BUNDESTREUE

En totes les declaracions d’independència s’inclou una mena de memorial de greuges que les justifica. És a dir, on s’esmenten les raons per les quals es considera necessària la declaració d’independència. Normalment és una tirallonga de greuges adreçats a l’estat del qual s’independitza o se secessiona. En la Declaració d’Independència dels Estats Units, un document que tots els nens i nenes catalans haurien de saber de memòria, però que no casualment, és sistemàticament ignorat, es diu molt clarament:

“When in the Course of human events, it becomes necessary for one people to dissolve the political bands which have connected them with another, and to assume among the powers of the earth, the separate and equal station to which the Laws of Nature and of Nature’s God entitle them, a decent respect to the opinions of mankind requires that they should declare the causes which impel them to the separation“

Remarco la darrera part de la frase, “a decent respect to the opinions of mankind requires that they should declare the causes which impel them to the separation“. Exacte, és això. És necessari que els catalans i les catalanes, quan declarem la Independència, que al pas que anem serà d’aquí a quatre dies -gràcies senyora Camacho per ajudar-nos tant i tant- sapiguem explicar ben clarament a la Humanitat, és a dir, a l’opinió pública mundial, incloent, naturalment, tots els governs i les organitzacions internacionals, les raons o les causes que ens impel.leixen a la separació, si fem una traducció literal del text original.

Naturalment, d’aquestes raons o causes no n’estem mancats. Una de les més evidents, és l’intent de genocidi lingüístic i cultural del que som víctimes per terra, mar i aire, i també per internet. Un assalt en tota regla, amb baioneta calada i que no pensa donar quarter als adversaris. Efectivament els successius governs espanyols són linguïcides, i més particularment, catalanocides, o catalanòfobs. Expressió que segons sembla no es troba en el diccionari espanyol. L’ús dels hate media, és a dir, dels mitjans de comunicació que inciten a l’odi, n’és una de les seves estratègies principals. Des d’ells es crida, dia sí i dia també, a la insurrecció contra el govern de la Generalitat.

Però no vull aprofundir en aquest tema, tot i que és fonamental. No. L’obececació catalanòfoba dels espanyols, i la seva compulsió centralista, està posant contra les cordes fins i tot a aquells sectors polítics que encara es resisteixen a abandonar el dogma federalista, i veiem com cada cop més acaben tirant la tovallola i reconeixen que la Independència és el camí a fer. Molts antics federalistes, s’estan reconvertint en independentistes de pro, i no és cap retret, és una constatació que ens alegra i ens empeny a treballar encara amb més intensitat per tal de multiplicar aquests casos.

En aquest sentit, penso que un dels arguments que seria definitiu, i que caldria incloure en la nostra Declaració d’Independència, que si pot ser del 2013, millor que no sigui del 2o14 (i ja veieu que no esmento el 2012, perquè la capacitat de reacció ràpida, no és una qualitat del govern dels millors), seria incloure la sistemàtica violació d’un dels dogmes fonamentals del federalisme, que no és altre que el de la Lleialtat Federal, allò que en alemany, es diuBundestreue.

Els successius governs espanyols han violat de totes les maneres possibles la lleialtat envers la resta de poders de l’estat. Ja sé que l’Estat de les Autonomies no és un estat federal, però és que aquí m’estic adreçant a aquells federalistes que encara es creuen que la solució federal existeix. I no és així.

Els governs espanyols sistemàticament estan fent el possible per asfixiar Catalunya i aïllar-la internacionalment. La darrera prova la tenim en l’actitud inflexible del govern espanyol envers l’acompliments dels criteris de dèficit públic per part de les comunitats autònomes.

Així, mentre que la Unió Europea ha ampliat el termini per a que Espanya l’acompleixi en el marc de la Unió Europea, aquesta mateixa tolerància no l’ha tinguda el govern espanyol respecte les comunitats autònomes, de manera que intenta treure profit d’una conjuntura clarament favorable.

Una actitud clarament lleial, hauria comportat que l’acord a escala europea, automàticament s’apliqués també a escala espanyola. I és que l’acord europeu parteix d’una concepció clarament integradora, federal, on no es vol sotmetre a ningú, perquè no es vol deixar a ningú tirat a terra.

