El debat sobre el vot en el proper referendum de ratificacio de la Constitucio Europea comença a prendre cos. Alguns academics, i tambe polítics, semblen inclinar-se be per l'abstenció, be pel vot negatiu. Des de CiU, Mas va insinuar la abstencio, i immediatament fou corregit per Pujol, que en una entrevista per TV3, va inclinar-se pel vot positiu, "malgrat" que el contingut no li acaba d'agradar. Tambe Duran i Lleida, opta per un si critic. Aixo vol dir que, peti qui peti, CiU es posicionara  a favor del Si. Diverses observacions al respecte.

PRIMER. Pujol sempre ha dit que un dels seus errors mes grans en la seva carrera politica, va ser optar per l'abstencio en el referendum de l'OTAN. Aquesta equivocacio era consequencia d'una erronia lectura de l'evolucio de la politica internacional, i de no veure que l'ensulsiada del Bloc comunista era imminent. Per aixo, Pujol, que te el delit de passar a la historia per ser un dels grans estadistes europeus, no la vol tornar a vessar, posicionant-se de nou en contra de la nova Constitucio, per molt dolenta que sigui la seva opinio sobre el seu contingut. Ens trobem, doncs, davant del Pujol pragmatic que tant coneixem, a qui li espanta que en els cercles comunitaris se'l consideri un radical (com passa amb Arzallus). Fara , doncs, mans i manigues perqua CiU voti a favor.

SEGON. La Constitucio Europea, tal i com ha quedat redactada -i a falta de la versio definitiva, que han de fer els caps d'estat i de govern, es un enorme desproposit, que no ens beneficia als Catalans en gaire cosa. Els espanyols, del PP i del PSOE (amb el legionario Borrell al capdavant), han posat tota la cura possible per tal que no hi hagi cap escletxa que obri un proces d'autodeterminacio de les nacions sense estat. Per altra banda, no cal oblidar que el president de la Convencio que l'ha redactada, era Giscard d'Estaign, un jacobi de cap a peus.

TERCER. Tanmateix, tinc dubtes. A primera vista, la Constitucio mereix un NO taxatiu. Pero si anem mes enlla  de les paraules, dels articles... Realment pensem que els espanyols tindran la força suficient per impedir un proces d'autodeterminacio, democraticament i -fins on es pugui- pacificament exercit per Catalunya i altres en el marc de la UE? Quins arguments poden presentar si, d'aqui­, deu o quinze anys, la classe politica de llavors -un cop Pujol sigui, en el millor dels casos, un vell entranyable, que segurament s'haura  fet un raconet amb les seves Memories publicades per Planeta- digui definitivament prou a la presa de pel de l'alternança en el poder de sociates i peperos (recordem la frase de Felipe Gonzalez sobre el gat blanc i el gat negre). Si de forma taxativa la societat catalana, en el marc de la UE, opta per la sobirania, no hi haura  legionarios ni guardies civils, ni Audiencies nacionals que valguin...

QUART. Se'm dira  que la nova Constitucio en no se quin article garanteix la integritat territorial dels seus estats membres. Tornem-hi amb l'esbiaixament juridicista... Les constitucions serveixen als ciutadans i no a l'inreves. A mes a mes... que passara  amb aquest article quan s'arribi a un acord a Irlanda del Nord? I que passara  quan Serbia i Montenegro trenquin peres? L'obsessio malaltissa per la integritat nacional, nomes afecta a Espanya i, en menor mesura a França (aqui es on hi ha l'autentic problema).

CINQUE. Aixi, doncs, no acabo d'estar convençut de votar en contra de la Constitucio Europea. Cal tenir en compte que la pressio mediatica pel vot a favor sera  brutal, i que jugar a perdre sempre es mal negoci, i a mes a mes seria posar en safata al nacionalisme espanyol, presentar Catalunya com un territori radical o contrari a l'ideal europeu (la qual cosa seria tota una ironia). Per altra banda, seria un error monumental pensar que els espanyols tenen una força decisiva a l'interior de la UE. Res mes lluny de la realitat. Amb l'ampliacio a l'Est, Ecs-panya es cada cop mes periferica, i per descomptat, el seu pes es ben escas.

