NO SÉ SI S'HO MEREIXEN

Darrerament l'actuació d'Òmnium Cultural no fa més que deixar-me perplex. M'hi va deixar durant el debat sobre el nyap, tal i com ja vaig comentar en aquest mateix bloc. Tampoc em va agradar l'acte al Teatre Nacional del mes de juny. Jo respecto molt en Jordi Porta, però malauradament no li compro el seu discurs de la transversalitat i de la cohesió com valor suprem i quasi l'únic que es permetrà avançar nacionalment. Ja ho he dit en un altre bloc, la unitat -la cohesió, o la pila del greix- no és un objectiu en ell mateix. Cal saber cap a on va aquesta unitat, si realment va pel camí correcte, que naturalment és el que porta a la Independència.

Tota aquesta reflexió ve a tomb del nou manifest que l'Òmnium impulsa, conjuntament amb l'Institut d'Estudis Catalans, Unió de Pagesos, i atenció, tres sindicats, dos dels quals, com a mínim, no són un exemple de sindicalisme de compromís nacional, precisament. Més aviat tot el contrari, tant CC.OO. com UGT són autèntiques quintescolumnes de l'ecspanyolisme a Catalunya. Si voleu ho repeteixo, per si no ho heu entès.

O és que cal que us recordi que NO van donar suport a la manifestació pel Dret a Decidir de l'1-D passat. I ja no cal parlar de la del 18F. Només per aquest sol motiu, aquesta gentussa ja haurien de ser marginats i menyspreats.

Però, és clar, si alguna cosa tenen són virolles. Virolles que reben de l'Estat, que en contrapartida n'exigeix una obediència cega -més enllà d'algun estirabot estètic, per tal de mantenir contenta la parròquia.

No puc entendre que Òmnium Cultural i l'Institut d'Estudis Catalans, signin un manifest amb dues organitzacions que, no tingueu cap mena de dubte, quan sigui el moment de fer el pas endavant, elles faran tot el possible per impedir-ho.

És tan de manual, que fins i tot cansa, haver-ho d'escriure per enèssima vegada. Si Òmnium Cultural prefereix aquests companys de viatge, en comptes dels representants legítims del sindicalisme nacional (com són la Intersindical-CSC, la COS, i, amb matisos, la CGT), potser farà un bon negoci mediàtic, però no està ajudant el país a tirar endavant.

Ans al contrari, dóna legitimitat catalanista a dues organitzacions a sou del Ministre de Treball de torn (tant si és d'un color o d'un altre). És a dir, als enemics de Catalunya. I cal recordar, que l'actual titular de la cartera, és l'inefable Celestino Corbacho, autèntic representant del PSOE al Principat.

PD. Se m'oblidava una cosa. Cal guardar una mica les formes. Penso que, per raons nacionals, però també protocol.làries, en una iniciativa com aquesta, qui hauria de ser el referent no hauria de ser el president d'Òmnium Cultural, que no deixa de ser una entitat privada, patriòtica, però privada. Si hi participa l'Institut d'Estudis Catalans, hauria de ser el seu President qui portés la batuta. No es pot quedar mig amagat en una sopa de sigles. L'IEC representa tothom i és una institució clarament d'àmbit nacional. Potser el seu actual President hauria de ser-ne més conscient de l'honor que li ha correspost. (I de l'enveja que li tinc).