ELS MOSSOS RETIREN L'ESTELADA, I ELS ECSPANYOLS ELS HO AGRAEIXEN DIENT-LOS "FILLS DE PUTA"

La vida del dependentista és dura. Això de viure depenent de l'amo que t'afarti, pot arribar a cansar si tens dignitat, però si no en tens...

Ahir els mossos (i em refereixo, sempre, als comandaments, naturalment), van ordenar retirar l'estelada que un o una patriota va estendre damunt del fèretre del Molt Honorable President Heribert Barrera, tot sota l'atenta mirada de la impresentable cosa aquesta que es disfressa de fada per que de dignitat no és que no en tingui, és que no sap el que és. Un acte d'una deslleialtat amb la figura del difunt que ratlla la indecència, l'insult, el menyspreu, o que el traspassa directament ...

Per agrair els serveis prestats els polinazis ecspanyols es van dedicar a insultar els Mossos d'Esquadra que van pujar un castell -tot s´ha de dir, un xic maldestre- i encimbellar-lo amb una estelada. Això va passar en el marc dels Jocs Mundials de Policies i Bombers que s'està celebrant aquests dies a Nova York. Els polinazis es van dedicar a insultar a cor què vols els seus compañeros al crit repetit de hijos de puta!... mostrant una ètica professional d'allò més desenvolupada.

I és que, repeteixo, la vida del dependentista és molt dura. Fotre canya als independentistes sempre surt gratis, però té com a torna, el menyspreu dels teus amos. Quina vida més trista.... Sempre hi ha el consol de posar alguna multa al CAT, o disfressar-te estúpidament perquè els teus amos, com a mínim es fixin en tu... abans d'atonyinar-te de nou....

"EL DEPENDENTISME FREAKY", AL BGS

El post de la setmana passada, que no l´havia penjat aquí... i penso que val la pena.

NOU RIDÍCUL DEPENDENTISTA

Si fa poques setmanes ja feien el ridiculum tremens quan van ser incapaços de tirar endavant per enèssima vegada la llei electoral, aquesta setmana, el Parlament dependentista s'ha tornat a cobrir de merda.

Efectivament. els nostres diputats dependentistes, tots, de l'1 al 135, s'han cagat en els ciutadans catalans quan han estat incapaços de prendre cap decisió per lluitar contra l'enorme, la terrible crisi econòmica que ens colpeja durament.

Vergonya, mil vegades vergonya, per a una cambra que està definitivament finiquitada. Tanmateix s'arrapen a les mamelles dels pressupostos públics i en xuclaran fins a l'última gota de nòmines, dietes i complements que s'escaiguin.

Realment aquesta gentussa, de l'1 al 135, fan molt de fàstic. Els hem d'engegar a la primera oportunitat que tinguem.

Hem de certificar la mort del dependentisme. Avui millor que demà. És urgent, és necessari.

Ens cal la Independència i la regeneració democràtica!