Per contra, l’actitud espanyola envers les comunitats autònomes, eufemisme que amaga bàsicament, una actitud respecte a Catalunya, diguem les coses clares, no pretén una integració respectuosa amb les particularitats de cada cas, ans ben al contrari, una submissió pura i dura de les comunitats rebeldes, això només es pot escriure en espanyol. És l’aplicació de l’expressió aggiornata de l’expressió franquista cautivo y desarmado… No hi ha cap mena de sensibilitat. O tot o res.

Naturalment, el federalista ben pensant diria, és clar, això és propi d’un govern de dretes, però les esquerres… Les esquerres, res de res. Ja ens ho van demostrar sota els governs Zapatero, passant-se per l’arc del triomf la voluntat del Parlament de Catalunya, o pactant amb la dreta una reforma constitucional, que malgrat ser molt limitada, obre la porta a una de més profunda. Una esquerra que té com a líder un individu que va militaritzar els aeroports i es va fer el gallet dient que això era el que passaria a tothom que desafiés a l’estat. O que té com a líder en la recambra una exministra elogia la memòria d’un polític que va afirmar que el costum de bombardejar Barcelona de forma cíclica no ha anat malament del tot, al capdavall. O que té uns sindicats que ignoren sistemàticament les causes concretes de la crisi de Catalunya, no parlant o fent-ho amb la boca petita, perquè els hi va el sou, del paper de l’Estat en l’empobriment sistemàtic de Catalunya, i en definitiva, dels catalans i les catalanes. O per no parlar de l’estrella ascendent de la política espanyola, la Rosa Díaz, que més aviat de federal, té poqueta cosa.

Concloc, doncs, en el fet que els veritablement federalistes, i no entro ara en la polèmica, elemental, que per a federalitzar-se cal ser com a mínim dos, cada cop tenen menys arguments per mantenir els seus arguments, i més per afegir-se al patriotisme català, cada cop més transversal i obert. La lleialtat al pacte federal no existeix a Espanya, ni se l’espera. Això penso que hauria de figurar, doncs, en l’argumentari per la Independència.

NOTA: Post penjat al DGS, 22.08.2012

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

"When in the Course of human events, it becomes necessary for one people to dissolve the political bands which have connected them with another, and to assume among the powers of the earth, the separate and equal station to which the Laws of Nature and of Nature's God entitle them, a decent respect to the opinions of mankind requires that they should declare the causes which impel them to the separation"

(Declaració d'Independència dels Estats Units, 04.07.1776)

Ara que comença un any nou, ens hauríem de comprometre a deixar de ser un poble-marmota, i a veure si d'una punyetera vegada deixem de reivindicar la Independència i passar a exercir-la, amb el permís de CiU, és clar!

TEVZEMEI UN BRIVIBAI

El 18 de novembre de 1918, Letònia declarava la seva Independència respecte de Rússia. Karlis Ulmanis n'esdevenia el cap de govern.

La independència es va restaurar el 21 d'agost de 1991.

Letònia va ser admesa a l'ONU el 17 de setembre de 1991.

Latvia´s National Day

DOS MESOS PER DECLARAR LA INDEPENDÈNCIA

Queden, exactament, dos mesos per a declarar la Independència. Així de clar. Ara ja es pot dir que la sort està feta. Després de l'ofensiva per terra, mar i aire del nacionalisme ecspanyol, resposta directa, no cal dir-ho, a les consultes per la Independència, el senyor Mas, si vol continuar liderant el país des del seu càrrec institucional, té dos mesos per fer aprovar al Parlament una Declaració d'Independència de forma solemne. I el receptor d'aquesta Declaració, a banda, naturalment dels compatriotes, ha de ser la Comunitat Internacional.

Si el senyor Mas no declara la Independència en aquests dos propers mesos, abans que el PP arribi al poder de forma abassagadora i amb el programa de fer una immensa reforma constitucional amb el suport del PSOE (i, no cal dir-ho, del PSC), quedarà bandejat pels esdeveniments, serà un zero a l'esquerra. No pintarà res.

