El colon ecspanyol i l'indígena torracollons

La ficada de pota del Borbó, intentant fer callar al president Chavez, i després aixecant-se i cardar el camp, és probablement la mostra més fefaent de la manca de realisme en què viuen els ecspanyols. Encara a hores d'ara es pensen, quasi 200 anys després, que el continent americà és seu i que s'hi poden pixar amb gust i ganes... com es pixen dia sí i dia també damunt de la cara dels catalans i les catalanes.

Però què s'ha pensat aquest individu? Però quins collons? Potser és que ja xoxeja? Qui es pensa que és per fer callar al president d'un país que, per cert, és una de les primeres potències petrolieres del món?

Darrerament, el Borbó de marres no n'encerta ni una. Encabrita primer al rei del Marroc, anant a fer una visita colonialista a les ciutats nordafricanes de Sabta i Mililla. I pocs dies després creu el charco i va de xuloputas davant d'aquells que van donar per sac als seus avantpassats.

Ei, nano, desperta't del teu puto somni. Pensa, recapacita. En la constitució de 1812, es deia que la Nació ecspanyola estava formada per ecspanyols d'ambdós bàndols de l'Atlàntic. Vint any després o trenta a més estirar, el 90% dels suposats ecspanyols havien deixat de ser-ho! Voleu algun exemple més rodó de dissolubilitat nacional? Quin riure, quin tip de riure!

La veritat és que si els catalans i les catalanes no aprofitem aquesta conjuntura per alliberar-nos del jou que ens oprimeix, no tindrem perdó.

Ah, i per cert, el pocapena d'Aznar no només és un feixista i un colpista, és un criminal de guerra que, tard o d'hora, donarà amb els seus ossos en el Tribunal Penal Internacional, pels seus crims a Iugoslàvia i a Iraq. Ja n'hi ha prou de tanta tonteria. Ja cal que t'amaguis ben amagat, que et caçarem com un conill.