SISE. I per acabar. Hi ha una cosa que cau pel seu propi pes. El fracas de l'estrategia regionalista europea que ha desenvolupat la Generalitat en els darrers 20 anys. Es un fracas de dalt a baix. Avui en dia, per tenir un paper a Europa S'HA DE SER UN ESTAT INDEPENDENT, no una regio -nivell secundari. Les coses clares. Penso que la jove classe politica catalana (no els Pujol, Maragall i cia) aixo ho ha de tenir molt clar i treure les conclusions necessaries. Segon, que per aconseguir aquest ESTAT CATALA aquesta Republica, hem de treballar intensament tant de cara endins -nacionalitzacio de la societat- com de cara enfora -organismes internacionals, UNESCO, ONU, etc. S'imposa una politica exterior ambiciosa i reforçar els lligams amb els altres moviments independentistes que tambe volen tenir el seu lloc sota el sol europeu (Escocia, Flandes, Euskadi, Corsega). Per aixo proposo la signatura d'una DECLARACIO DE BRUSSEL.LES, en virtut de la qual les nacions encara no presents a la UE es conjurin, en base a la confiança mutua, per assolir aquesta presencia.

De moment res mes.

Aquesta tarda he anat a la nova gran superfície comercial CITY PC a Montigalà. Es tracta d'una cadena de venda d'informàtica i complements. I he de dir que m'ha sorprès agradablement. Què cony! Estic al.lucinat. Tota la retolació era en català, o si més no, jo tot ho he vist en català. A més a més, -casualitat?- els dependents i dependentes eren d'allò més assequibles i dialogants, a anys llum de la malaeducació, mala folla i poca gràcia de tants i tants xavals i nenes que en altres centres quasi t'escupen a la cara quan els demanes qualsevol cosa. Avui, doncs, em plau compartir amb vosaltres una notícia bona. Espero sincerament que aquest estat de coses no es modifiqui, ja que avui m'he sentit comprant en un país normalitzat. I la pega és que potser empès per aquest entusiasme he comprat més del compte. (Però llavors penso que per gastar-me els diners en altres botigues menys normalitzades, abans me'ls gasto en aquesta... mentre en tingui).

PD. Al rellegir el text, m'adono que potser algú gosarà criticar-me tot dient que els xavals i les nenes de les grans superfícies són maleducats perquè estan putejats i els exploten. I segurament que això últim és cert. Però no és cap excusa. O és que no els exploten també a altres països del nostre entorn? I tanmateix el tracte és tot un altre. Per exemple, al Quebec, quan no poden satisfer una demanda del client utilitzen l'expressió "Désolé" i sembla que realment estiguin desolats. A la Gran Bretanya i també al Canadà, et diuen "so sorry" i realment et sents tractat com un persona. En canvi, aquí, es limiten a dir "No" o "No hay", i sembla que vulguin afegir "jódete" i si no et foten un cop de puny és perquè probablement són massa ganduls per fer qualsevol esforç suplementari. Vaja, que l'explotació no és cap excusa.

Avui hi ha moltes coses a comentar. Pero em quedo amb una. Segons els diaris de casa nostra, enguany s'ha incrementat el nombre de preinscrits a les universitats de la CAC (Comunitat Autonoma de Catalunya), gracies a l'arribada d'estudiants de la resta de l'Estat, a traves de la via del districte obert.

El missatge subliminal es molt evident. Seran els estudiants "espanyols" els que salvaran la universitat principatina. La immediata consequencia d'aixo, ja els veig a venir, es que s'ha de rebaixar determinats "requeriments", eufemisme per referir-se, no cal dir-ho, a la questio linguistica. O es que ens mamem el dit?

