LA NOVA ÀGORA

Ahir vaig estar pendent del llançament de la nova temporada del programa Àgora, que ara emeten els dilluns a TV3 -abans el passaven pel C33.

He de dir que aquest programa de debat polític ha tingut temporades nefastes, sobretot la que conduïa en Ramon Rovira, el qual semblava ser un fan dels sectors més catalanofòbics i babelians als quals va donar una sobrerepresentativitat sense precedents. Fins i tot diria que C's hauria d'estar-li eternament agraïts per la visibilitat mediàtica que els va proporcionar, que va tenir un paper clau en la consecució de la seva representació parlamentària.

Al marge d'aquest -important- detall, Àgora ha estat un programa innovador en l´adopció d'una multiplicitat de canals de comunicació i de participació dels espectadors en els debats, i això cal reconèixer-ho. També és positiu la presentació i recomanació de llibres, normalment escrits pels tertulians, que fa al final de cada emissió.

Dit això, passem a la nova etapa. Com ja he dit, la principal novetat és que passa del C33 a TV3, fet que suposo un "ascens", en la seva visibilitat televisiva. La segona, és el canvi de conductor. En Xavier Bosch, per cert, company de col.legi, però uns quants cursos per sota del meu, va camí de convertir-se en el professional més inquiet del panorama mediàtic català, atès que en relativament pocs anys porta saltant de la ràdio a la premsa i ara a la televisió. Vaja, que no acaba d'arrelar enlloc. Clar que tampoc no hi ha cap obligació de fer-ho. Però sobta una mica.

En l'emissió d'ahir va començar per la porta gran, tot entrevistant en Miquel Iceta. Va ser força incisiu, cal reconèixer-ho, fet que va obligar la seva víctima a treure pilotes fora, sempre matxacant CiU i alertant del seu perill de radicalització, que en llenguatge sociata vol dir d'assumció de les postures de dignitat nacional, és a dir, sobiranistes.

Tanmateix, Bosch no va rematar la feina, com si fos un torero. Li va mancar les preguntes clau. I és que cada cop hi ha més regidors sociates que passen de les consignes del carrer Nicaragua i donen suport al dret a decidir i a les consultes per la sobirania. Si hagués preguntat sobre aquest particular, la Miquela, segur que s´hagués posat tensa. Una cosa és fotre garrotades als convergents -fet que fan dia sí i dia també en Zaragoza, en Ferran o el propi Iceta. L'altre és heure-se-les amb la seva pròpia gent, i naturalment, pagar el preu d'expulsar-los.

I és que fins i tot a Can Sociata, i malgrat les aparences de solidesa a la búlgara, les aigües baixen térboles....