O agafa el bou per les banyes, o que dimiteixi, perquè ja no pintarà res. Els catalans i les catalanes passarem d'ell, i anirem per feina.

Si no fa res, Artur Mas passarà a la història com el President que va acceptar la supressió de Catalunya com a actor polític i la seva submissió al pacte PP-PSOE. És així com vol passar a la posteritat?

Si la resposta és positiva, no només el menyspreo, sino que sobretot el planyo, perquè serà un pobre home.

Cal desendollar-se d'Ecspanya ara mateix. Sense perdre ni un sol minut. Quant abans millor.

Si el President Mas fa el pas, el seguirem. Si no el blasmarem.

Recordi, Senyor Mas, que ni el PSOE, ni el PP tenien en el seu programa electoral del 2008 portar a terme una reforma constitucional com la que acaba d'aprovar el Congrés. Han comès, doncs, en les seves paraules, un frau? Segurament, però es queden tan panxos. El seu programa electoral els importa un rave si del que es tracta és d'aplicar el rodet nacionalista ecspanyol.

En conseqüència, senyor Mas, deixi d'agafar-se-la amb paper de fumar, i assumeixi, com li va demanar fa unes setmanes el diputat Joan Laporta, la direcció del Moviment per la Independència de Catalunya. Llavors, recordi, va dir que si ho feia, cometria un frau perque la declaració de la Independència no figurava en el programa electoral de CiU.

Bé, doncs, ara, tenint present l'actuació del PP i del PSOE, està totalment deslliurat d'aquest llast.

Declarar la Independència, senyor Mas, no només no serà cap frau, sinó que serà el pas adient per a garantir un procés de transició ordenat que eviti qualsevol alteració del tipus que sigui. Amb ordre i disciplina. Amb molt ordre i molta disciplina.

Té dos mesos de marge.

INDEPENDENCE DAY

Avui és 4 de juliol, i es commemora un nou aniversari de la Declaració d'Independència dels Estats Units. Un document històric de rellevància mundial que hauria de ser estudiat i quasi bé après de memòria per tothom, sigui americà o no.


Reunits En Congrés, 4 de Juliol de 1776

La declaració unànime dels tretze Estats Units d’Amèrica

Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles polítics que l’han lligat a un altre, i prendre entre les Potències de la terra, el lloc separat i igual al que les Lleis de la Naturalesa i el Déu d’aquesta naturalesa li donen dret, el just respecte a l’opinió de la humanitat exigeix que declari les causes que l’impulsen a la separació.

Sostenim com a evidents per si mateixes les següent veritats, que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat. Que per garantir aquests drets, s'institueixen els Governs entre els Homes, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats, Que quan s'esdevingui que qualsevol Forma de Govern es faci destructora d'aquestes finalitats, és el Dret del Poble reformar-la o abolir-la, i instituir un nou Govern que es fonamenti en els esmentats principis, tot organitzant els seus poders de la forma que segons el seu judici ofereixi les més grans possibilitats d'aconseguir la seva Seguretat i Felicitat. La prudència, és clar, aconsellarà que no es canviïn per motius lleus i transitoris Governs establerts d’antic; i, en efecte, l’experiència ha demostrat que la humanitat està més disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables, que a fer justícia abolint les formes a que està acostumada. Però quan una llarga sèrie d’abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix Objectiu, demostra el designi de sotmetre al poble a un Despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar aquest Govern i establir nous Resguards per la seva futura seguretat. Tal ha estat el pacient sofriment d’aquestes Colònies; i tal és ara la necessitat que les compel•leix a reformar els seus anteriors Sistemes de Govern. La història de l’actual Rei de la Gran Bretanya és una història de repetits greuges i usurpacions, encaminats tots ells cap a l’establiment d’una Tirania absoluta sobre aquests Estats. Per provar això, sotmetem els Fets al judici d’un món sincer.

S’ha negat a donar Aprovació a Lleis, la majoria de les quals convenients i necessàries per al bé públic.

Ha prohibit als seus Governadors sancionar Lleis que eren d'immediata i urgent importància, tret que se suspengués la seva execució fins a obtenir la seva Aprovació; i estant així suspeses, les ha desatès per complet.

