FRAMING

Un exemple de framing el tenim en aquesta notícia, penjada avui en un diari digital amb evidents connivències amb el govern dependentista.

És un exemple de manual. Es pretén crear una atmosfera on es dóna per feta la victòria del continuista Ridao, i es desprestigia sense concessions la del renovador Bosch. Fins i tot en contra de tota evidència, es vol implantar un escenari on es doni per òbvia la victòria de l'encara secretari general.

Aquesta estratègia, naturalment, respon a uns interessos. Tothom sap, que la unitat independentista només serà possible, si és possible, amb Alfred Bosch com a candidat d'ERC. Llavors, a qui l'interessa que això no passi?

En primer lloc, a la cúpula interina d'ERC, que està fent el llit a en Jonqueres, però encara no sé si se n'ha assabentat.

En segon lloc, als quadres intermitjos i territorials d'ERC -el lobby territorial-, que s'han adaptat al modus vivendi dels darrers 7 o 8 anys, en alguns casos amb sous astronòmics, i que per res del món volen tornar a les galeres. Prescindir dels viatges a Nova York? No way! De manera que el primer que pregunten és a qui hem de matar?

En tercer lloc, als especialistes en tàctiques submarines, a l'hora d'enfonsar projectes que poden presentar-se com alternatius a la seva opció dependentista, i que ja han actuat de forma més que eficient en anteriors ocasions. Són perillosos perquè compten amb un arsenal mediàtic mercenari d'avantguarda ben engreixat.

En quart lloc, a Ecspanya, que li agrada tenir catalanets al seu servei, per tal d'utilitzar-los quan els necessita, i d'insultar-los i menystenir-los quan no. La seva brunete mediàtica, sigui progre o carca, té munició per temps il.limitat.

No sé fins a quin punt els militants d'ERC se sentiran temptats d'avantposar els seus interessos personals, als interessos del país. I dic personals, perquè si Ridao és el candidat escollit, els resultats electorals seran catastròfics, de manera que difícilment algú que vulgui preservar aquesta formació, pot optar per una decisió suïcida com la representada per l'actual secretari general. L'única explicació plausible és que s'avantposen els interessos personals, als de partit, i per descomptat als del país.

Segurament, en els propers dies i setmanes, encara veurem més exemples d'aquesta narrativa que presenta com a obvi allò que més interessa a l'establishment. La pregunta és, si en binomi Jonqueres-Bosch, sabrà plantar cara o es fondrà com un terròs de sucre.