FAIR PLAY, SENYORS, FAIR PLAY!

Déu n'hi do el marro que s'ha muntat (1) (2)! Les meves observacions constructives s'han vist barrejades amb un atac ad hominem, per part d'un o dos comentaris d'altres blocaires al meu post contra el senyor Marc Vidal.

Penso que a aquestes alçades, distingir entre qui penja un post i qui comenta aquest post, ja hauria de ser possible i factible.

Escolteu, si teniu batalletes entre vosaltres (com passa a totes les cases) ja us ho fareu, però a mi no m'emerdeu.

Jo vaig escriure un post amb una opinió en la qual no feia cap atac personal, entre d'altres raons, perquè no conec en persona el senyor Marc Vidal, si bé, dóna la casualitat que som col.legues... al Facebook, ni més ni menys.

A mi em fa molta il.lusió la celebració de les Jornades i hi penso participar intensament, que quedi clar. Si bé en algunes sessions no hi podré assistir, per coincidir amb l'horari laboral.

Probablement serà inevitable conèixer també tota la llopada que ha saltat damunt la meva humil persona. I no em refereixo a en Marc. Sinó a la gent simpàtica, i fins i tot ocurrent, una mica infantil, tot s'ha de dir, però vaja, no hi ha més cera que la crema, que ha deixat comentaris al seu post. Encara hauré de portar una capsa de kleenex pels mocs i de dodotis pel culet, que no s'encetin. Pretendre que s'ha de ser algú per escriure un bloc, és a dir, una mena d'estrella de la blogosfera, punta de llança de vés a saber què, és no entendre un rave del que és l'ètica de la blogosfera. És reproduir els esquemes mediàtics tradicionals. És no tenir ni puta idea de res.

Per sort, perdoneu la redundància, em ve de família, hi ha lectors de blocs i blocaires que saben llegir i han entès perfectament el que vull dir. L'esperança no es perd mai. I una servidora, és optimista de mena -naturalment.

Ni que sigui trencant el protocol i assumint un rol que no em pertoca, proposo ja des d'ara que en la sessió de cloenda es dediqui un fort aplaudiment d'agraïment i de reconeixement als organitzadors de les Jornades, no només perquè estic segur que seran tot un èxit, sinó també perquè han tingut l'encert, les ganes, els recursos, el temps i la voluntat de tirar-les endavant.

Queda dit. Ens veiem a Granollers.