CONTRA LA PESTA BLAVA

Organitzar-se i lluitar contra la pesta blava.

Aquest és el mot d'ordre que s'imposa després dels resultats de les eleccions de diumenge passat. En els propers mesos assistirem a una exhibició impúdica de catalanofòbia desfermada. Que la cabra tira al monte, potser les úniques paraules assenyades que he sentit pronunciar a l'Artur Mas. Efectivament... i les rates corren atapeïdes per les clavegueres.

Jo ... què voleu que us digui, em nego a lluitar amb una mà lligada al darrere. Com volen fer els autonomistes, els dependentistes. No ho faré, ni ho he fet ni ho faig en l'actualitat. De fet, és que no volen lluitar. Volen la menjadoreta.

La situació, no ens podem enganyar, no és gaire afalagadora, tot i que podem dir que s'han salvat els mobles, a nivell partidista -o de candidatura. Però a nivell de país ens espera una enorme i podrida pesta blava que intentarà fer-nos la vida impossible.

Ben mirat, no és un escenari desfavorable. Possiblement la seva bogeria no tindrà límits, i es passaran tants pobles, que la gent, en algun moment, haurà de dir prou.

Per això és tant important organitzar-se i lluitar, metre a metre, casa per casa, carrer per carrer, sense quarter. Si els franquistes no ens van liquidar, tot i tenint l'ajuda de Hitler i Mussolini, menys ho faran aquests xixarel.los. Malgrat la seva fatxenderia consubstancial, Ecspanya és un estat intervingut de facto. Fixeu-vos que els mercats no van registrar cap entusiasme per la victòria pepera...

I és que Ecspanya ni ocupa ni preocupa a ningú. Bé, si al milió i escaig de persones que van votar per continuar quatre anys més sota la bota ecspanyola. Però a la resta del món mundial, li rellisca el resultat de les eleccions ecspanyoles. Per això cal donar-los la importància que realment tenen, que és més aviat escassa.

El que és realment important, el que és realment clau, és que s'ha començat a bastir un cap de pont que haurà de permetre consolidar una opció independentista unitària. Els resultats són els que són i cadascun en farà la valoració adient. Però ara comença a albirar-se un pol de la resistència, que encara ha de depurar alguns elements, diguem-ne que de l'Antic Règim, però que comença a assenyalar un camí definitiu.

Queda molta lluita per fer. No és el moment de renúncies, ni de dimissions. És el moment de tornar-se a carregar les piles. De sortir al carrer i engrescar la gent. De convèncer els que han tornat a tirar la bola de pedra avall va de la muntanya i ara cal tornar-la a pujar al capdamunt. És l'hora d'una nova Au Fènix, que acabi amb els nostres enemics...

En aquest camí, no tinc cap mena de dubte, que ens ajudarà l'estúlticia ecspanyola. Però no ens hem de conformar en ser reactius... hem de ser actius i hem de marcar l'agenda. Com es va fer amb el tema de les consultes. S'ha de continuar aquesta política, no podem deixar que d'altres portin l'agenda política del país. Aquesta ha de ser nostra, l'hem de marcar. I si cal estirar de la màniga al ganàpia, se l'estira. I punt.

Hi ha molta feina per fer i (encara) tot és possible.

No hi ha un altre camí.

UN 1-D CONTRA EL 18-F?
IN-DE-PEN-DÈN-CI-A!

Digueu-me malpensat, però, començo a constatar que algú està interessat en esborrar de la memòria o en corrompre el gloriós record de la manifestació per la Dignitat Nacional del 18-F. I això només es pot fer amb una altra manifestació que sigui tant o més nombrosa que aquella (o que aparentment ho sembli). Serà aquesta la propera manifa de l'1-D?

Per què ens manifestarem el proper 1-D? Vull saber-ho, clarament. Naturalment, jo em manifestaré per la INDEPENDÈNCIA, i només per la INDEPENDÈNCIA, de manera que ja des d'ara, vull deixar ben clar que, jo m'ubicaré al voltant d'aquell bloc que porti pancartes amb aquest eslògan, i no cap altre.

Digueu-me malpensat, però començo a veure les típiques rates que intentaran fer l'impossible perquè la reivindicació independentista quedi ofegada per altres eslògans: que si les infrastructures, que si la Maleni dels collons, que si Renfe.... Tot menys la paraula Independència, que com tothom sap, mai és el moment de pronunciar-la (el superconegut "ara no toca")... Tinc prou anys per veure la jugada, així que comencem a desplegar pancartes independentistes o a cridar eslògans ídems, vindran les típiques rates a dir que callem, que ara no toca dir això, que si la comissió organitzadora... que si el servei d'ordre...

Ha de quedar clara una cosa. Molts d'aquells que van fer l'impossible per que la mani del 18-F fos un rotund fracàs, ara pugen al carro, no fos cas que tornesssin a perdre el control de la situació. M'aposto un milió d'euros que molts tertulians radiofònics o televisius que ignoraren olímpicament el 18-F, i no hi assistiren, ara si cal, mataran a sa mare per figurar a primera fila l'1-D. I és que en el fons són com criatures...

S'està intentant pervertir el sentit del Dret a Decidir. S'està intentant banalitzar-lo. De què va el dret a decidir? Decidir què? Tirar-se un pet, fotre un rot? Què cony cal decidir?

Decidir la INDEPENDÈNCIA, i res més que la INDEPENDÈNCIA. Ja no podem esperar més. Cal tallar amb aquesta gentussa que cada cop tenen menys vergonya de mostrar la seva veritable faç.

L'1-D em manifestaré pel DRET A DECIDIR... pel dret a decidir LA INDEPENDÈNCIA, naturalment, i només la INDEPENDÈNCIA. Queda clar, oi?

NOTA. Article penjat inicialment a www.annanoticies.com