ECSPANYA ES PIXA A LA CARA DELS AUTONOMISTES, I REPRIMEIX ALS INDEPENDENTISTES... FEM-LOS FRONT, FOC AL BORBÓ I A LA MARE QUE ELS VA PARIR

Què autonomistes dats pel cul, quin gust té la pixarrada que rellisca per la vostra cara... és calenta i escumosa? S'ha de ser massoca per parar el rostre i deixar que un ecspanyol de merda es pixi damunt teu i tu va i en comptes de trencar-li la cara, li demanes perdó (oi Puigcercós, oi Sarsanedas, oi Duarte?). La darrera pixarrada ha estat això del Prat. No volíeu caldo? Doncs, dues tasses o quaranta-quatre... que aquests desgraciats ho aguanten tot. I per acabar-ho d'adobar va i la jutgessa diu que no es pot parlar en català al judici contra els (pressumptes, ahahahah) assassins de l'Isanta, perquè, és clar, cal vetllar pels drets... dels ecspanyols, naturalment.

Ara seriosament, la independència no pot esperar al 2014, cal aconseguir-la el més aviat possible, perquè amb aquesta gentussa no hi ha res a fer. Sort en tenim que el moviment independentista encapçalat per les organitzacions revolucionàries (la CUP, el SEPC, Maulets, Endavant, Alerta Solidària) està donant un magnífic exemple de plantar cara a l'enemic... malgrat la repressió. I a més arreu del país. Això ha d'anar a més. Hem iniciat una dinàmica que no podem aturar, els ecspanyols han caigut en una trampa. La seva reacció visceral pel simple fet de cremar un paperots, demostra la seva enorme feblesa... la seva inseguretat, la seva por. Realment fa la pinta que siguin un tigre de paper.

Hem de fer un esforç per arreplegar el màxim de persones en la formació d'un Bloc d'Alliberament Nacional, o el que jo vaig proposar, construir el Moviment 18-F. Si som capaços de fer-ho, la victòria serà nostra, sense cap mena de dubte. Els autonomistes, federalistes i altres pijades estan desfets. Aquí només hi ha una opció: independència i llibertat.

De debò tornant als fets del Prat. Quin tip de riure! Tanta societat civil, tant IESE i tanta parida i al final els d'AENA, és a dir, en ZP, amb la punta del nabo que diuen, va i converteixen el Prat en la T5 de Barajas, tal i com magistralment ha resumit el tema en Ramon Tremosa. "Toma ya" que deia el Rockefeller de José Luís Moreno tot fent continuats cops de pubis à la Elvis. I els sociates, com sempre, prietas las filas, entonant el conegut Si Bwana, la marca de l'esclau.

Però això no és tot: la RFEF posa tota la carn a la graella per evitar que la selecció catalana jugui internacionalment. Però això no és tot: el nyap està a punt de fer un pet com un aglà. I quan esclati... què far l'autonomista anònim... anar a plorar? Penso que ja és hora de recollir aquella cèlebre frase d'en Serrat...

"Pare, deixeu de plorar...
Que ens han declarat la guerra!"

Endavant, que tot està oer fer i tot possible!