S’ha negat a aprovar altres Lleis per a l’assentament de grans districtes de persones, a menys que aquests renunciessin el dret de Representació a les seves Legislatures, dret inestimable per a ells i formidable només per als tirans.

Ha convocat els cossos legislatius fora dels llocs habituals, incòmodes i distants del dipòsit dels seus Registres Públics, amb l'únic propòsit de fatigar-los fins a obligar-los a convenir amb les seves mesures.

Ha dissolt les Cambres de Representants en diverses ocasions, per haver-se oposat amb fermesa viril a les seves intromissions en els drets del poble.

Un cop dissoltes, s’ha negat durant molt de temps, a que se’n triessin unes altres; per la qual cosa els Poders Legislatius, l’Anihilament dels quals no és possible, han recaigut sobre el Poble, sense limitació per al seu exercici; quedant l'Estat, mentre, exposat a tots el perills d'una invasió exterior i de convulsions internes.

Ha intentat impedir la població d’aquests Estats; obstaculitzant les Lleis de Naturalització dels Estrangers; refusant sancionar-ne altres per promoure la immigració, i endurint les condicions de noves Apropiacions de Terres.

Ha obstruït l'Administració de Justícia, negant-se donar Aprovació a lleis necessàries per a l’establiment dels Poders

Ha fet que els jutges depenguin únicament de la seva Voluntat tan per poder exercir els seus càrrecs, com per la quantitat i pagament dels seus

Ha creat una gran quantitat de Noves Oficines, enviant un eixam de Funcionaris per a assetjar i empobrir el nostre poble.

Ha mantingut entre nosaltres, en temps de pau, Tropes Armades sense el Consentiment de la nostra legislatura.

Ha influït perquè l’autoritat Militar sigui independent de i superior al Poder

S'ha associat amb altres per sotmetre'ns a una jurisdicció aliena a la nostra constitució, i no reconeguda per les nostres lleis; donant el seu Assentiment als seus actes de pretesa legislació:

• Per aquarterar grans cossos de tropes armades entre nosaltres:


• Per protegir-los, per mitjà d'un judici burlesc, del Càstig pels Assassinats que poguessin cometre entre els habitants d'aquests Estats:


• Per suspendre el nostre comerç amb totes les parts del món:
  


• Per imposar-nos impostos sense el nostre consentiment:
  


• Per privar-nos, en molts casos, dels beneficis d'un Judici amb Jurat:
  


• Per transportar-nos Mar enllà per tal de ser jutjats per suposats delictes:
  


• Per abolir el lliure Sistema de Lleis Angleses en una Província veïna, establint-hi un govern Arbitrari, i estenent els seus Límits per tal de donar un exemple i un instrument adequat per introduir el mateix govern absolut en aquestes Colònies: Per suprimir les nostres Cartes Constitutives, abolir les nostres Lleis més valuoses i alterar en la seva essència les Formes dels nostres Governs:
  


• Per suspendre la nostra pròpia Legislatura, i declarar-se investits amb Poders per a legislar per nosaltres en qualsevol cas.
  

Ha abdicat del seu Govern aquí, declarant-nos fora de la seva Protecció i emprenent una guerra contra nosaltres.

Ha saquejat nostres mars, devastat nostres costes, cremat nostres ciutats i destruït les vides de nostra gent.

En aquests moments, està transportant grans exèrcits de mercenaris estrangers per completar l'obra de mort, desolació i tirania, ja iniciada en circumstàncies de Crueltat i traïdoria que amb prou feines troben paral•lel a les èpoques més bàrbares, i del tot indignes del Cap d'una nació civilitzada.

Ha obligat als nostres Conciutadans fets Presoners en alta Mar a portar Armes contra la seva Pàtria, per convertir-se en els botxins dels seus amics i germans, o morir a les seves Mans.

Ha atiat insurreccions internes entre nosaltres i s'ha esforçat per llançar sobre els habitants de les nostres fronteres als despietats Indis Salvatges, el mètode conegut dels quals de fer la guerra és la destrucció de totes les edats, sexes i condicions. En cada etapa d’aquestes Opressions, Hem Demanat Reparació en els termes més humils: les Nostres continues Peticions han estat únicament respostes amb repetits greuges. Un Príncep, el caràcter del qual queda assenyalat per cadascun dels actes que defineixen un Tirà, no és apte per ser el governant d’un Poble lliure.

