diumenge, 14 d’agost de 2011

BREAK THE WALL

Aquest post ha tingut un esborrany llarguíssim que finalment he decidit no penjar perquè argumentar amb motius històrics la necessitat de la Independència, em sembla, en la dimensió estrictament política, una evident pèrdua de temps.

A hores d'ara, ja ho he escrit en altres posts, cal un canvi de xip. La gran victòria ideològica que hem aconseguit en els darrers anys és que tothom sap que la Independència, és l'únic camí, si volem continuar sent una Nació. Això ningú no ho discuteix. O Independència o Ecspanya, és aquest i només aquest el dilema al quals ens enfrontem.

Llavors, si aquest és el dilema, hem de treballar políticament, no des d'una cantonada, més cap a una banda o més cap a l'altra. Hem de treballar de manera que els qui volen Ecspanya, és a dir, no volen la Independència, hagin de ser ells qui expliquin les seves peregrines teories per justificar-se. I dic peregrines, per no dir criminals, és clar. Que en el fons, ho són.

Hem de treballar per tal de convertir aquesta constatació pràctica en una oferta política amb cara i ulls, que de fet és el que exigeix amb totes les seves forces Catalunya.

El que no podem permetre de cap de les maneres és que existeixin dins wiseguys, espaviladets que intentin tirar de veta, amb discursos encaixistes o gradualistes. Hem de destruir aquests murs de contenció que malden, tot i que cada cop ho aconsegueixen menys, contenir la pressió humana per la independència.

Avui en dia, parlem clar, individus com en Duran i Ecspanya i en Ridao, són murs contra la independència de Catalunya. Com abans ho van ser en Miquel Roca i en Jordi Solé Tura.

Jo ben planyo els futuribles candidats de l'independentisme unitari, si finalment n´hi ha, perquè la pressió que hauran d'aguantar serà terrible. Pero com diu en Joan Carretero, si algú ha d'aguantar aquesta pressió, són, en primer lloc, els polítics, i si és necessari han d'acceptar les conseqüències que la defensa coherent dels seus plantejaments puguin comportar.






Cal trencar els murs, d'una punyetera vegada, i deixar que l'impuls creatiu que l'independentisme cova des de fa anys, i que fins ara ha vertebrat la Resistència Nacional, ens salvi com a Nació, i també com a persones dignes, íntegres i decents.

Etiquetes de comentaris: , , , ,