dimarts, 2 de setembre de 2008

L'ELECCIÓ PERILLOSA (A PROPÒSIT DE SARAH PALIN)

Rebo de la gent de MoveOn, una sintètica referència a la biografia política i ideològica de la recentment escollida, per John McCain, candidata republicana a vicepresidenta dels Estats Units, Sarah Palin. Convindreu amb mi que el panorama és força preocupant.

Curiosament, la Palin va néixer un mes abans que jo, concretament l'11 de febrer del 64. Som com qui diu, de la mateixa quinta (podia haver nascut un any abans o un any després, no?).

A continuació un extracte del correu rebut.

Qui és Sarah Palin?

1. Va ser escollida governadora d'Alaska fa poc més d'un any i mig. Prèviament havia estat batllessa de Wassillia, una petita ciutat als afores d'Anchorage. No té cap experiència en política exterior.

2. Palin és una ferma opositora al dret a l'avortament. Fins i tot en els casos de violació o incest.

3. Va donar suport al candidat dretà Pat Buchanan en les eleccions del 2000.

4. Palin defensa que el creacionisme s'ensenyi a les escoles.

5. No pensa que els humans provoquin el canvi climàtic.

6. És una decidida partidària de la política energètica de McCain ("Big Oil First" o Primer el Petroli). Ha pressionat fortament per incrementar les prospeccions (petrolieres) i afirmà que les energies renovables no seran viables fins d'aquí molts anys. També va denunciar l'Administració Bush per incloure els ossos polars en la llista d'espècies en perill d'extinció /li preocupava que això interferís en més prospeccions a Alaska.

7. Fins a quin punt John McCain ha fet una tria amb coneixement? Va conèixer Palin en un reunió. Tornaren a parlar, per segona vegada, el diumenge 27 d'agost quan ell li trucà sondejant-la. Després li oferí el càrrec (de candidata a la vicepresidència)


Fins aquí la traducció del correu (disculpeu si hi ha algun error). Coincidireu amb mi que no només les dones, la canalla, i els ossos polars poden començar a tremolar, si la Palin arriba a la vicepresidència.

Un post preocupant, aquest que acabo d'escriure. Concretament el que fa 900 d'aquest modest i humil bloc. Espero que quan arribi al 1.000 (si hi arribo) em refereixi a un fet més positiu. Per exemple, la fi del tristpartit, la presidència de Joan Carretero a ERC... No penso que, al ritme que vaig d'escriure darrerament, quan hi arribi, ja haurem declarat la Independència. M'agradaria, naturalment. Ara no descarto que el post 1500 (allà cap al 2014, si no abans) sigui el bo. O potser el post 1640 o el 1714. Això sí que seria l'hòstia!

Etiquetes de comentaris: , , ,

5 Comments:

Blogger Josep said...

Aclariment. Els enllaços dins el text traduït són collita meva.

2 de setembre de 2008 a les 22:02:00 CEST  
Blogger bacus said...

al cinturó biblic i més enllà farà mal, són com són si andalucia necessita una cremada d'esglesia, usa no se per on començar.

2 de setembre de 2008 a les 22:55:00 CEST  
Anonymous Andreu said...

Benvolgut Josep,

Sí, sembla que també la premsa liberal nodamericana (la que segueixo més o menys regularment) va per aquests viaranys. Però no coincideixen els mèdia liberals, amb les primeres impressions de la gent vulgaris, que l'ha rebut força bé, en principi.

De moment, ha fet més impacte la candidata a vice pel senador McCain, que el candidat pel senador Obama.

Quant a la manca d'experiència de govern, si mes no, la governadora d'Alaska ha guanyat eleccions,sense el suport de l'aparell dels republicans a Alaska, i ha governat, cosa que no pot dir el senador Obama, que tampoc es que tingui gaire (gens) antiguitat al Senat, i que es més gran, en edat.

L'Amèrica profunda es sociològicament diferent, i molt i molt, de les grans ciutats costaneres de l'Est i de l'Oest. Però aplega molts estats i molta gent.

Jo trobo equilibrada i compensada la candidatura McCain, tenint en compte que sembla clar que el candidat McCain ho és per una sola vegada (guanyi o perdi), i que també queda entés que la candidata a Vice no serà candidata a Presi en posteriors eleccions.

Es candidata per una sola vegada, n'estic bastant segur, i això indica la"professionalitat" i "experiència" del clàssic polític McCain, que trenca amb les tendències de les darreres administracions.

No oblidem que tant Dant Quayle (1989-1993,amb George Bush pare), com en Dick Cheney (2001-2008, amb George Bush fill) han estat vicepresidents sense "dret" a ascens, mentre que pel cantó demòcrata, Al Gore (1993-2001, amb Bill Clinton) si tenia dret a intentar ser el numer one.

L'habitual "cansament" del poble nordamericà de les politiqueries professionals del Capitoli i del Senat, a més d'un cert folklorisme tradicional, troba encaix amb l'aparent exòtica elecció de la governadora d'Alaska.

Però el tema femení serà i es important. I la confrontació duríssima Obama/Hillary Clinton, i el resultat final demòcrata, ha estat ben vista pels estrategues de McCain i pel Senador per Arizona.

En aquesta elecció no em "mullo", a diferència de les 4 ó 5 anteriors, però, desapareguda la meva "favorita" Hillary Clinton, crec que el papanatisme Obama està conduint a molts "analistes", sobretot de la "vella Europa" (ha, ha)i a molta gent a oblidar, asurdament, que en McCain és un solídissim candidat, amb una experiència legislativa i participació en comissions molt importants que fa feredat.


Cordialment,
Andreu

2 de setembre de 2008 a les 23:53:00 CEST  
Anonymous Josep-Empordà said...

Tinc la inpresió de que qui remena les cireres al P. Republicá d'EE.UU. en aquests moments és la dreta més extrema, al llindar del feixisme. Ho corrobora que qui més critic és amb aquesta gent, son precisament la vella guardia Reaganiana.

Els republicans seguidors i/o colaboradors de Ronald Reagan, poden ser qualificats de moltes coses, però crec que d'esquerranosos, no.

Ah!, i qualificar a l'actual partit republicá de lliberal, a les meues orelles, sona com un mal acudit.

Cordialment.

3 de setembre de 2008 a les 8:35:00 CEST  
Blogger Albert said...

McCain necessita mobilitzar l'electorat més conservador per tenir opcions de guanyar, i la Palin li ho permet, al mateix temps que pot atreure sectors demòcrates conservadors de classe treballadora. És curiós, però la premsa liberal nord-americanan no diu res del fet que ella ha estat sindicalista, que el seu marit encara ho és, i que les seves preocupacions i sensibilitats són més properes als nord-americans de classe mitjana -baixa que cap altre candidat.

Si en McCain guanya, la Palin i els activistes del Partit Republicà vinculats a la dreta cristiana no podran imposar el seu ideari més conservador perquè el Congrés seguirà sent de majoria demòcrata.

3 de setembre de 2008 a les 14:39:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home