Tampoc Hem deixat de dirigir-nos als nostres germans Britànics. Els hem advertit sovint, de les temptatives del seu poder legislatiu per englobar-nos en una jurisdicció injustificable. Els hem recordat les circumstàncies de la nostra emigració i raure on som. Hem apel•lat al seu innat sentit de justícia i magnanimitat, i els hem conjurat, pels vincles del nostre parentesc a repudiar aquestes usurpacions, les quals acabarien per interrompre inevitablement les nostres relacions i correspondència. També ells han estat sords a la veu de la justícia i de la consanguinitat. Hem, doncs, de convenir en la necessitat, d’anunciar la nostra Separació, i considerar-los, com considerem les altres col•lectivitats humanes: Enemics en la Guerra i Amics en la Pau.

Per tant, els Representants dels Estats Units d’Amèrica, convocats en Congrés General, Reunits en Assemblea, apel•lant al Jutge Suprem del món per la rectitud de les nostres intencions, en Nom i per la l’Autoritat del bon Poble d’aquestes Colònies, solemnement fem públic i declarem: Que aquestes Colònies Unides són, i han de ser per Dret, Estats Lliures i Independents; que queden Absoltes de tota Lleialtat a la Corona Britànica, i que tota vinculació política entre elles i l’Estat de la Gran Bretanya queda i ha de quedar totalment dissolta; i que, com Estats Lliures i Independents, tenen ple Poder per declarar la Guerra, concertar la Pau, concertar Aliances, establir el Comerç i efectuar els Actes i Providències a què tenen dret els Estats Independents. I en suport d’aquesta Declaració, amb absoluta confiança en la Protecció de la Divina Providència, hi invertim les nostres Vides, les nostres Fortunes i el nostre sagrat Honor.

4 DE JULIOL, DIA DE LA INDEPENDÈNCIA

“When in the Course of human events, it becomes necessary for one people to dissolve the political bands which have connected them with another, and to assume among the Powers of the Earth, the separate and equal station to which the Laws of Nature and of Nature’s God entitled to them, a decent respect to the opinions of mankind requires that they should declare the causes which impel them to the separation.”

Així comença la Declaració d’Independència dels Estats Units (4.7.1776), un document considerat clau en la història mundial, amb un impacte enorme en el devessall de processos independentistes que s´han donat en els més de dos-cents anys següents a la seva aprovació.

Naturalment, a casa nostra aquest document sempre ha intentat ser amagat dels textos acadèmics, com si no hagués existit mai. A les facultats de dret, autèntiques màquines de crear ecspanyols, és un text totalment ignorat. A les facultat de politiques, encara no he vist mai que ningú que en parlés.

Per sort, quan vaig estudiar a la facultat d´Història, recordo que dos professors sí que en feren referència, els doctors Casteràs i Jacob. Recordo amb molta nostàlgia les classes amb el professor Jacob. Ens va impartir l’assignatura Alta Edat Contemporània. Fèiem les classes al seu despatx, perquè de fet només hi assistíem quatre o cinc alumnes. De vegades, tres. I és que a més a més de fer-les a les vuit del matí, ben puntual, la veritat és que la seva capacitat oratòria no podem dir que fos molt engrescadora. Vaja que havies d’estar molt motivat. Per sort, jo n’estava. I encara guardo els seus apunts.

Però tornem a la Declaració d’Independència dels Estats Units. He dit que és un document clau en la Història de la Humanitat. Una breu recerca per Internet, m´ha permès assabentar-me que alguns especialistes consideren que una de les fonts d’inspiració que prengueren els seus redactors, tot i que no hi ha un consens al respecte, és la Declaració d’Abjuració (Plakaat van Verlatinghe) aprovada pels patriotes holandesos el 26 de juliol de 1581, en la seva lluita per la Independència contra el rei Felip, fill de l’emperador Carles, dirigits per Willem Van Oranje (1533-1584).

