FREEDOM AIN'T FREE

O si voleu, Freedom isn't free, és a dir la llibertat no és gratis. Cal lluitar per aconseguir-la, i un cop aconseguida, cal lluitar per conservar-la i fins i tot per eixamplar-la.

No, no és que m'hagi convertit en un admirador de la propaganda oficial de l'Exèrcit USA, o que sigui un fan del freaky Chuck Norris, en el seu paper de Ranger de Texas. Però, la veritat sigui dita, aquesta frase em mola. M'agrada. Perquè diu una veritat com una casa de pagès. La llibertat, primer es conquereix, després es defensa i finalment s'expandeix. És així com ha estat sempre i és així com serà sempre.

Porto quasi tres dies reprimint els meus instints assassins. I naturalment, per desactivar-los he decidit... escriure aquest post.

Durant aquest mes de setembre estic fent un seguiment de les tertúlies a Tv3, Rac 1 i Catalunya Ràdio. Les tertúlies del matí, més exactament. Amb els inútils d'en Josep Cuní, el Jordi Basté i en Manuel Fuentes... Quina colla! Es tracta de fer un treball acadèmic sobre llur impacte en la dinàmica política del país, i més concretament, sobre els seus tertulians, etc. etc.

Però els dos darrers dies (dijous i divendres, en concret) se n'ha anat tot enlaire, arran de la intoxicació més fastigosa i delirant respecte el Barça. Suposo que no cal que inclogui l'enllaç, només faltaria que els fes propaganda.

En Joan Laporta s'ha convertit en l'Enemic Públic Número 1 del sistema. Això ja era prou conegut, i encara més després del darrer 11 de setembre. Saben del cert que una candidatura electoral encapçalada per ell o amb el seu suport explícit, pot arrassar a les eleccions. I per això el sistema ha decidit que se l'ha de carregar. I per fer-ho treu un tema de fa quatre o cinc mesos!, que estava mort i enterrat. (Fet que deixa entreveure que no troben res que sigui més interessant, per altra banda).

Sentir els crits histèrics, nerviosos d'en Basté i d'en Fuentes, els seus lladrucs contra Laporta, em va regirar l'estómac. Per sort, tant en Vicent Sanxís com l'Antoni Maria Espadaler, van plantar cara a la llopada ecspanyola. Llur actuació en les dues cadenes de ràdio va ser memorable, aturant els atacs xenòfobs d'individus de la calanya d'en Marhuenda i d'un tal Gonzalo Bernardos, que, pràcticament demanaven l'execució pública de Laporta, com aquell qui diu.

A veure si ens entenem. En Jan Laporta ha estat el President del Barça que ha portat el club a la glòria. O per dir-ho en paraules més casolanes, a convertir el Barça en el millor equip de futbol del món. Del puto món! I no aquella merda de club que s'arrossegava per les lligues europees i feia el ridícul a la lliga espanyola, on el maltractaven com volien.

Només un independentista està capacitat per convertir allò que toqui en la millor del món. Un dependentista, un esclau d'Ecspanya, mai ho podrà fer, perquè psicològicament és un dat pel cul (disculpeu-me el llenguatge excessivament acadèmic), perquè la seva actuació està condicionada a no emprenyar els seus amos, els ecspanyols. Només és lliure, quan els ecspanyols li donen l'OK. És a dir, no és lliure.

Que la guerra bruta contra els líders del nou independentisme existeix és un fet innegable. És cap casualitat que en els darrers mesos en Joan Carretero, primer, i ara en Joan Laporta, hagin de fer front a querelles ecspanyoles? Qui serà el següent? L'Enric Canela? En López Tena? En Joel Joan? El Miquel Calzada? Tu? Jo?

Els ecspanyols saben del cert -i tant que ho saben- que el tsunami que s'acosta és imparable. El 96% dels vots d'Arenys, gens simbòlics, els ha obert els ulls com a taronges. Tot just ara, quinze dies després, comencen a reaccionar.

Ells saben del cert que l'única arma que tenim els catalans i les catalanes, són les eleccions. L'independentisme català només tindrà legitimitat i visibilitat internacionals si arrassem a les eleccions del 2010. Deu diputats? I una merda! Hem d'aconseguir una majoria absoluta, com a condició sine qua non, per escombrar tota la merda del tristpartit, i per impedir que CiU pacti amb el PP -que pactarà, si pot, no tingueu cap dubte.

Per això, els ecspanyols volen impedir que ni Carretero ni Laporta es presentin a les eleccions. Com a Euskadi, volen aplicar l'apartheid nacional. És l'únic recurs que tenen sense tacar-se les mans de sang o fer-se malveure per la comunitat internacional -que ja prou mal vistos que estan, per altra banda!

Resulta altament significatiu com en Laporta, en comptes d'acoquinar-se, com hagués fet un convergent qualsevol, ha plantat cara als seus detractors, que odien fins la darrera de les seves cèl.lules i que no pararan de buscar-li el cos. I és que si el busquen, el troben. En això, som iguals. O si no que li preguntin al majara que té per nom Ernest i per cognom Sunyer, i que és regidor -analfabet- d'una vila del Maresme.

Per sort, aquesta setmana que comença tindrà com a conclusió la celebració de la Primera Assemblea General de Reagrupament. Segur que se'n parlarà molt. I tindré l'honor de participar-hi -de fet ja he participat en el període previ- i d'aportar el meu gra de sorra.

Per molt que els ecspanyols intentaran tapar-ho, l'Assemblea General de Reagrupament del dia 3 d'octubre, serà una fita clau en l'accessió a la Independència d'aquest país nostre. Us convido a seguir-la i naturalment a reagrupar-vos. Perquè ja és hora de netejar la merda que ja ens arriba fins al coll.