EL PRESIDENT DE LA LLIBERTAT I EL REI DE LA TORTURA

L'enorme èxit aconseguit pel President Chavez amb l'alliberament de les dues presoneres colombianes en mans de les FARC, contrasta amb el paper cada cop més sinistre del Borbó, en el retorn a l'ús impúdic de la tortura.

A l'igual que el seu antecessor, és molt possible que la desferra moral que representa aquest tros de quòniam de titella que paguem entre tots, mori matant, com el 1975. Ironies de la història.

La seva crida al pacte entre les dues grans forces polítiques de l'estat, va directament adreçada a impedir l'exercici del dret a l'autodeterminació dels pobles.

Per contra, la iniciativa de Chavez, elevant la negociació política com a mecanisme per a la resolució dels conflictes, s'ha demostrat eficient i efectiva. És obvi que Ecspanya és un pas en la deriva. Fins i tot França està traient-li protagonisme a l'Amèrica Llatina. Davant d'aquesta constatació, els ecspanyols no fan més que mirar-se el melic i retornar a les seves essències més fosques: la tortura, com feia la Inquisició, la venjança, l'auge de la cutrada nacionalcatòlica, la censura en la televisió (tancament de TV3 a Alacant).

Ecspanya país modern i avançat? I un bé negre! És la cutreria personificada en un home que ja ni s'aguanta els pets després de setanta anys d'haver fet el pirata i el putero com tots els seus avantpassats, des de com a mínim fa tres-cents anys.

LLUITANT COLZE A COLZE AMB SIMON BOLÍVAR

Em sembla que en un post antic ja vaig escriure que una de les distincions que més m'agradaria rebre, hipotèticament, seria l'Orde de la Democràcia Simon Bolívar que concedeix la Cambra de Representants de la República de Colòmbia. Aquestes vacances, si més no, he tingut l'oportunitat de lluitar colze a colze amb El Libertador contra els ecspanyols. Realment ha estat una passada matxacar-los, ni que sigui virtualment. 

I és que als ecspanyols se'ls ha de matxacar sempre, ni que sigui virtualment, ni que sigui jugant als caniques, que si no passa el que li ha passat al pobre basc, que t'agafen per banda i et deixen fet un cromo. "Es que mi sargento, es que iba muy caliente, ha sido por los dos de Las Landas", i l'altre que respon, " Pero polilla, joer, espera a que pasen las elecciones, que si no el Ministro nos colgará por las pelotas".

Tornem, però a Bolivar. Quan dic que he lluitat virtualment colze a colze amb ell, em refereixo a que ho he fet en el joc d'ordinador Age of Empires III, on es repassa la història del Nou Món des de l'arribada dels europeus fins ben entrat el segle XIX. En un dels nivells, Bolivar dirigeix la lluita contra els ecspanyols i tu has d'ajudar-lo a derrotar-los. Un cop superat el nivell, i com a recompensa, et proporciona uns quants soldats per prosseguir la teva missió. 

Segons sembla en l'expansió de l'esmentat joc, que porta per títol, The War Chiefs, i que encara no he jugat, pots tornar a lluitar amb en Bolivar, la qual cosa, sense cap mena de dubte, faré en el seu moment. 

La possibilitat de matxacar ecspanyols tant aquí com sobretot en l'indispensable Resident Evil 4, realment es converteix en un exercici taumatúrgic. Realment rescabala, per exemple, de quan t'emprenyes per qualsevol imbecil.litat que fan els ecspanyols, o els seus gossos, els autonomistes.

Res, que mentre espero que em donin l'Orde de Simon Bolivar, en grau de Cavaller, pel cap baix, seguiré matxacant els nostres neighbours.