Pero si analitzem les dades amb detall trobem el seguent:

PRIMER. Dels estudiants "espanyols" procedents del districte obert (un total de 4.024), els mes nombrosos son els procedents de les Illes (976) i del Pais Valencia (761), que representen, doncs, un 43.1% del total.

SEGON. Que hi ha 543 preinscrits mes que procedeixen de l'Arago. I no cal ser un geni per pensar que no pocs d'ells deuen procedir de la Franja de Ponent i que la seva universitat d'eleccio hagi estat la UdL. Podem considerar, doncs, que molts d'ells son catalanoparlants.

TERCER. Que 323 altres estudiants "espanyols" procedeixen de la CAB (Comunitat Autonoma Basca), i es de suposar que un bon gruix dels quals coneixen minimament la realitat linguistica de la universitat catalana.

Comptat i debatut, mes de la meitat dels estudiants "espanyols" procedents d'altres CC.AA., procedeixen de territoris catalanoparlants o bascoparlants, que se suposa que estan minimament -siguem moderats- sensibilitzats per la llengua.

La conclusio es clara. Qui propugni un relaxament de la normalitzacio linguistica a la universitat i una major presencia de l'espanyol, fa trampes i actua amb mala fe. No deixem que ens entabanin!

Per altra banda, si ens fixem en els estudiants "estrangers", es a dir, els no considerats espanyols (afortunats, ells), vegem que l'estat d'on arriben mes (116) es Andorra, tots els quals son, obviament, catalanoparlants (gracies Article 3 de la Constitucio de 1993).

Aquest exemple de l'ambit universitari es pot aplicar a d'altres. Per exemple a l'economic, on els intents d'engany son molt descarats. Aixo per exemple, pel que fa a la balança comercial, tot sovint es diu que "Espanya" continua sent el principal mercat del Principat, per la qual cosa, millor oblidar-se de discursos independentistes. La trampa consisteix en considerar el Pais Valencia i les Illes com a territoris espanyols al mateix nivell que Castella-La Manxa o Extremadura.

Es prou conegut que els fluxos comercials entre els tres territoris historics catalans son molt mes importants que els del Principat amb qualsevol de la resta de territoris de l'Estat espanyol. Per aixo si ens preguntem si, des del punt de vista comercial, a Catalunya li interessa formar part de l'estat espanyol, es ben evident que hem de comptar el pes dels intercanvis economics entre tota Catalunya (no nomes el Principat) i Espanya (o l'estat espanyol, depenent si hi comptem o no Euskalherria, Galiza i les Canaries), i comparar-ho amb els intercanvis comercials de Catalunya amb la resta del Planeta. I fixeu-vos que a l'hora d'estudiar la balança comercial catalana amb la resta del Planeta, cal tenir en compte, que Andorra es el principal desti "estranger" dels catalans, i que la Catalunya Nord ha conegut un important increment d'inversions procedents del costat sud de la frontera imposada. La resposta, va de soi, es que als catalans no ens interessa el mercat espanyol, i que cada cop ens interessa menys, a mesura que s'obren nous mercats.

Be, de moment aixo es tot.

Una reflexió immediata. Tot sembla indicar que les enquestes de LA VANGUARDIA aparegudes el diumenge 13, i que van donar a CiU una empenta impensable fa pocs dies, i alhora, van desmoralitzar d'allò més els socialistes, no són en cap cas casualitat. Tots sabem com es fan les enquestes, com es cuinen. I quins són els peatges que s'han de pagar.

En aquest sentit, penso que l'aparició d'aquests resultats, no es pot deslligar de la propera concessió dels canals de televisió digital que la Generalitat farà d'aquí a poc temps. Tots els rumors indiquen que el Grup Godó s'endurà la grossa, mentre que els seus competidors, és a dir, MediaPro i Planeta, tindran les escorrialles. No cal dir que l'altre holding mediàtic català, el Grup Zeta, immers en una forta crisi, no es menjarà un kiko, si més no mentre governi Pujol. Seguirem els esdeveniments amb atenció.

