dimecres, 13 de febrer de 2008

COMPTE ENRERE PER LA INDEPENDÈNCIA DE KOSOVA

(6) La situació al Kosovo Nord
El Kosovo Nord és la part de Kosova habitada de forma molt majoritària per serbis (92%). Segons les darreres estimacions, els serbis de Kosovo Nord representen el 54% del total de la població serbiokosovar. Inclou les municipalitats de Leposavic/Leposaviq, (90% de serbis), Zvecan/Zveçan (72.6%), Zubin Potok/Zubin Potoku (94%), i part de la municipalitat de Kosovska Mitrovica, on hi ha la capital, Mitrovica Nord. Probablement, el fet més rellevant d'aquesta regió és que és adjacent a la República de Sèrbia, per la qual cosa la comunicació entre ambdós territoris és total.

(Aquests dos vídeos recullen les opinions dels habitants de Mitrovica Nord (serbis) i de Mitrovica Sud (albanesos)







Malgrat que Kosovo Nord formalment continua pertanyent a Kosovo, en la pràctica funciona totalment al marge de l'autoritat de la Missió de les Nacions Unides a Kosova, UNMIK, és a dir la màxima autoritat a Kosova des del 1999, i també de les institucions provisionals d'autogovern, com l'Assemblea i el Govern de Kosova, controlades per la majoria albanesa. Per contra, han desenvolupat institucions d'autogovern paral.leles, sense cap mena de reconeixement oficial internacional, tals com la Unió de Districtes Serbis de Kosovo i Methonija (que aplega els poders locals sota control serbi) i l'anomenat Consell Nacional Serbi de Kosovo i Methoija, que actua en la pràctica com el parlament de la regió. Compta amb un president i un cap del consell executiu. El principal partit és la Llista Sèrbia per Kosovo i Methoija (SLKM).

Tot i l'existència d'aquestes institucions d'autogovern, la dinàmica política del Kosovo Nord està molt condicionada pel govern serbi de Belgrad. Aquest ha condicionat sobremanera l'actuació dels seus habitants, obligant-los a mantenir actituds totalment contràries a qualsevol tipus de negociació amb la majoria albanokosovar. Fins i tot, els serveis d'intel.ligència serbis, que naturalment es mouen lliurement per la zona, obliguen els habitants a romandre-hi fins i tot en contra de la seva voluntat. Això ha fet que determinats sectors de la classe política nordkosovar hagin acusat Belgrad d'instrumentalització, fins al punt que alguns d'ells han estat objectes d'atemptats amb bomba.

Una altra qüestió que divideix els nordkosovars és el tema de la partició. Mentre que alguns consideren que és inevitable que si Kosova es declara independent, els territoris del Nord passin a formar part de la República Sèrbia, d'altres consideren que això seria no només abandonar la resta d'enclaus serbis a Kosova (que apleguen a més del 40% del total dels serbokosovars), sinó també tots els monuments i patrimoni històric serbi escampat per la resta del territori situat al sud del riu Ibar. I en aquest sentit es declaren partidaris d'entrar en les institucions controlades per la majoria albanesa, i fer pressió perquè la comunitat internacional defensi els seus drets, en tant que minoria, que és un dels elements claus del Pla Ahtisaari.


(7) L'arribada d'una missió de la Unió Europea exalta els ànims dels serbis
Els rumors entorn l'arribada d'efectius de la missió que la Unió Europea té previst desplegar a Kosovo en els propers dies, ha exaltat els ànims de la minoria sèrbia, que perceben la Unió Europea, com una entitat clarament favorable a la independència de Kosovo. Per contra, prefereixen el manteniment de la missió de l'ONU, atès que aquesta treballa sempre sota les ordres del Consell de Seguretat, on el principal aliat dels Sèrbis, Rússia, té poder de veto.

Segons ha transcendit, la missió de la UE a Kosovo, estarà composta per uns 1.800 policies, jutges i administradors. El líder dels serbokosovars del nord, Marko Jaksic, ja ha deixat clar que no col.laborarà amb ella, i que fins i tot es podria llançar una campanya de desobediència civil que comportarà el bloqueig de carreteres i altres vies de comunicació.

Cal recordar que a banda de l'ONU, la principal representació internacional que actualment hi ha a Kosovo és la KFOR sota el comandament de l'OTAN, que compta amb uns 16.000 efectius encarregats de mantenir l'ordre, provinents de 34 exèrcits diferents d'arreu del món. L'actual comandant de la KFOR, és el Tinent General Xavier Bout de Marnhac (foto).

A més a més, cal també tenir en compte l'existència del Cos de Protecció de Kosova (KPC-TMK), compost per 5.000 efectius, amb una forta presència d'antics membres de l'UCK, de caràcter militar. I el Servei de la Policia de Kosova (KPS-SPK), compost per 7.000 efectius, un 85% dels quals són albanesos i un 15% serbis i d'altres minories.

(8) Vídeo sobre una cadet del KPC-TMK