dijous, 6 d’agost de 2009

NO M'AGRADA L'AGOST

Des de petit que el mes d'agost mai m'ha agradat. El considero un mes "franquista". Si, no al.lucineu, no. He escrit franquista. Forma part de tot el que jo associo amb el franquisme de quan era crio: els toros, la guàrdia civil, el Reial Madrid, TVE, la sardana (si, la sardana, també), l'Espanyol, la cabra, el Corte Inglés, la setmana dita "santa", i el mes d'agost. I suposo que em deixo algunes altres coses. A Europa, les vacances estan molt més distribuïdes, i no es produeix la mena de tancament generalitzat de comerços, que transforma les ciutats -tret de les que viuen del turisme, és clar-, en autèntics deserts humans. I encara enguany, amb la crisi, és obvi que molta gent no pot fer-les, les vacances.

Jo incentivaria -no sé si es fa ara- a agafar vacances en altres mesos, de manera que l'activitat quotidiana no es veiés interrompuda fatalment com ara. A més, unes vacances tan llargues són pròpies de temps anteriors, quan arribar al teu punt de destinació suposava una inversió de temps notable. Avui en dia, si en un moment et plantes on vols! Fins i tot als qui els agrada les pijades d'anar-se a l'altra punta del món a fer el préssec al capdamunt d'un 8.000 o al cor del Sàhara a fer el seu Paris-Dakar particular.

A més ara que treballo en un projecte europeu, passa que els meus col.legues han fet les vacances entre els mesos de juny i juliol, i per ells el mes d'agost ja tenen les piles recarregades, i per contra aquí, les facultats estan tancades, les biblioteques tenen uns horaris surrealistes, tot plegat, un merder.

Ara bé, reconec que a l'agost, passen coses bones. Per exemple, arriba la Universitat Catalana d'Estiu, que per a mi és una mena de relax i desconnexió necessària... malgrat que no paro de xerrar amb amics, coneguts i saludats...

També és un moment per llegir llibres de ficció -novel.la, bàsicament- que no tinc temps de llegir la resta de l'any. Els anys anteriors he llegit obres excel.lents, de les quals ja me n'he fet ressò en aquest bloc, tals com Les Veus del Pamano, Incerta Glòria, o d'altres més fluixetes, com Per un sac d'ossos. Enguany em fa molta il.lusió llegir una obra que fa molts anys que la tinc pendent: Pa Negre d'Emili Teixidor. També tinc pendents dos treballs d'en Jordi Solé Camardons, Les set tribus de la nació catalana i La llengua que ens va parir. També tinc pendent acabar dos llibres interessantíssims, tots dos de la mateixa editorial, el de Jaume Fabre, La presó també era fora, i el d'Enric Canals, Delators. Concretament, un dels capítols del llibre d'en Fabre reprodueix quasi fil per randa allò que hagueren de suportar una branca de la meva família sota el franquisme.

I tot això sense deixar de llegir, altres llibres més vinculats a la meva feina acadèmica i investigadora. Ara per exemple, estic llegint Grown Up Digital de Don Tapscott i Blogosphere. The New Political Arena de Michael Keren.

Ponències del Tercer Congrés Catalanista
La setmana passada vaig estar llegint algunes de les ponències presentades en el Tercer Congrés Catalanista.

He de reconèixer que quan vaig sentir per primera vegada que es volia fer aquesta iniciativa i vaig veure qui eren els seus promotors, vaig pensar d'immediat, "una altra iniciativa de les mòmies" que ens han donat pel sac durant 23 anys.

Però he de reconèixer que m'equivocava. No les he llegides totes, però les que sí que ho he fet, són totes elles magnífiques o si més no, remarcables.

Destaco especialment, els papers d'en David Bajona, " Exèrcit i Seguretat", de la Rut Carandell, "La transversalitat ideològica, factor clau per a l'emancipació nacional", d'en Joan Ramon Resina, "Trauran els tancs? La violència espanyola", o el d'en Salvador Cardús, "L'expressió política de la base social independentista". I encara em manquen llegir-ne d'altres.

I sense deixar de penjar posts! Ara que demà, faré un break, i aniré a la trobada "Una cervesa entre patriotes" al Restaurant Xop d'Or de Barcelona. Una cervesa... o dues!

Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , , ,