SOCIATA CONNECTION

En una de les seves intervencions més recordades, la que va tenir lloc el mes d'abril de l'any passat després de publicar el seu article Patriotisme i Dignitat, Joan Carretero va fer referència als prínceps roigs de la Catalunya metropolitana, com uns dels principals responsables dels desequilibris territorials, econòmics, culturals del nostre país. Va ser una reflexió que em va agradar molt. Entre d'altres raons, perquè a diferència de molts tikis mikis, jo, els prínceps roigs els pateixo en pròpia carn.

Podríem dir que els prínceps roigs són l'oligarquia política local que s'ha desenvolupat al llarg de més de trenta anys a redòs de les administracions públiques locals i provincials, és a dir, dels ajuntaments i les diputacions, i de l'àmbit metropolità (entitats metropolitanes). Els prínceps rojos estan donant el personal polític principal a l'ecspanyolisme: el Montilla, el Corbacho, en són dos exemples fefaents, que per cert s'odien cordialment.

Una derivada de l'aparició dels princeps rojos, és naturalment, la corrupció generalitzada que assola el poder local a casa nostra. Aquí és on trobem la que anomeno la Sociata connection, expressió per la qual entenc el conjunt d'individus que fan d'enllaç entre els prínceps rojos i elements de la Màfia ecspanyola, és a dir els elements criminals que emparats en càrrecs públics en àmbits com l'administració, la justícia, la policia. cometen tot tipus d'actes delictius en àmbits com el tràfic de drogues, el blanqueig de diners, la prostitució i la tracta de blanques. Aquests elements mafiosos són la punta de l'iceberg d'estructures criminals compostes per centenars de malfactors que són la veritable força de xoc.

Val a dir que la Màfia ecspanyola, és una de les moltes xarxes criminals que operen a Catalunya. D'altres són les xarxes procedents d'Itàlia, dels països de l'Europa de l'Est i el Càucas, i també d'Àsia i de l'Amèrica Llatina.

L'ecspanyola, però, es distingeix precisament perquè a diferència de la resta, està incrustada en l'aparell político-administratiu local i provincial, i això li dóna una fortalesa i impunitat mediàtica (no oblidem pas les connexions mediàtiques de les xarxes mafioses!).

Tot i que fins que no assolim la independència serà molt difícil acabar amb ella (de la mateixa manera que en Joan Laporta va acabar amb la màfia incrustada al Barça, quan va presidir la Junta, és a dir, des del poder), espero que els fets que darrerament estan succeint, amb la dimissió i/o encausament de determinats responsables polítics sociates de Barcelona, sigui un pas endavant en aquest sentit. I ajudi a aixecar i destruir definitivament la crosta ecspanyola que monopolitza la major part del país i dificulta sobremanera la consecució de la tan necessària i inajornable Independència!

Que així sigui!