AIXI ES TRACTA ELS ECSPANYOLS!!!!!

Cameron, a Rajoy: «El futur de Gibraltar és dels gibraltarenys»

"És important entendre-ho", li reitera el primer ministre britànic al president espanyol

Fa pocs dies eren els francesos els que noquejaven els ecspanyols amb uns vídeos que van fer MOLT de mal.

Ara li toca el torna al Regne Unit, que amb una mala llet típicament britànica ("'És important entendre-ho"), claven una garrotada colossal als pallassos ecspanyols, que no guanyen per ensurts.

A aquest pas, en Rajoy i el seu nou ministre d'Afers Exteriors, el Garcia-Margallo (fixeu-vos com s'ha tret l'accent a la darrera vocal, per no semblar d'ascendència catalana), acabaran amb una cara com un mapa, de tantes hòsties que rebran.

La veritat, però, és que no puc parar de riure. Quina classe, en Cameron!

Només espero que reconegui que això també és vàlid per Escòcia, és clar!

*(PD. És brutal la cara que li queda al Rajoy, totalment atontat...)

EL PM CAMERON REP BART DE WEVER

Aquest dijous, el Primer Ministre britànic, David Cameron, va rebre a la seva seu oficial, el líder de la Nova Aliança Flamenca, Bart de Wever. La recepció va durar uns quaranta minuts i va ser seguida d'un àpat, on també hi participaren dos altres importants membres de l'Aliança, en Jan Jambon i la Liesbeth Homans.

La recepció ha aixecat butllofes entre els federalistes-unionistes belgues, que han acusat Wever de vendre Bèlgica, i Cameron de conspirar per destruir-la. Fonts del partit sobiranista flamenc han remarcat que els temps que els britànics han dedicat al seu líder no té precedents, sobretot si es té en compte que no forma part de cap govern, ni representa un estat sobirà. El propi Wever en unes declaracions, no s'ha estat de dir que aquesta recepció demostra que les acusacions que li fan de ser poc dialogant -per part de polítics i periodistes belgues- són del tot interessades i esbiaixades.

Des de Catalunya estant, immersos en una particular deriva à la Berlusconi de la política local (sexe, corrupció....), i òbviament, des de posicions netament dignes, és a dir, independentistes, no podem més que sentir que una sana enveja i, per altra banda, una ràbia continguda quan observem que el nostre President, cada cop pinta menys, a casa -on el gendre, si bada, encara li fotrà el silló, la nevera i la dona-, i al món.