TINC LA SOLUCIÓ!

Disculpeu, però tinc la solució a tot l’entrellat. Diuen que Espanya és massa gran per ser rescatada per la Unió Europea. Que si cau Espanya, cau l’euro. Doncs ho tenim molt fàcil. Catalunya se separa d’Espanya, de manera que l’economia espanyola perd entre una cinquena i una quarta part del seu pes, i assumpte conclòs. Si afegim, com hauríem d’afegir, el País Valencià i les Illes Balears, llavors, perdria quasi una tercera part del seu pes, i llavors les seves dimensions es reduirien a només una mica més que Holanda. 






Per la seva banda, Catalunya, alliberada de l’espoli fiscal, eixugaria els deutes en un tres i no res, i de seguida s’acabarien les retallades. Amb un estat propi, Catalunya en poc temps seria una de les economies més sanes de la Unió Europea, i probablement, el referent del Mediterrani occidental. Els espanyols, per la seva banda, podrien construir sense cap problema el seu conyàs d’eix central ––això sempre i quan els deixéssim controlar Aragó, que ja és molt deixar, sobretot si toquen molt els nassos amb el tema hidrogràfic-.

I tots contents. Bé, naturalment, la nova Espanya hauria de renunciar als seus territoris assimilats, tal i com apareix en aquell famós mapa de 1851 que tant s’ha difós darrerament. Però això no els seria cap trauma, atès que els espanyols ja fan segles que han après la lliçó de renunciar a territoris que els havien subjugat sense cap tipus de compassió.

Recordo que en la Constitució de Cadis, es parlava d’espanyols en referència tant als d’un cantó de l’Atlàntic, com als de l’altre. Bé, uns quants anys després, un 90% d’aquells espanyols, havien deixat de ser-ho. I és que no hi ha res més dissoluble en aquest món, més fins i tot que el Nescafè o el Nesquick, que aquesta cosa (mal) anomenada nació espanyola.

NOTA: Article penjat a Nació Digital, l'11-06.2012

ELS ESPANYOLS TAMBÉ SIGNEN DECLARACIONS D’INDEPENDÈNCIA

Aquesta foto recull el moment que el llavors Ministre Manuel Fraga Iribarne va signar en representació d’Espanya la independència de Guinea Equatorial. Era l’any 1968. Va ser el mateix que a Paris la imaginació pujava al poder, a Catalunya es fundava el PSAN, i ETA eliminava el torturador Melitón Manzanas (foto).

Probablement, alguns, tal vegada, molts dels lectors sigui la primera vegada que vegin aquesta foto. I fins i tot és possible que ara s’assabentin que, qui va ser President fundador del PP, va ser qui va acceptar, protocolàriament, la independència d’un territori sota sobirania espanyola, i en ple franquisme!

Recordo que els espanyols sempre es vanten que Espanya és indissoluble. Quan de fet és la nació més soluble que hi ha en el món. Ara ha fet dos-cents anys de la Constitució de Cadis, on es parlava dels espanyols dels dos costats de l´Hemisferi, en referència, és clar als d’Amèrica. Poques dècades després un 90% d’aquests espanyols havien deixat de ser-ho. Voleu una prova de més dissolubilitat que aquesta?

Llavors van haver de refer la historiografia nacionalista a correcuita, centrant-se en l’àmbit estrictament peninsular i rodalies. La pèrdua de les colònies, va anar prenent una posició perifèrica, i s’accelerà més el discurs castellanista com a forjador de la unitat peninsular i totes les paranoies que ja sabem.

Però aquesta foto franquista, em fa pensar que si en un context dictatorial, de guerra freda, els espanyols se la van embeinar i van fotre el camp -com van fer, anys després amb els Sàhara Occidental- com algú pot pensar que, si s’escau, quan hagi arribat el moment, no tindrem una foto, o un vídeo, en el qual el representant del govern espanyol del 2014, que podria ben bé ser el Josep Antoni Duran i Lleida, signés la independència de Catalunya, davant la presència del líder independentista, que podria ben bé ser, en Joan Carretero, per exemple.

Les lliçons d’aquesta foto són múltiples. Però la més rellevant és que quan arriba el moment, el polític, fins i tot aquell més bocagrossa, fa el que el Big Brother li ordena fer.

Avui en dia, més de quarants anys després, els espanyols continuen amenaçant i fent totes les xuleries que us podeu imaginar. Però quan arribi el moment, i sempre amb l’acord de Washington, s’avindran a raons.

Però, perque això sigui possible, ha de quedar clar, net i polit, el compromís dels màxims dirigents catalans al respecte. Qui no estigui per la Independència, ho ha de dir ben clar. I no anant amagant-se per les cantonades.

NOTA: Post penjat inicialment al DGS, el 23 de maig del 2012.

IMPERIUM FAIL!

Uploaded with ImageShack.us

Gran iniciativa al Facebook. De fet, aquesta animació em recorda que aquest 2012, els ecspanyols pensen celebrar por todo lo alto, els dos-cents anys de la Pepa, és a dir, la Constitució de Cadis.

Potser és adient que recordin que segons la Pepa, tant els d'un costat com els de l'altre de l'oceà atlàntic, eren considerats ecspanyols... doncs bé, uns quants anys després, el 90% o més havien deixat de ser-ho... I és que, com ja vaig escriure en un post ja fa molt de temps, no hi ha nació més soluble al món que l'espanyola, tal i com acredita, perfectament aquesta animació.