ELS ECSPANYOLS AVISEN

No hi ha res que passi per casualitat en aquesta vida. I menys encara en aquest país petit del que cantava en Lluís Llach, i es lamenta en Josep Guardiola, i que dit, sigui de passada, jo no comparteixo, si no és en termes de dignitat nacional, que en això sí que som petits.

Els ecspanyols quan no les tenen totes fan l'única cosa que saben fer... amenaçar i acoquinar. I ara, per si les mosques, ho han tornat a fer. Ja va passar amb el debat sobre el nyap, quan un general troglodita -New York Times, dixit- va badar boca... poc dies després, el valent Artur Mas, anava de pet a la Moncloa a llepar-li cul i vores a l'inquilí de torn -en aquest cas, el demagog ecspanyolista ZP.

Va tornar a passar amb les consultes sobiranistes. Poc dies després d'una d'elles, una unitat especial de la Guàrdia Civil, assaltava un ajuntament i se'n duia emmanillat el seu alcalde. Més enllà del motiu real de l'operatiu, formalment la lluita contra la corrupció local, tot ell va ser preparat i executat amb una innegable intenció d'enviar un avís per navegants: la imatge d'un ajuntament tancat amb els vehicles de la Guàrdia Civil al davant i els números entrant i sortint, tenia un missatge subliminal que qualsevol personal mínimament qualificada intel.lectualment podia comprendre. Els mitjans de comunicació, fidels col.laboradors del poder, s'encarregaren de la difusió a tot arreu.

Ara, amb la declaració de l'estat d'alarma i la militarització dels aeroports ha tornat a passar de nou. El govern ecspanyol, conscient de la manca de fermesa de l'Artur Mas, ha aprofitat el buit de poder que hi ha a Catalunya, i la incertesa sobre quina ha de ser la via que el seu govern emprendrà -incertesa pels ecspanyols, que naturalment mai consideren cap català com un dels seus.... - per ensenyar la poteta. La Chacón, Blanco i el Rubalcaba, han executat una nova operació militar i mediàtica que deixa ben a les clares que ells no juguen. Naturalment, aquí ha tornat a funcionar a la perfecció l'excusa legitimadora: acabar amb els privilegis d'una minoria, en aquest cas els controladors aeris, una casta l'origen de la qual es remunta al franquisme i a una concepció corporatista i tancada pròpia dels règims dictatorials.

Però on els falla l'estratègia, com sempre històricament ha passat en el nacionalisme ecspanyol, és en la desproporció de la mesura emprada. Els ecspanyols sublimen sempre les seves frustracions passant-se tres pobles. O com es diu habitualment, matant mosques a canonades. Sempre ha estat així, i encara no han canviat. Si utilitzéssim un símil futbolístic, sense dubte ben vist pel merengue Rubalcaba, l'estratègia ecspanyola sempre, repeteixo sempre, consisiteix en crear una por escènica al seu adversari, de manera que aquest se senti psicològicament derrotat, abans fins i tot de començar la lluita, i demani a crits la rendició. Naturalment, en aquesta estratègia, els mèdia, en la seva funció de Brunete mediàtica, que tant genialment va definir l'Arzallus, hi juguen un paper cabdal.

Vull dir que és en la desproporció dels recursos emprats per esclafar un conflicte laboral, on se'ls veu el llautó. Ecspanya, està enviant un missatge a Catalunya, i més concretament a qui ha de gestionar els propers quatre anys d'espoli fiscal (esperem que siguin menys, però), que no faci broma, i res d'aventuretes sobiranistes... Tal és la desconfiança que tenen en el Mas, perquè encara que qualsevol català es disfressi d'ecspanyol, i es pinti estanqueres en els mugrons, com la tal Lapiedra va fer, sempre els ecspanyols el consideraran un sospitós de sedició.

Precisament, m'ha cridat molt l'atenció en l'èmfasi que els mèdia han posat en explicar amb pèls i senyals quines són les conseqüències penals de ser condemnat per sedició per un tribunal (colonial) ecspanyol. Naturalment, no és cap casualitat. Es tracta d'un altre missatge subliminal.

