dissabte, 19 de gener de 2008

BONICS I GLORIOSOS 4 ANYS ENS ESPEREN

Porto uns dies sense escriure per dos motius. El primer és que he estat enganxat al joc d'ordinador Imperial Glory, que mai havia guanyat... fins fa 20 minuts, que després de 15 dies de partida, ha sortit a la plantalla la gloriosa frase: TOTAL VICTORY!. M'he emocionat i tot. Però d'aquest joc, desenvolupat per una companyia ecspanyola, en parlaré un altre dia.

La segona raó per la que no he escrit, és pel fet que m'he estat recuperant de l'estat catatònic en què vaig caure quan vaig començar a escoltar les declaracions, o més aviat, els lladrucs, del new kid in the block, en Manuel Pizarro.

No puc expressar els meus sentiments, o se'm fa molt difícil fer-ho, quan aquest fenomenu obre la seva boqueta de pinyó. Dono gràcies als déus, a l'atzar, a la fortuna, a qui sigui, fins i tot a Franco, per haver parit un individu com aquest.

És de veres que, els propers quatre anys seran bonics i gloriosos de debò, i no penso que m'equivoqui si dic que adreçaran el país, com si fos un avió, en la pista d'enlairament de la sobirania. Fixem-nos-hi.

Si guanyen els sociates, tindrem en José Bono de President de les Corts Generals, és a dir, de número 3 en la jerarquia d'autoritats ecspanyola. Si guanyen els peperos, tindrem en Pizarro de número 2 del govern o, vés a saber!, de vice-president executiu, i en conseqüència, de número 1 en la pràctica, del govern.
Més. Si tenim en compte que, molt probablement al llarg d'aquests propers quatre anys assistirem al relleu del Borbó vell pel Borbó jove, tenim que la xefatura de l'estat estarà en mans d'un passerell, al qual, per altra banda, li han encolomat una esposa que no és precisament una toia, donat que és públic i notori el seu, diguem-ne, aznarisme sociològic. Serà un moment clau per saber si hi ha monarquia després de Joan Carles de Borbó, o si es procedeix a proclamar la III República, fonamentada, naturalment, en això que ara tant es parla a la megalopolis de l'estepa, del nacional-liberalisme, seguint les petjades deixades tant per George W. Bush, com, més darrerament, pel propi Nicolas Sarkozy.

I encara més. És públic i notori que el retorn de Bono a la primera línia política, és el reconeixement del fracàs de ZP per transformar el PSOE en un partit renovat. L'herència del felipisme, i més concretament, el seu pacte de sang amb els poders fàctics (particularment amb l'ara General Galindo, implicat en la trama del GAL), així com la corrupció sense control dels seus dirigents locals o territorials, ho ha impedit. En aquest sentit, qualsevol pas en fals de ZP, serà aprofitat per Bono per saltar-li a la jugular i arrabassar-li el poder. Caldrà recordar encara que Bono va perdre en la cursa del lideratge amb ZP, per només tres vots (3)?.

En definitiva, que cap al 2012, i això sense tenir en compte les conseqüències de l'hipotètic referèndum basc del 2010, ens podem trobar que a l'Estat espanyol s'hagi proclamat la III República, a la Presidència de la qual no tinc cap dubte que aspiraria un Aznar remix.

O bé, un monarca jove i sense pes polític, que serà tapat per un president del govern omnipresent, encapçalat bé per Bono, bé, per algun personatge destacat del moviment nacional-liberal.

No cal dir que aquest escenari implicaria un nivell de polarització entre Catalunya i Ecspanya màxim i que, tal i com va passar amb els 8 anys de govern Aznar, amb els 4 anys de govern Zapatero, més els 4 que ara vénen, no faria més que incrementar l'opció independentista a Catalunya.

Només resta saber si els líders independentistes, tant a nivell polític, com social, estaran a l'alçada de les circumstàncies, el 2012... o bé continuaran amb les collonades d'assolir el model de finançament basc... l'any 2023! En definitiva, que malgrat que els ecspanyols ens ajudaran molt a la difusió de l'independentisme, caldrà verificar si es fa el pas endavant inajornable i imprescindible de dir, amb un somriure a la boca, "Adéu Ecspanya".

He dit.

Etiquetes de comentaris: , , , , ,

2 Comments:

Blogger Fantassin said...

Es una mica allò que diuen de que "quant pitjor, millor".

20 de gener de 2008 a les 2:24:00 CET  
Anonymous Manel des de l'exili said...

Quan li he preguntat avui a la meva sogra per telefon si s'ha tornat independentista, després que era fins fa poc del PSC i ho va deixar quan van fer fora en Maragall, ella m'ha contestat que els independentistes son els espanyols!.

Dons amb el tu dius, semble clar que sense la inestimable ajuda del PP i del PSOE, el independentisme no tindria tant de suport. Però com be tu dius, manca que sorgeixi algú que agafi aquest descontentament i el canalitzi cap l'alliberament.

20 de gener de 2008 a les 22:13:00 CET  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home