LECTURES D'ESTIU... i PEDROLO

Els lectors veterans d'aquest modest i humil bloc, ja saben que l'estiu és el moment que aprofito per esbargir-me intel.lectualment i fer allò que no puc fer durant la resta de l'any: llegir ficció, i més concretament, llegir novel.la.

Els lectors veterans també saben que m'he afeccionat a una determinada temàtica: la novel.la de la guerra i la post-guerra. Llegir històries, ni que siguin fictícies, dels homes i les dones que van viure els anys més durs, i que, parafrasejant el poeta, ens salvaren el país, és el meu particular homenatge a unes generacions que visqueren i moriren durant la guerra, la dictadura i els primers anys de la transició. Pràcticament cap d'ells van protagonitzar-la, perquè qui s'emportà els llorers van ser els nascuts els primers quaranta. És una generació oblidada.

Ahir, a la llibreria Setciències d'Arenys, vaig comprar un llibre que feia molts anys que volia llegir: Pa Negre, d'Emili Teixidor. Naturalment no me n'he pogut estar i ja he començat a llegir-lo. Ja va per la 15a edició, la qual cosa vol dir que ja és un llibre consagrat. No és que jugui sobre segur, és que ja fa molts anys que el volia llegir i no trobava el moment. Ara el tinc. Intentaré llegir-lo amb una certa disciplina, no sigui que aquesta tranquil.litat s'estronqui tot d'una.

Un cop l'enllesteixi, tinc pensat llegir-me alguna de les darreres novel.les d'en Ferran Torrent. Sóc un lector addicte al creador de Butxana. Però he de reconèixer que encara no he llegit les dues o tres darreres novel.les seves. Em va decepcionar bastant que es presentés al premi Planeta, quintaessència del franquisme sociològic i no tant sociòlogic... Llepades i guarides les ferides, suposo que llegiré L'Any de l'embotit o la darrera El bulevard dels francesos.

Si encara tinc temps, espero que sí, tinc curiositat per llegir la novel.la triomfadora del Dia del Llibre d'enguany, que no és altra que la de Xavier Bosch, Se sabrà tot.

Per cert amb el Bosch, coincidírem a l'Escola, si bé ell anava dos o tres cursos per sota meu. Han passat els anys i si no m'erro, en Bosch ha esdevingut una de les puntes de llança mediàtiques de l'anti-laportisme rampant. Tot i aquest pecat, considero que RAC1 va perdre molt quan Bosch va ser substituït pel sòmines del Basté, que està a anys llum en preparació intel.lectual, intel.ligència i fins i tot diríem sensibilitat.

No sé si podré amb tots tres, l'estiu té poques setmanes i el mes de setembre segur que es presenta carregat en tots els sentits. En tot cas, a mesura que els vagi acabant, en faré un breu comentari.

Aprofito aquesta deriva literària del bloc per recordar que s'acaba d'esdevenir el 20è aniversari de la mort d'en Manuel de Pedrolo, un dels referents intel.lectuals d'aquest bloc. Pedrolo va ser l'escriptor més censurat pel franquisme, segons un estudi acadèmic. Independentista i marxista (heterodox, tanmateix), naturalment, el règim ha silenciat l'efemèride. Prefereix cedir el Palau de la Generalitat a cadàvers feixistes, és el que té continuar sent una colònia d'Ecspanya, per emprar el llenguatge pedrolià.

Juro que faré tot el possible i l'impossible per recuperar la figura de Pedrolo com a un veritable Pare de la Pàtria, un dels representants d'aquella generació perduda, de la que parlava a l'inici d'aquest post. Un més dels molts ignorats Soldats de Catalunya.

LA NOVA ÀGORA

Ahir vaig estar pendent del llançament de la nova temporada del programa Àgora, que ara emeten els dilluns a TV3 -abans el passaven pel C33.

He de dir que aquest programa de debat polític ha tingut temporades nefastes, sobretot la que conduïa en Ramon Rovira, el qual semblava ser un fan dels sectors més catalanofòbics i babelians als quals va donar una sobrerepresentativitat sense precedents. Fins i tot diria que C's hauria d'estar-li eternament agraïts per la visibilitat mediàtica que els va proporcionar, que va tenir un paper clau en la consecució de la seva representació parlamentària.

Al marge d'aquest -important- detall, Àgora ha estat un programa innovador en l´adopció d'una multiplicitat de canals de comunicació i de participació dels espectadors en els debats, i això cal reconèixer-ho. També és positiu la presentació i recomanació de llibres, normalment escrits pels tertulians, que fa al final de cada emissió.

Dit això, passem a la nova etapa. Com ja he dit, la principal novetat és que passa del C33 a TV3, fet que suposo un "ascens", en la seva visibilitat televisiva. La segona, és el canvi de conductor. En Xavier Bosch, per cert, company de col.legi, però uns quants cursos per sota del meu, va camí de convertir-se en el professional més inquiet del panorama mediàtic català, atès que en relativament pocs anys porta saltant de la ràdio a la premsa i ara a la televisió. Vaja, que no acaba d'arrelar enlloc. Clar que tampoc no hi ha cap obligació de fer-ho. Però sobta una mica.

En l'emissió d'ahir va començar per la porta gran, tot entrevistant en Miquel Iceta. Va ser força incisiu, cal reconèixer-ho, fet que va obligar la seva víctima a treure pilotes fora, sempre matxacant CiU i alertant del seu perill de radicalització, que en llenguatge sociata vol dir d'assumció de les postures de dignitat nacional, és a dir, sobiranistes.

Tanmateix, Bosch no va rematar la feina, com si fos un torero. Li va mancar les preguntes clau. I és que cada cop hi ha més regidors sociates que passen de les consignes del carrer Nicaragua i donen suport al dret a decidir i a les consultes per la sobirania. Si hagués preguntat sobre aquest particular, la Miquela, segur que s´hagués posat tensa. Una cosa és fotre garrotades als convergents -fet que fan dia sí i dia també en Zaragoza, en Ferran o el propi Iceta. L'altre és heure-se-les amb la seva pròpia gent, i naturalment, pagar el preu d'expulsar-los.

I és que fins i tot a Can Sociata, i malgrat les aparences de solidesa a la búlgara, les aigües baixen térboles....