LA METÀFORA FERROVIÀRIA

No es pot demanar més, com a metàfora és insuperable. Em refereixo, és clar, a la metàfora ferroviària. És la següent: com que la RENFE no pot suportar la diferència de qualitat, de servei, de neteja, de puntualitat, en una paraula, de civilització i modernitat, que representen els Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), no se li acut res més que carregar-se una paret, de manera que ara han provocat el tancament del tram l'Hospitalet-Pça. Ecspanya dels FCG, durant dos putos mesos. Traieu-hi RENFE i poseu-hi Ecspanya i traieu-hi els FCG i poseu-hi Catalunya, i ja serem al cap del carrer. Ecspanya torna a putejar Catalunya, per enèssima vegada.

No cal dir que al llarg dels dos propers mesos em recordaré de la mare que va parir a tots els ecspanyols de merda que ens tracten com una colònia. A mi m'han putejat, però jo els putejaré encara més.

Avui he sentit per la ràdio un tertulià que molt encertadament deia al respecte que "Algú vol perdre les eleccions". Exacte. I tant de bo les perdi i se'n vagi tot a fer punyetes. Cal una destrucció creativa que posi les bases de la reconstrucció.

ZP VISITA ELS AFECTATS PER L'APAGADA ELÈCTRICA DE BARCELONA

En aquesta fotografia es recull el moment emocionant en el qual el sr. ZP, el demagog ecspanyolist, s'interessa per l'estat dels afectats per l'apagada elèctrica de Barcelona de la setmana passada. La trobada va tenir lloc en un dels modestos pisos que porten molts dies sense servei elèctric. Tres dels afectats per l'apagada, els senyors José, Joan i Jordi, van informar ZP de les terribles condicions en les que han viscut d'ençà l'incident, i no van tenir cap mena de dubte a considerar imprescindible la construcció de la MAT.


"Amb la MAT" va afirmar taxatiu el sr. José, "l'apagada no hauria passat mai". Quan els periodistes li digueren que la MAT no té res a veure amb Barcelona, el sr. José respongué que eren uns sectaris i que estaven plens de prejudicis i va exigir una còpia de les gravacions, per si era susceptible de ser segrestada la crònica abans que es retransmetés per TV.

Per la seva banda, el sr. Jordi, titllà d'antidemocràtics aquells que no descarten que l'apagada tingués algun tipus de relació amb les obres que sí s'estan realitzant a Barcelona, per a l'arribada de l'AVE -que no del TGV, que encara hi ha classes.

Finalment, el sr. Joan, va sorprendre tothom afirmant que havia aprofitat els dies sense llum per fer tots els sodokus que tenia pendents, i que per això estava molt agraït a les companyies elèctriques per la seva inestimable col.laboració.

Abans d'acomiadar-se dels seus interlocutors, el sr. ZP va manifestar que el contacte que acabava de tenir amb els ciutadans del carrer era altament gratificant perquè mai havia vist tant gent llepant el terra que ell trepitjava. Fet que va atribuir sense cap mena de dubte a l'esperit laborioso y agradecido del català abierto y tolerante. Va afegir que espera tornar aviat a Catalunya, sobretot en el cas que rebenti una nuclear, o esclati la petroquímica o un comboi de la RENFE es porti per endavant un autobús de gent de l'INSERSO. D'aquesta manera, va concloure, els catalans comprendran que ser ecspanyol és guay i que no ser-ho seria profundament avorrit i monòton.