L'ONU O ELS ESTATS UNITS?

Al marge del posicionament que cadascun dels independentistes pot tenir respecte al conflicte israelianopalestí, o arabopalestí, és evident que els darrers dies, el president de l'Autoritat Palestina, Mahmud Abbàs, ha atret damunt seu una importantíssima atenció mediàtica mundial. Només això ja és un èxit. Molts catalans i catalanes ara es deuen considerar uns "petits experts" en els mecanismes de funcionament de l'Assemblea General de l'ONU, on assisteixen, en principis, els seus 193 estats membres. I això, què voleu que us digui és sempre interessant.

Tanmateix, des d'un posicionament estratègic, penso que ens hauríem de fer la següent pregunta: quina via sembla més adient, la de l'ONU o la d'apel.lar directament als Estats Units?

Els Kosovars, per exemple, van recórrer sense cap complex a la via nordamericana per assolir la seva victoriosa independència.

És evident que tant la via de l'ONU, com la dels Estats Units presenten pros i contres. Vegem-les sintèticament:

La via de l'ONU, té com a punts forts que si es treballa correctament, es pot aconseguir el suport abassagador de la comunitat internacional, i això dóna una legitimat enorme i tenir amics quasi bé a cada cantonada.

Per contra, és un procés llarg, i sovint acaba en el Consell de Seguretat on un dels cinc països amb poder de vet, ho pot engegar tot en orris. Però, per altra banda, si no ho fa, l'èxit està assegurat i el nou estat membre entrarà per la porta gran.

L'altra via és la dels Estats Units. Aquesta planteja també pros i contres. Els pros és que si comptes amb el suport dels Estats Units, ben probablement no hi haurà res que t'aturi, perquè a hores d'ara i encara, és de llarg la primera potència mundial.

La contra és que la política nordamericana és mal vista per una part important de la resta d'estats del món, i això dificulta que el candidat a ser reconegut, compti amb una suport important, més enllà del propi Estats Units.

La conseqüència és que, com passa a Kosovo, el país accedeixi a la Independència efectivament, però, si més no durant un determinat periode de temps no aconsegueixi de cap manera ser reconegut membre de l'ONU per les altres potències i els seus aliats. Això el situa en una mena de limbo diplomàtic.

Com podeu veure, dues realitats ben diferenciades. Una garanteix un reconeixement molt majoritari, però lent en el temps.

L'altra és molt més eficient en el curt termini, però, pot comportar que les querelles s'eternitzin amb el pas del temps, i no s'acabi de fer net.

Penso que la resposta a aquesta dicotomia s'ha de basar en cada cas concret, i particularment si la nació que accedeix a la independència es pot permetre el luxe de deixar o no deixar passar el temps.

Ara només cal aplicar-la al cas català.

*Nota: Post penjat al num. 8 de La Veu de Reagrupament

"DOMESTIC CONCERNS"

Dimarts va tenir lloc la compareixença del candidat a Ambaixador dels Estats Units al Regne d'Ecspanya i al Principat d'Andorra, Alan D. Solomont, davant del Comitè de Relacions Exteriors del Senat dels Estats Units, per tal d'obtenir-ne la confirmació.

Després de la intervenció de presentació de Solomont, la co-presidenta del Comitè, la senadora Jeanne Shaheen, li pregunta com pot afectar la presidència ecspanyola de la Unió Europea (gener-juny 2010) el fet que l'Estat espanyol no hagi reconegut encara la Independència de Kosovo

La resposta de Solomont és el que realment m'interessa i el que vull que es difongui. Solomont diu literalment el següent: "Their policy is based on their own domestic concerns" (03:05)- és a dir, "la seva política (o posicionament polític) està basat en les seves pròpies preocupacions domèstiques". Més clar, l'aigua, no? És a dir, el no reconeixement de Kosovo és degut, segons el parer del candidat a ambaixador a les conseqüències domèstiques (és a dir internes) que podria tenir reconeixe'l. És tranquil.litzador saber que el nou ambaixador arriba amb els deures fets, i que ja sap de què va la cosa. No us sembla? Perquè sense esmentar-ho, està parlant de Catalunya, naturalment.

Per cert, també mereix ser esmentat la declaració en referència a la retirada unilateral de tropes de Kosovo ordenada per la pimpolla Chacón ara fa uns mesos. Al respecte, Solomont, afirma que "Making decisions like this, particularly without consultation, is inacceptable". Get the Message, Chacón? És a dir, ho captes?

Penso que després del resultats d'Arenys, i davant la perspectiva d'una nova onada de consultes populars, sembla ser que previstes pel dia 13 de desembre, és fonamental reforçar la dimensió internacional. Si, sense pràcticament fer res al respecte, que jo sàpiga, a Arenys es van presentar un nombre espectacular de periodistes internacionals, imagineu-vos quin pot ser el resultat si pel 13-D la cosa es treballa amb una mica de cara i ulls.

No estaria malament també convocar la comunitat diplomàtica, per tal que actuessin com a observadors de tot plegat. Ep, és una proposta!

I ELS PARLAMENTS REGIONALS... RECONEIXERAN KOSOVA?

Són les 11.57 hores, i encara no he escoltat cap polític ni de CiU ni d'ERC plantejar que el Parlament del Parc, aprovi una proposició no de llei o una declaració institucional saludant la Independència de Kosova. 

A què espereu? Sou majoria. Ho podeu fer. Ho voleu fer? O preferiu fer el ridícul, com els ecspanyols?

Benach, desperta, nano. Fes alguna cosa digna!