CULLELL & TÀPIA, AMB CORBACHO I SAURA, AL FONS

La mare que els va matricular! L'entrevisteta que avui fa en Joan Tàpia, ex-lacai d'en Narcís Serra i ex-lacai del condecito Godó, a en Josep Maria Cullell, a El Periódico, és de manual. Hi surten tots els tòpics socioconvergents. De fet, jo diria que és un un xute, una esnifada d'aquelles que es fan quan et trobes molt desesperat i ho vols veure tot de color de rosa (tipus Lucy in the sky with diamonds).

Gràcies Cullell, amb doble ela, com pallasso, per donar-me feta la intervenció que el proper dissabte, 23, faré a la Universitat Catalana d'Estiu, en el marc de la taula rodona, Camins cap a la independència. Realment s'ha de ser molt curtet per arribar a dir tantes bajanades en tantes poques línies.

Aquí, els únics que sou maximalistes, fins a la imbecil.litat, sou els autonomistes espanyolistes. Però que no sentiu el tuf que foteu a orina, de tantes vegades que els sociates se us han pixat a sobre! O és que potser sou de la corda de la Lewinsky, que no netejava la roba tacada pel Clinton? Us agrada el morbo, oi? Segur que en el teu armari deus tenir les americanes ben guardades i mentres feies l'entrevista amb el lacai Tàpia, les anaves traient i comentant-li "Mira aquesta taca era d'en Felipe, aquesta d'en Narcís Serra -el teu amo-, o i aquesta, una de les meves preferides, la de l'Alfonso Guerra". Després, segurament, li comentaves la frustració que tens perquè en ZP, encara no se t'ha pixat a la cara, però és clar, la diferència d'edat , fa que, en això, tinguis una mica de recança, no sigui que t'acusin de pederasta. (En tot cas, li pots demanar prestada la que sí que té i amb una taca enorme, en Mas). I és que has de donar exemple als teus nou néts... exemple de com posar-s'hi bé per entomar-la d'un ecspanyol, és clar. Això no obstant, espero i desitjo que ells siguin més llestos que tu, i que passin de les batalletes de l'avi, entre d'altres raons, perquè no tenen res d'èpiques i molt de patètiques.

Josep Maria, fes-me un favor. Vés a cagar! I no tornis.

Posdata 1. El ministre Corbacho, va al seu rotllo. El factòtum del PSOE a Catalunya, i qui acabarà tallant el cap al Montilla, si no vaig errat, ja han confirmat, per activa i per passiva, que els 25 sibwanes del PSC a Madrid, votaran a favor dels Pressupostos Generals espanyols. Més clar, l'aigua. Això és un casus belli, i ERC hauria de sortir ipso facto del govern i enviar-los a pastar fang... Estic segur que amb en Joan Carretero com a President d'ERC, avui, 21 d'agost o el passat 10 d'agost, el tripartit ja hauria deixat d'existir i probablement s'haurien convocat eleccions per a la tardor. Però en no és el cas... encara.

Posdata 2. La palangana oficial, en Saura, ja ha tornat a fer de les seves i ha anat per lliure. Són les 23.24 hores i encara no ha estat cessat fulminantment pel Montilla. I ERC amb Carod, Ridao i en Putxi, se'ls ha quedat cara de tonto... bé, al Carod segur que no, ell està en una altra dimensió. I els sociates se n'han tornat a ensortir. Visquin els fronts units dels partits catalans -que sistemàticament, no duren ni dos telenotícies seguits!.

Ja ho deia en Vayreda, La Punyalada. País de punyalades, això és el som!