dissabte, 27 de setembre de 2008

NO SÉ SI S'HO MEREIXEN

Darrerament l'actuació d'Òmnium Cultural no fa més que deixar-me perplex. M'hi va deixar durant el debat sobre el nyap, tal i com ja vaig comentar en aquest mateix bloc. Tampoc em va agradar l'acte al Teatre Nacional del mes de juny. Jo respecto molt en Jordi Porta, però malauradament no li compro el seu discurs de la transversalitat i de la cohesió com valor suprem i quasi l'únic que es permetrà avançar nacionalment. Ja ho he dit en un altre bloc, la unitat -la cohesió, o la pila del greix- no és un objectiu en ell mateix. Cal saber cap a on va aquesta unitat, si realment va pel camí correcte, que naturalment és el que porta a la Independència.

Tota aquesta reflexió ve a tomb del nou manifest que l'Òmnium impulsa, conjuntament amb l'Institut d'Estudis Catalans, Unió de Pagesos, i atenció, tres sindicats, dos dels quals, com a mínim, no són un exemple de sindicalisme de compromís nacional, precisament. Més aviat tot el contrari, tant CC.OO. com UGT són autèntiques quintescolumnes de l'ecspanyolisme a Catalunya. Si voleu ho repeteixo, per si no ho heu entès.

O és que cal que us recordi que NO van donar suport a la manifestació pel Dret a Decidir de l'1-D passat. I ja no cal parlar de la del 18F. Només per aquest sol motiu, aquesta gentussa ja haurien de ser marginats i menyspreats.

Però, és clar, si alguna cosa tenen són virolles. Virolles que reben de l'Estat, que en contrapartida n'exigeix una obediència cega -més enllà d'algun estirabot estètic, per tal de mantenir contenta la parròquia.

No puc entendre que Òmnium Cultural i l'Institut d'Estudis Catalans, signin un manifest amb dues organitzacions que, no tingueu cap mena de dubte, quan sigui el moment de fer el pas endavant, elles faran tot el possible per impedir-ho.

És tan de manual, que fins i tot cansa, haver-ho d'escriure per enèssima vegada. Si Òmnium Cultural prefereix aquests companys de viatge, en comptes dels representants legítims del sindicalisme nacional (com són la Intersindical-CSC, la COS, i, amb matisos, la CGT), potser farà un bon negoci mediàtic, però no està ajudant el país a tirar endavant.

Ans al contrari, dóna legitimitat catalanista a dues organitzacions a sou del Ministre de Treball de torn (tant si és d'un color o d'un altre). És a dir, als enemics de Catalunya. I cal recordar, que l'actual titular de la cartera, és l'inefable Celestino Corbacho, autèntic representant del PSOE al Principat.

PD. Se m'oblidava una cosa. Cal guardar una mica les formes. Penso que, per raons nacionals, però també protocol.làries, en una iniciativa com aquesta, qui hauria de ser el referent no hauria de ser el president d'Òmnium Cultural, que no deixa de ser una entitat privada, patriòtica, però privada. Si hi participa l'Institut d'Estudis Catalans, hauria de ser el seu President qui portés la batuta. No es pot quedar mig amagat en una sopa de sigles. L'IEC representa tothom i és una institució clarament d'àmbit nacional. Potser el seu actual President hauria de ser-ne més conscient de l'honor que li ha correspost. (I de l'enveja que li tinc).

Etiquetes de comentaris: , , , ,

1 Comments:

Anonymous Andreu said...

Sí, Josep. Te'ns raó i cal agraïr-te que t'hi refereixis publicament.
Omnium és una institució privada , amb objectius patriòtics; l'IEC és la pàtria feta llengua, cultura i ciències catalanes, i els "sindicatos mayoritarios" són organitzacions espanyole, que tenen sucurlas a Catalunya. Res en comú.

I, la CGT, el mateix, sense voler entrar amb més detalls poc exemplars, i també d'abast espanyol.

I la COS, quina tristor. Quina deriva a modus vivendi de 8/10 persones. I subvencionats pel tripartit-2, tres vegades més que pel tripi-1, mentre han desfet la feina, poc exitosa però esforçada i honesta, del sindicalisme nacional independent, sí, independent de tots i de de tothom, malmesa pels actuals ocupants, provinents del C.O.LL, grupets de nul valor sindical català.

Però les virolles publiques mouen moltes coses, massa.

I, francament, Omnium i en Jordi Porta, tant aficionats als manifestos, en aquest s'han oblidat del mé important, del rovell de l'ou: la xifra, el número mínim.

Per què per a dir que e vol un finançament just, i prou, val mes que ho deixin a Justicia i Pau.

Cordialment,
Andreu

27 de setembre de 2008 a les 23:38:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home