DE CRAWFORD A WASILLA

La política americana cada cop està més empeltada de Washingtonfòbia. Bé, siguem justos. Una determinada política americana. Sobretot la republicana, que ha convertit Washington, la capital federal on hi ha el Capitoli i la Casa Blanca, en l'objectiu de totes les crítiques. Pels detractors de la capital, aquesta concentra tots els polítics, periodistes, lobbistes i altra gent que no es preocupen dels problemes reals de la gent concreta, sinó de cada cop tenir més poder i de violar la intimitat i els drets dels ciutadans. Per ells, l'administració federal és una xucladora de diners i un perill pels drets i llibertats dels ciutadans.

La rèplica al gegantisme i al burocratisme de Washington ha estat la reivindicació de les comunitats petites, a escala humana, on tothom es coneix, i on aquest coneixement, aparentment actua com un desactivador dels comportaments desviats... o això és el que se suposa...

George W. Bush, el president sortint, en la seva primera campanya electoral com a candidat a la Casa Blanca, l'any 2000, no va perdre l'oportunitat de presentar-se com un texà de tota la vida -quan de fet és nascut a Connecticut, a la costa atlàntica. Però no un texà d'Austin, o de qualsevol altra ciutat gran, sinó de la Texas profunda, la Texas rural, petita, on tothom es coneix. La Texas que representava el municipi de Crawford, al qual s'hi censà i a partir de llavors, el petit poble de poc més de 700 habitants, començà a figurar en les notícies d'arreu del món. El zènit de la popularitat d'aquesta població s'assolí quan es convertí en el camp d'enfrontament entre els partidaris i els detractors de la Guerra a l'Iraq, l'any 2005. Milers d'activistes pro i anti guerra s'hi concentraren i trastocaren, potser per sempre, la dinàmica loca. Qui en vulgui saber més, li recomano que vegi el documental homònim (Crawford), d'una gran interès i que ja vaig tenir el gust de veure'l -i de compar-lo in situ- a Austin el passat mes de juliol. Val, i molt, la pena.

Però ara que Bush ja comença a ser història, un nou exemple de Washingtonfòbia s'ha desfermat arran del darre huracà políticomediatic, la candidata republicana a la vicepresidència, Sarah Palin, a la qual ja m'hi vaig referir en un bloc anterior. En aquest cas, la població escollida com a representant de les essències de l'Amèrica profunda ha estat, val a dir-ho, una mica més exòtica. Em refereixo, és clar, a la població de Wasilla, a Alaska, de la qual Palin en va ser batllessa. Ara bé, probablement el fred fa que els wasillians, apliquin la màxima de quant més amics, més endins, a jutjar per la situació familiar de la candidata.

Anyway, Crawford (Texas) i Wasilla (Alaska), han estat i probablement seran les icones dels washingtonfòbics. Són com una mena d'Ítaca, de futur, inabastable perquè la narrativa que es construeix al seu propòsit no té res a veure amb la realitat. Tot és ideologia, i el que realment es vol és retornar a les idealitzades comunitats ordenades de ciutadans cívics, solidaris i responsables dels afers públics. És a dir, tot el contrari de les grans metròpolis anònimes i en gran mesura perilloses, que amenacen el benestar de les persones dels seus membres i de les seves famílies.

L'ELECCIÓ PERILLOSA (A PROPÒSIT DE SARAH PALIN)

Rebo de la gent de MoveOn, una sintètica referència a la biografia política i ideològica de la recentment escollida, per John McCain, candidata republicana a vicepresidenta dels Estats Units, Sarah Palin. Convindreu amb mi que el panorama és força preocupant.

Curiosament, la Palin va néixer un mes abans que jo, concretament l'11 de febrer del 64. Som com qui diu, de la mateixa quinta (podia haver nascut un any abans o un any després, no?).

A continuació un extracte del correu rebut.

Qui és Sarah Palin?

1. Va ser escollida governadora d'Alaska fa poc més d'un any i mig. Prèviament havia estat batllessa de Wassillia, una petita ciutat als afores d'Anchorage. No té cap experiència en política exterior.

2. Palin és una ferma opositora al dret a l'avortament. Fins i tot en els casos de violació o incest.

3. Va donar suport al candidat dretà Pat Buchanan en les eleccions del 2000.

4. Palin defensa que el creacionisme s'ensenyi a les escoles.

5. No pensa que els humans provoquin el canvi climàtic.

6. És una decidida partidària de la política energètica de McCain ("Big Oil First" o Primer el Petroli). Ha pressionat fortament per incrementar les prospeccions (petrolieres) i afirmà que les energies renovables no seran viables fins d'aquí molts anys. També va denunciar l'Administració Bush per incloure els ossos polars en la llista d'espècies en perill d'extinció /li preocupava que això interferís en més prospeccions a Alaska.

7. Fins a quin punt John McCain ha fet una tria amb coneixement? Va conèixer Palin en un reunió. Tornaren a parlar, per segona vegada, el diumenge 27 d'agost quan ell li trucà sondejant-la. Després li oferí el càrrec (de candidata a la vicepresidència)

Fins aquí la traducció del correu (disculpeu si hi ha algun error). Coincidireu amb mi que no només les dones, la canalla, i els ossos polars poden començar a tremolar, si la Palin arriba a la vicepresidència.

Un post preocupant, aquest que acabo d'escriure. Concretament el que fa 900 d'aquest modest i humil bloc. Espero que quan arribi al 1.000 (si hi arribo) em refereixi a un fet més positiu. Per exemple, la fi del tristpartit, la presidència de Joan Carretero a ERC... No penso que, al ritme que vaig d'escriure darrerament, quan hi arribi, ja haurem declarat la Independència. M'agradaria, naturalment. Ara no descarto que el post 1500 (allà cap al 2014, si no abans) sigui el bo. O potser el post 1640 o el 1714. Això sí que seria l'hòstia!