Resulta interessant veure com tant el document holandès com el document nordamericà, per tal de justificar la seva declaració d’independència, s’inclou una mena de memorial de greuges previ, la derivada lògica de la qual és la creació d’un nou poder polític atès que el fins llavors existent, havia clarament incomplert els seus deures envers els seus ciutadans.

Això em suggereix que lluny del típic menyspreu que la historiografia espanyolista ha tingut envers propostes com el Memorial de Greuges del 1885, aquest plantejava un veritable repte a l’estat espanyol de l´època, que molt bé hauria pogut derivar en una proclama d’independència.

No oblidem que el principal ideòleg del catalanisme d’aquells anys, en Valentí Almirall (1841-1904), era un profund coneixedor i fins i tot admirador de la història i la política nord-americanes.

En definitiva, i com que constato que m’estic allargant massa, proposo que a partir d’ara, considerem també el 4 de Juliol com una data a commemorar. Perquè va marcar un abans i un després en la història de la Humanitat. I, naturalment, perquè ens interessa, com ja vaig escriure en una sèrie de posts l’any passat, tenir sempre els Estats Units a favor en la lluita per la nostra Independència.

Esperem que l’any que ve, això ja sigui una realitat. I esperem encara més, que el 2014 o si pot ser abans, ja no calgui commemorar-la, en sentit reivindicatiu, de futur, sinó més aviat en sentit recordatori, de passat, perquè la feina grossa, ja haurà estat aconseguida.

Així sia

CREIX EL NOMBRE D'ESTATS QUE JA HAN RECONEGUT KOSOVA

Tres dies després de la seva declaració d'Independència, ja són 17 els estats que l'han reconeguda (color blau) i 34 els que han anunciat que la reconeixeran aviat. Fixem-nos que a Europa, el blau és clarament dominant. Ecspanya, doncs, continua fent el ridícul i demostrant que és un estat feble, que els té per corbata i que és un autèntic tigre de paper. Per saber-ne més, cliqueu aquí.

COMPTE ENRERE PER LA INDEPENDÈNCIA DE KOSOVA

(24) KOSOVA JA ÉS 

UN ESTAT INDEPENDENT, SOBIRÀ I DEMOCRÀTIC

A les 15.50 hores, el Parlament de Kosova ha aprovat la Declaració d'Independència de Kosova, que estableix que serà un Estat democràtic, laic, multiètnic. La Declaració accepta les obligacions contingudes en el Pla Ahtisaari, especialment l'Annex 12, que contempla els drets de les diferents comunitats. 

També dóna la benvinguda a la Missió internacional (en referència a l'EULEX) i es compromet a respectar les fronteres  i la integritat territorial dels estats veïns. 

El nou estat es compromet a mantenir unes relacions d'amistat i bon veïnatge amb Sèrbia.

 Finalment fa una crida al suport internacional a aquesta accessió a la Independència.

COMPTE ENRERE PER LA INDEPENDÈNCIA DE KOSOVA

(20) DARRERA HORA: L'agenda per la Independència, desvetllada
Algunes fonts, afirmen que aquesta serà l'Agenda per la Independència de Kosova de demà diumenge 17 de febrer.

15.00-18.00 (14.00-17.00 GMT), L'Assemblea de Kosova es reunirà en sessió extraordinària. S'hi redactarà i votarà una declaració d'Independència. Li seguirà una Roda de Premsa que tindrà lloc al Centre de Premsa del Grand Hotel de Pristina.

18.30 (17.30 GMT) Descobriment de l'Obelisc de la Independència a la Plaça de la Joventut.

19.00 (18.00 GMT) L'Orquestra Filharmònica de Kosova, interpretrà L'Himne de l'Alegria de Beethoven, himne oficial de la UE, al Teatre Tetori. A continuació hi haurà un concert a l'aire lliure , en el Bulevard de la Mare Teresa.

22.30 aprox (21.30 GMT), Discursos als ciutadans del President de Kosova, Fatmir Sejdiu, i del Primer Ministre, Hashim Thaçi.

23.00 (22.00 GMT) Llançament de Focs d'Artifici des de tres punts diferents de la ciutat.