de paper en la dinamització dels processos de referèndums municipals.

Dos, ERC ha après el doble joc dels sociates. Així com aquests voten coses diferents al parlament del parc i al parlament de les hienes de Madrit, ara els calabresos també voten coses diferents al parlament del parc i als ajuntaments. No només no presenten cap moció en el debat, sinó que van votar-com també CiU- en contra de l'admissió a tràmit de la ILP sobre l'autodeterminació de Catalunya en el seu moment. És això coherència i dignitat? O és més aviat tenir més cara que esquena.

Tres. Però el súmmum és quan els calabresos voten una moció de defensa del nyap i de recolzament -servicial, submís- al líderatge d'aquest pallús d'en Montilla, un inútil integral, ple d'odi i de ressentiment. Un analfabet funcional. Suport al nyap! Suport al pallús!

Ja ho he escrit i ho repeteixo: cal foragitar els oportunistes del moviment de consultes populars, perquè si aconsegueixen instrumentalitzar-lo, el portaran al seu fracàs i a un destrempament molt important. Saben que se'ls està escapant de les mans, i ho volen evitar al preu que sigui.

I una darrera pregunta: és cap casualitat que hagin convocat la trobada de càrrecs electes per la sobirania per demà, coincidint amb la cel.lebració de l'Assemblea Nacional de Reagrupament, de manera que els càrrecs electes que tenim no hi puguin participar? Algú és tan innocent que pot titllar això com d'un fet anecdòtic?

Per sort, un cop s'hagi acabat l'Assemblea de Reagrupament, demà, Catalunya disposarà d'una organització política que no practicarà de cap de les maneres el doble llenguatge i que es compromet a defensar als ajuntaments, al Parlament del parc i on sigui la necessitat immediata de proclamar la Independència de forma unliteral, i a engegar a pastar fang els ecspanyols i els seus esclaus catalans.

Junts podem!*

JOAN CARRETERO I URIEL BERTRAN / MILITANTS D'ERC I MEMBRES DE REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA

Som independentistes i sabem que el nostre país pot aconseguir la independència. Cada any noves nacions assoleixen la seva llibertat. Perquè en el món global en què vivim disposar d'Estat propi, poder decidir lliurement el que més convé a cada moment, és un requisit indispensable per a qualsevol nació que es proposa progressar. I els Països Catalans no en som una excepció. El dilema a què ens enfrontem com a catalans és semblant al que s'enfronten Escòcia o el Quebec, o al que han resolt Montenegro o Eslovàquia; independència o perifèria que s'empobreix. Al món només compten els Estats, cada vegada més interdepenents, sí, però conservant tots ells la seva sobirania i el dret de decidir per desenvolupar-se en llibertat.

No admet més dubtes

L'evolució del món i la situació d'espoli i crisi en què es troba avui Catalunya no admet més dubtes ni vacil·lacions. Ni més divisions. Estem sotmesos a un Estat espanyol que s'enforteix i ens empobreix. I que sempre ha aprofitat les actituds covardes dels partits catalans i les divisions del catalanisme, de l'independentisme i, ara, d'ERC, per imposar-nos els seus dictats. Ho vam evidenciar fa un temps amb les retallades que va patir l'Estatut i ho tornem a tastar, de nou, amb el que s'està convertint en la segona part d'aquell desastre: les rebaixes en la negociació del model de finançament. Un finançament just i adequat, per cert, sense el qual s'agreujarà la situació de les famílies i de les empreses, atesa la crisi econòmica que plana al damunt nostre.

Aquests episodis ens ensenyen que només ens en sortirem si, amb urgència, bastim un projecte que no s'arronsi davant de l'Estat espanyol i comencem a superar la inèrcia de divisions que ens han debilitat. Certament, no serà una tasca fàcil, perquè implica canviar el sentit negatiu de la nostra història recent. Però si ens ho proposem de nou, amb coratge i humilitat, i amb l'experiència que hem acumulat, estem segurs que és possible teixir tota la xarxa de complicitats que necessitem per guanyar. I com que per teixir i cosir el que cal és posar fil a l'agulla, Reagrupament.Cat i Esquerra Independentista fem el pas i ens unim, i comencem a caminar, des d'ara, com a Reagrupament Independentista.