Mireu la secció d'arxius.

He començat a rebre respostes sobre els posts d'ahir. Gràcies pel vostre interès. En els propers dies escriuré sobre aquests o altres temes (no segueixo un ordre concret): a) la constitució europea, b) el rol del poder judicial a l'estat espanyol en el moment present, c) el sindicalisme nacional, d) geopolítica de Catalunya, e) Per una estratègia política nacional, f) Catalunya i l'Església Catòlica, g) La qüestió de la llengua, h) Quin rol juguen els mèdia a casa nostra -i especialment els de la Corpo, i) el problema espanyol -a Catalunya i arreu, j) El Barça, "un club més", en una lliga catalana, k) la immigració, l) els nostres poders fàctics (La Caixa...), m) La política social, n) La defensa i la seguretat, o) quina política espanyola?, p) la corrupció, q) per una democràcia participativa, i last but not least, r) Internet i el netactivisme... Com podeu veure, de temes no em manquen. Per descomptat també s'accepten suggerències.

Abans d'acabar aquest missatge, i per tal de contextualitzar més aquest diari personal virtual (blog), afegeixo que en la seva elaboració m'inspiro ni que sigui remòtament, en les "Cròniques Colonials" que en el seu moment, en els anys vuitanta, concretament, va escriure en Manuel de Pedrolo, i que van ser publicades per l'Editorial El Llamp. Per a mi aquelles "cròniques" continuen sent un referent de primer ordre. Com també ho és el seu autor, en Pedrolo, un homenot que en els darrers anys ha estat totalment arraconat i bescantat per la postmodernitat més anacional que hegemonitza els principals aparells ideològics i culturals, públics i privats, a Catalunya.

Manuel de Pedrolo, juntament amb Joan Fuster i Fèlix Cucurull, són els meus referents culturals i intel.lectuals contemporanis i d'ells en parlaré en el proper missatge. Siau.

Començo aquest diari comentant la notícia que els "legionarios" espanyols que van cap a l'Iraq hauran d'obeir un oficial polonès (un "polaco"). Quina ironia! Després de tantes Açores, Perejils, i viatges neocolonials a Amèrica, ara va i els espanyols de pro, els "novios de la muerte" seran comandats per un "polaco" però dels de debò. Quin tip de riure.

Bromes a banda, això demostra que la valoració que fan els aliats de l'eficàcia de l'exèrcit espanyol és força negativa. Algú es pensa que els anglesos, els americans o els francesos acceptarien rebre ordres d'un general de l'antic Pacte de Varsòvia.

No m'extranya que se'ls morin de 60 en 60 amb els seus avions de pa sucat amb oli. O que la taxa de suicidis a la Guàrdia Civil (que recordem que també forma part de les Forces Armades) sigui cada cop més elevada i que a un oficial se li giri el cervell i comenci a matar col.legues en un casa quarter. O que un ex-soldat de Bòsnia sigui un assassí múltiple. Si és que Ecs-panya fa molta pudor a podrit. Seguirem reflexionant.

Si voleu més informació podeu clicar en la següent pàgina web/For more information enter in the following webpage:

http://homepage.mac.com/josepsort/Personal1.html

(This page is almost entirely in Catalan, full English version soon)

Si voleu tenir mes informacio, podeu consultar la seg�ent p�gina web/
For more information, enter in the following website (currently only in Catalan language, english version soon):

http://homepage.mac.com/josepsort/Personal1.htm

Salut a tothom, des d'aquí us informarem de totes les notícies i opinions que considerem interessants per la consecució d'una CATALUNYA LLIURE.

Hi everyone, from here you'll find interesting news and opinions for the consecution of a FREE CATALONIA.