divendres, 25 de gener de 2008

JORNADES DE LA CATOSFERA (1): PRIMERES IMPRESSIONS

Acabo d'arribar de les dues primeres sessions de les Jornades de la Catosfera que, com és sabut, s'organitzen aquest cap de setmana a Granollers. Aquestes són unes primeres impressions.

De l'acte d'inauguració destaco sobretot la intervenció de Jordi Bosch, Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat d'adalt. Malgrat que una mica trufada de tòpics, ha tingut la virtut de contextualitzar històricament l'auge de la catosfera. Segons el seu parer, que comparteixo, aquest boom no és més que la continuació d'una estratègia de resistència (naturalment ell no ha utilitzat aquestes paraules...) dels catalans enfront un estat que històricament ens ha volgut mal. Ha recordat que en la Catalunya republicana es publicaven 700 revistes (si no m'erro) que constituïen clarament un mecanisme de socialització política i cultural de primer nivell. Més endavant, a les darreries del franquisme i sobretot durant els anys de plom de la transició -recordo que malgrat el tòpic de la modèlica transició ecspanyola, hi hagueren centenars d'assassinats amb motivació política-, Catalunya destacà pel fenomen de les ràdios lliures. En definitiva, ara és el torn dels blocs com a expressió d'una claríssima manca de connexió entre els mainstream media locals i una part important del personal amb més inquietuds polítiques i socials.

De la sessió inaugural, poqueta cosa a destacar. La persona convidada, no ha dit res que no sabéssim i de fet, en algun moment ha semblat que pensés que la seva audiència era la dels militants de la JSC (joventuts sociates), la qual cosa m'ha provocat un evident malestar. A l'hora del debat, he comprovat que el malestar no era una mania meva, sino que era compartit per altres companys bloggers.

Molt més interessant ha estat la segona sessió, dedicada a la possible implementació d'algun tipus de codi ètic o deontològic de la catosfera, una imbecil.litat en grau superlatiu, la pretensió d'impuls de la qual ha durat menys del que dura un xupa-xups a la sortida d'un col.legi, atès que els dos ponents, en Vicent Partal i en Juan Varela, l'han rebutjada de ple tot just començar les seves intervencions... com ha reconegut, en un to amarg, el moderador de la taula.

He de confessar que ambdues intervencions m'han agradat moltíssim. En el cas d'en Partal, no m'ha sobtat, perquè el conec des de fa vint anys. En canvi, el gallec Varela ha estat realment una sorpresa agradable, perquè n'ha dit unes quantes de bones. Anem a pams.

En Partal, ha destacat el paper democratitzador dels blocs, la seva capacitat de marcar l'agenda política, el fet que suposen menys control de la informació i, tret del que discrepo, que no creu en el periodisme ciutadà, atès que considera que els bloggers a seques, no són periodistes, perquè no disposen de l'organització pròpia de tota empresa de noticies (sigui de paper, de ràdio o de TV).

En Vicent també ha valorat positivament el manteniment de l'anonimat en els blocs, considera que els blocs són un instrument per a la conversa, i en aquest sentit comprèn que si un blocaire rep insults o desqualificacions en els comentaris al seus posts, els esborri o impedeixi que el bloc tingui comentaris. En un to més d'autoexigència, ha reivindicat la necessitat de la qualitat dels blocs (tant de fons com de forma), ha exigit que hi hagi més respecte en el tracte amb l'altri, i ha alertat que tot blogger hauria de conèixer les conseqüències d'escriure un bloc, en el sentit que allò que s'escrigui, mai, probablement podrà ser esborrat, és a dir que quedarà per sempre.

De la intervenció d'en Varela, destaco aquests punts: percepció dels blocs com una eina de comunicació interpersonal, en el debat posterior ha arribat a dir que els blogs són, en darrer terme, identitat. Una reflexió certament interessant.

Per ha dit més coses, considera des d'un plantejament clarament crític, que molts blocs fomenten l'ego del blocaire (touché ha semblat sentir-se per la sala), que fomenten l'aparició d'un cert gregarisme, és a dir, en termes més nostrats, la llopada. El blocaire novell, si vol anar pujant en l'escala de blocs més llegits, ha d'intentar per tots els mitjans connectar amb alguns dels principals blocs del moment, de manera que acaba apareixent en un seguit de blocaires que actuen com a guàrdia de corps (expressió meva, no del ponent) d'algun dels blocs principals amb l'esperança que algun dia es el bloc consagrat l'enllaci, fet que li comportarà un fort increment en els accessos. D'aquesta manera s'instaur un mecanisme pervers. Interessant, molt interessant. Finalment, ha fet una crida a no escriure blocs massa acomodaticis i a jugar-se-la una mica.

Malauradament, no he pogut quedar-me a la sessió següent (Blocs i educació), com tampoc podré assistir demà a les sessions del matí. Sí que ho faré a les de la tarda. En continuarem escrivint, doncs.

Etiquetes de comentaris: , , ,

1 Comments:

Blogger Ester said...

Hola Josep!

Jo finalment he pogut passar per la catosfera avui dissabte. He fet un post al meu blog sobre la taula de blogs i política.

fins aviat,

ester

26 de gener de 2008 a les 20:19:00 CET  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home