JOAN LAPORTA FA EL PAS ENDAVANT- VISCA CATALUNYA LLIURE!

Què faràs a partir de l’1 de juliol? Fa temps que amics, coneguts i saludats m’han fet la mateixa pregunta. Tornaràs al teu bufet d’advocats? Mai n’he marxat, els contestava. T’agafaràs una temporada de descans? T’aventuraràs dins l’embolicat món de la política? Com tots sabeu fins a dia d’avui no he contestat aquesta pregunta per la responsabilitat institucional que ha representat el càrrec de president del Barça pel qual vaig ser escollit el 2003 i reelegit el 2006. He donat la meva opinió d’aquelles qüestions que afecten a Catalunya, a la societat, però sempre havia deixat clar que la resposta concreta a la pregunta de si faria el pas –que no el salt- a la política no el donaria fins després d’exhaurir el mandat com a president del Barça.

En les darreres setmanes, ben conscient que el dia de posar el punt i final a la presidència del FC Barcelona s’apropava, vaig copsar el parer de diverses persones que m’escolto i que han estat importants a la meva vida, amb la confiança que les seves respostes m’ajudarien a trobar la meva. Moltes d’aquestes persones m’han aconsellat, i ho agraeixo, que no m’endinsés en l’esfera política. Per què et vols complicar la vida –em deien? Ja saps que et destrossaran, que tindràs tota la maquinària il·limitada d’un Estat en contra? Són comentaris que he interpretat com una defensa sincera cap a la meva persona i les persones del meu voltant. I estareu amb mi que tenen tota la raó del món, que si el que vull és viure instal·lat en una certa comoditat després de set anys intensos com a president del Barça potser sí que el millor era oblidar-me de projectes tan complexos. Ara bé, a totes aquestes persones els he fet i ara us faig a tots vosaltres les següents preguntes: si hi hagués una fórmula per augmentar i assegurar les pensions dels vostres avis, no l’exploraríeu? Si fos possible multiplicar el nombre de beques disponibles per els vostres fills, no us mobilitzaríeu? O augmentar significativament els sous dels treballadors? O baixar l’impost de societats dels que teniu una pime? O crear més oferta de treball, de més qualitat i més ben pagada? Consideraríeu no fer res en aquest respecte? En definitiva, no paga la pena lluitar per millorar, en tots els sentits, el benestar social de les persones que viuen i treballen a Catalunya, per cercar vies que assegurin el millor futur dels nostres fills? Jo penso que sí. Jo penso que la gran majoria dels ciutadans de Catalunya no dubtaríem en comprometre’ns per aquelles persones que ens estimen i ens estimem. Jo penso que val la pena comprometre’s per defensar els drets i les llibertats dels ciutadans de Catalunya.

La fórmula per a la millora individual i col·lectiva existeix: administrar el cent per cent dels nostres recursos i tenir veu pròpia a Europa i al món. Ara bé, per aconseguir-ho, cal que Catalunya sigui un Estat, i l’únic camí per assolir-ho és a través de la via política i democràtica. Les diverses propostes d’encaix proposades de Catalunya amb l’Estat espanyol, del tot legítimes i democràtiques, han fallat reiteradament. Si continuem ancorats en l’status quo actual estem condemnant Catalunya i a nosaltres mateixos a continuar vivint en un Estat, l’espanyol, que no ens soluciona, perquè no pot o perquè no vol, els nostres problemes. Si decidim intentar-ho, si apostem perquè Catalunya aconsegueixi la plena sobirania, ho tindrem tot a favor per acabar sent, amb el treball de tots els ciutadans de Catalunya, el que seria el quart estat més pròsper de la Unió Europea. El gran repte és construir, entre tots, el millor Estat del món, el més democràtic, el més eficient i el més modern. I, a la vegada, deixaríem de ser una regió sotmesa al poder de Madrid per convertir-nos en un dels millors aliats, per qüestions geoestratègiques, de l’Estat espanyol.

Així doncs, davant les opcions de vida que se’m presenten, em comprometo a dedicar la meva energia a un repte que, d’assolir-lo, garantirà una millor qualitat de vida per a tots els ciutadans que vivim i treballem a Catalunya. Amb l’ajut, l’encoratjament i el suport de moltes persones, he constituït un partit polític que ben aviat presentaré, un partit català, democràtic, humanista, progressista, defensor dels drets humans individuals i col·lectius, un partit format per ciutadans de tots els sectors, professionals, emprenedors, persones de diferents perfils i orígens que compartim la premissa que en ple segle XXI i dins d’una sola Europa no trobem cap raó perquè Catalunya no pugui ser un Estat més de la Unió.

A partir d’avui començaré a caminar per assolir l’objectiu final, però només avançarem de veritat si ho fem tots junts, si caminem conjuntament, amb convicció i confiança. Aquest nou partit està al servei de totes les persones que desitgen el millor per a una Catalunya moderna oberta al món, una Catalunya que aspira a ser un Estat propi que ens permeti exercir com a ciutadans lliures i de ple dret al món.

Moltes gràcies,
Visca Catalunya!

Font: http://www.laporta2010.cat

(Negreta meva, J.S.)