10.000 CATALANS i CATALANES A BRUSSEL.LES

Se'ns gira feina, gent. A més d'aquest post, he d'escriure sobre l'enquesta del Centre d'Estudis Sobiranistes, sobre la victòria del Reagrupament Independentista al congrés regional del Camp de Tarragona a ERC i sobre la renúncia del sector renovador d'UDC, conegut com El Matí, a presentar una alternativa al Duran i Ecspanya i els seus boys (Espadaler, Pelegrí, etc.), que ha passat sospitosament desapercebuda mediàticament. I encara sobre algun altre detall que ara no recordo.

Però anem a pams. Aquest post el dedico a la iniciativa sorgida, i em plau dir-ho amb la boca ben grossa, del Bloc Gran del Sobiranisme, arran d'un post del company de capçalera i (poca broma) catedràtic d'universitat, Enric Canela i dels comentaris que aquest va suscitar. Val a dir, que la idea d'anar a Brussel.les ha estat una proposta que una servidora, recurrentment ha demanat a l'independentisme català, des d'aquest mateix bloc en altres ocasions. Bé, la cosa comença a bellugar-se.

Arran del post d'en Canela i dels comentaris referits, es va formar un grup al Facebook, que cridava a la gent a afegir-se a la iniciativa. La resposta ha estat brutal. En pocs dies, el grup ha registrat 1.168 internautes i n'hi ha més de 300 que han confirmat que s'apunten a viatjar-hi. Això pot ser molt gros.

Jo em plantejo aquesta iniciativa com un exercici de pedagogia política... no envers els ecspanyols, que aquests ja han suspès totes les convocatòries, sinó envers els propis catalans. Les nostres reivindicacions han de tenir un caràcter global o, si voleu, glocal. Vull dir amb aquest neologisme, que han de tenir un contingut local, la lluita per la independència de Catalunya, que de fet a qui més interessa -per raons òbvies- és als catalans, però s'han de visualitzar globalment. És a dir que d'aquesta nostra lluita, la CNN, la BBC, Al Jazeera, i si m'apures també l'agència de notícies xinesa Xinhua, n'han d'anar plenes. I per aconseguir això, cal moure's a Brussel.les, a Nova York, i no fer el préssec a Madriz. Madriz que se'l quedin els autonomistes, tota sencera i amb un llacet.

Per altra banda, jo considero que més que manifestar-nos per l'autodeterminació, el que hauríem de fer és manifestar-nos directament per la INDEPENDÈNCIA. I això per tres raons.

La primera és que ningú no es manifesta per una cosa que ja té. Jo no em manifesto per respirar. Senzillament, respiro. I punt. I l'autodeterminació és un dret inalienable i imprescriptible. Ningú no te'l pot prendre. Només faltaria. I qui intenti violar-lo, ha de ser sancionat.

La segona, és que reclamar la INDEPENDÈNCIA, és una reivindicació universal, que tothom entèn a la primera i que no cal explicar gaire, perquè tothom que és independent, no vol deixar de ser-ho. Perquè la Independència és l'estat òptim de les nacions -anava a escriure natural, però semblaria massa biologista. I perquè s'inscriu en l'ordre progressiu del món. El 1945, quan es van fundar l'ONU, només hi van participar 45 delegacions estatals (entre les quals, per cert, no hi era l'ecspanyola). Ara n'hi ha prop de 190 i es calcula que en els propers anys s'arribarà sense cap problema a superar les 200 (entre les quals no tinc cap dubte que hi haurà Catalunya).

I la tercera raó és que si parlem d'autodeterminació, correm el risc que s'apuntin al carro tots els esquerranosos de manual, que s'hauran empollat de dalt a baix les teories marxistesleninistes del dret a l'emancipació dels pobles, filtrades per la lògica dels estats opressors, i que diran, autodeterminació sí, però per federar-nos, confederar-nos o donar-nos pel cul... i clar, jo, als 44, ja n'estic una mica cansat d'aquesta musiqueta. La porto escoltant des dels 18, si fa no fa... i cansa. I no ens podem permetre el luxe de tornar a les cançonetes dels anys 70, excepte si és per cantar el My Sharona.



Per altra banda, un dels eslògans que s'haurien de portar pels carrers de Brussel.les, ciutat que, per cert, darrerament ja la començo a conèixer bastant i que té una tirada a Barcelona, és el de FREE CATALONIA FROM SPAIN, que ja he proposat en més d'una ocasió. En anglès, naturalment.

Bé, suposo que d'aquests temes i moltes altres coses, se n'haurà de parlar en les properes setmanes. Val a dir, que els que escrivim al Bloc Gran del Sobiranisme, ja en vam parlar, naturalment, en un sopar que celebràrem fa uns pocs dies a Mataró. Penjo la foto que certifica la trobada i on hi ha com a gran novetat, la visió, no sabria dir si sexy o no del clatell d'en Joan Arnera. La resta, suposo que ja els coneixeu: en Canela, en Terradelles, en Morgades, en Bargalló, en Mir... i una servidora. Gloriós sopar, tot s'ha de dir.