dilluns, 8 de setembre de 2008

DE CRAWFORD A WASILLA

La política americana cada cop està més empeltada de Washingtonfòbia. Bé, siguem justos. Una determinada política americana. Sobretot la republicana, que ha convertit Washington, la capital federal on hi ha el Capitoli i la Casa Blanca, en l'objectiu de totes les crítiques. Pels detractors de la capital, aquesta concentra tots els polítics, periodistes, lobbistes i altra gent que no es preocupen dels problemes reals de la gent concreta, sinó de cada cop tenir més poder i de violar la intimitat i els drets dels ciutadans. Per ells, l'administració federal és una xucladora de diners i un perill pels drets i llibertats dels ciutadans.

La rèplica al gegantisme i al burocratisme de Washington ha estat la reivindicació de les comunitats petites, a escala humana, on tothom es coneix, i on aquest coneixement, aparentment actua com un desactivador dels comportaments desviats... o això és el que se suposa...

George W. Bush, el president sortint, en la seva primera campanya electoral com a candidat a la Casa Blanca, l'any 2000, no va perdre l'oportunitat de presentar-se com un texà de tota la vida -quan de fet és nascut a Connecticut, a la costa atlàntica. Però no un texà d'Austin, o de qualsevol altra ciutat gran, sinó de la Texas profunda, la Texas rural, petita, on tothom es coneix. La Texas que representava el municipi de Crawford, al qual s'hi censà i a partir de llavors, el petit poble de poc més de 700 habitants, començà a figurar en les notícies d'arreu del món. El zènit de la popularitat d'aquesta població s'assolí quan es convertí en el camp d'enfrontament entre els partidaris i els detractors de la Guerra a l'Iraq, l'any 2005. Milers d'activistes pro i anti guerra s'hi concentraren i trastocaren, potser per sempre, la dinàmica loca. Qui en vulgui saber més, li recomano que vegi el documental homònim (Crawford), d'una gran interès i que ja vaig tenir el gust de veure'l -i de compar-lo in situ- a Austin el passat mes de juliol. Val, i molt, la pena.

Però ara que Bush ja comença a ser història, un nou exemple de Washingtonfòbia s'ha desfermat arran del darre huracà políticomediatic, la candidata republicana a la vicepresidència, Sarah Palin, a la qual ja m'hi vaig referir en un bloc anterior. En aquest cas, la població escollida com a representant de les essències de l'Amèrica profunda ha estat, val a dir-ho, una mica més exòtica. Em refereixo, és clar, a la població de Wasilla, a Alaska, de la qual Palin en va ser batllessa. Ara bé, probablement el fred fa que els wasillians, apliquin la màxima de quant més amics, més endins, a jutjar per la situació familiar de la candidata.

Anyway, Crawford (Texas) i Wasilla (Alaska), han estat i probablement seran les icones dels washingtonfòbics. Són com una mena d'Ítaca, de futur, inabastable perquè la narrativa que es construeix al seu propòsit no té res a veure amb la realitat. Tot és ideologia, i el que realment es vol és retornar a les idealitzades comunitats ordenades de ciutadans cívics, solidaris i responsables dels afers públics. És a dir, tot el contrari de les grans metròpolis anònimes i en gran mesura perilloses, que amenacen el benestar de les persones dels seus membres i de les seves famílies.

Etiquetes de comentaris: , , ,

2 Comments:

Blogger Manel Bosch i Pagans said...

L'altre dia vaig llegir un article a Vilaweb que pot tenir una mica a veure amb el teu escrit http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2985027&p_edi=alguer
A Catalunya, malgrat les diferències que hi ha amb els EUA, també hi ha algun compatriota despistat que parla de Barcelona com si fos el dimoni en persona. Sense ella, possiblament, seriem una província més de Castella.

8 de setembre de 2008 a les 11:58:00 CEST  
Anonymous mmmhhhhhhh said...

He estat a Wasilla, l'he travessada un muunt de vegades, i fins i tot hi he passat una nit. I us garanteixo que sembla de tot menys una bonica i paradisiaca comunitat... Wasilla és força xunga. Ara mateix, hi ha campanya per les municipals, i hi ha 5 candidats estomacant-se, en parlava la ràdio alaskenya tot sovint. La Palin deu haver deixat el bròquil remenat...

8 de setembre de 2008 a les 23:35:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home