Independentisme majoritari

Treballar plegats ens servirà per donar una nova empenta a l'independentisme en un moment en què té possibilitats d'esdevenir majoritari i que no podem desaprofitar. Si alguna cosa ha quedat clara a Catalunya aquests darrers anys, ha estat el fracàs clamorós de tots els partits en l'intent il·lús per reformar Espanya a través d'un nou Estatut. Demostrat empíricament, al nostre país només li queda un camí per progressar: conformar un renovat projecte independentista, seriós, capaç de plantar cara a l'Estat i de superar les tremolors de cames dels que pacten a Madrid, i disposat a mobilitzar i a aglutinar les millors energies al seu voltant.

Sí, aquest és el projecte que exigeix cada vegada més gent i que volem impulsar a ERC; el de la fermesa, el del coratge i el de la il·lusió. El projecte de canvi que farà més forta l'única força política que avui pot aconseguir un Estat per a Catalunya. I per a desenvolupar-lo la unitat torna a ser necessària. La nostra voluntat és la de seguir sumant i sumant, ser el pal de paller perquè es puguin afegir al canvi i a ERC totes aquelles persones que creuen que el que estem fent val la pena. Així que no cal que ningú ens busqui contra ningú perquè no ens hi trobarà.

Espanya i la democràcia

Finalment, volem fer una reflexió i una crida a tothom. És cert que som molts els que avui desitgem la llibertat de la nostra nació. Molts més que en qualsevol altre moment de la nostra història recent. Som prou, fins i tot, per aconseguir-la si ens hi posem alhora. Però hem de ser conscients que tot i les poderoses raons que tenim per marxar d'un Estat espanyol que espolia el nostre esforç, que ens impedeix aconseguir el benestar que ens mereixem o poder ensenyar al món totes les potencialitats que tenim com a ciutadans, la nostra independència, per canals estrictament democràtics, no serà un procés plàcid ni exempt de tensions perquè Espanya no és un Estat veritablement democràtic.

Per tant, no n'hi ha prou que una majoria de catalans es planyi en silenci o que ens queixem des de casa cada vegada que ens posen bastons a les rodes. Ni podem cometre l'error de creure que assolir un Estat propi és cosa només d'elits o de polítics professionals.

Companyes i companys, la llibertat i la independència nacional són conquestes col·lectives que només aconsegueix un poble en moviment, que requereixen l'esforç i la militància de país de totes i tots. "Ara és l'hora catalans": així ens crida el nostre himne, i així ho proposem nosaltres. És l'hora del Reagrupament Independentista per rellançar el partit històric que ens ha de conduir a la llibertat, Esquerra Republicana de Catalunya.

*Article publicat a l'AVUI, 8 de setembre.

Comentari (J. Sort)
Magnífic article que reobre de bat a bat la il.lusió als 350.000 exvotants d'ERC, i segur que també a molts altres centenars de milers de catalans i catalanes. Si el Reagrupament Independentista (RI) tira endavant i es consolida, tot serà possible. Es posen els fonaments d'un veritable partit independentista amb possibilitats reals de governar i de dur endavant el procés independentista, tant necessari i urgent. Ecspanya és sinònim de pobresa i espoliació. Catalunya és sinònim de Llibertat i Progrés. Així de clar. Sense cap mena de dubte és una gran, una immensa notícia, que, no tingueu cap dubte, serà amagada pels mèdia cafres, aquells que volen que Catalunya continuï sent vilipendiada, insultada i menyspreada pels ecspanyols. Faig una crida, aprofitant la setmana de la Festa Nacional, a tots els Catalans i Catalanes normals, és a dir, que estimen el seu país i per això mateix el volen lliure i independent, a donar suport a aquesta iniciativa.

I anant a temes més immediats, cal trencar el tristpartit ja, sense esperar un minut més, perquè la camama del finançament, autèntic espantall per a no parlar de la Independència, ja dura massa i acabarà com sempre, amb els 14 milions de catalans i catalanes -siguin o no independentistes i si no ho són, senyal que són imbècils perduts- pagant el beure als ecspanyols. S'ha acabat la comèdia.

És hora també que la gent de CDC i d'UDC que són independentistes, i que en són molts, cada cop més, es pronunciïn si prefereixen treballar amb la gent d'RI o amb els Duran i Ecspanya, els Pelegrí, els Espadaler, els Fernàndez Teixidó, els Cullell, els Recoder i tota la caterva d'autonomistes de mal averany, que producte d'un profund sentiment d'auto-odi i d'un complex d'inferioritat congriat després de 300 anys, només busquen viure de la dependència i els importa un rave que l'atur, la pobresa, la marginació creixin cada cop més a Catalunya per la seva subordinació a Ecspanya.

Endavant!