Agafem per exemple, l'edició del Periódico de Catalunya, un col.laborador habitual dels ecspanyols en la submissió de Catalunya. En l'edició electrònica de dissabte, ens informava, respecte el delicte de sedició,

"(...) el cometen els qui «s'alcin públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis» o el «legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords» a les autoritats. Les penes són de quatre a vuit anys per als qui se sumin al delicte; de vuit a 10 anys per als qui els indueixen, sostenen o dirigeixen; i de 10 a 15 per als qui fan això últim des d'un lloc d'autoritat."

Got it? Ho capteu? Més clar, l'aigua. Per cert, la llei que regula el delicte de sedició en la navegació aèria és d'un any tan democràtic com el 1964, que per cert és l'any que una servidora va néixer, i que va ser quan el franquisme, commemorava a cor què vols els 25 anos de Paz.

Però encara hi ha més. Amb la declaració de l'estat d'alarma, i sempre segons el diari esmentat,

"la situació processal d'aquest col·lectiu ha variat. El ministeri de Defensa procedirà a comunicar als controladors que han estat mobilitzats per ordre del Govern. Després d'aquesta comunicació perden els seus drets com a persones civils i queden sota el comandament de militars. En el cas que es neguin a complir el mandat d'anar al seu lloc de treball seran arrestats per un delicte de desobediència i posats a disposició d'un jutjat togat militar. A més, els controladors des d'aquest moment hauran d'acatar totes les ordres que rebin i no podran al·legar cap excusa per incomplir els mandats, com que la seva jornada de treball s'ha acabat o que no poden fer més hores extres, etcètera. Tots els seus drets laborals i sindicals estan suspesos davant "la situació d'emergència nacional" i hauran de treballar fins que aquesta es resolgui."

I encara més,

"Després de la declaració de l'estat d'alarma, els controladors aeris, han passat “a estar mobilitzats", segons ha anunciat avui el vicepresident primer de l'Executiu, Alfredo Pérez Rubalcaba. La mobilització dels controladors suposa un efecte "pràctic immediat", ha explicat Rubalcaba, que és que "si no van a treballar, incor

reran en un delicte de desob

ediència tipificat al Codi Penal Militar".

Segons l'article 8.5, “a efectes d'aquest codi militar s'entendran com a militars (...) els que amb qualsevol assimilació militar prestin servei al ser mobilitzats o militaritzats per decisió del Govern”.

El delicte de desobediència tipificat al Codi Penal Militar està referit en l'article 102: “El militar que es negués a obeir o no complís les ordres legítimes dels seus superiors relatives al servei que li correspon serà castigat amb penes de tres mesos i un dia a dos anys de presó. Si la desobediència consistís a refusar permanentment el compliment de les obligacions militars s'imposarà la pena de dos anys i quatre mesos a sis anys de presó i la pèrdua de feina”.

Podem veure, doncs, com els ecspanyols han posat tota la carn a la graella. No és cap casualitat que ara això hagi passat un cop el govern de Catalunya es troba en la pràctica desactivat, i en el moment que s'està negociant -si no s'ha decidit ja- qui ocuparà les conselleries... Tampoc és casualitat que sigui ara mateix, que s'hagi decidit la semi-privatització d'Aena i de la gestió de l'aeroport del Prat. Aquí qui no corre, vola.

L'episodi aquest, però, no és l'únic que mereix una reflexió detinguda. En els darrers dies n'hi ha d'altres, que també mereixen ser estudiats atentament. Però ens n'ocuparem en un proper post.

L'ENSULSIADA DEL PSC

Avui no perdré el temps parlant d'ERC. Els calabresos estan tan contents amb l'enquesta de la London School of Economics, que no els aixafaré la guitarra. Pobrets que gaudeixin el poc que els queda! 

(Una altra cosa és que gent intel.ligent, com en Xavier, de vegades la vessin, però això demostra que el meu veí de capçalera és humà. Només un aclariment, Xavier, hi ha tendència quan són diverses les enquestes que apunten cap a una mateixa direcció, però no hi ha tendència quan hi ha una sola enquesta. No es pot confondre el desig amb la realitat).

No. Avui parlaré de la gran, de l'enorme, de la immensa, de la inabastable HÒSTIA que els sociates ecspanyols han donat als seus esclaus als seus sibwanes del PSC. Han quedat tan groguis que porten dos o tres dies i encara no s'han refet. Ho deuen tenir tot encetat,  la pallissa ha estat monumental. Catastròfica.

Em refereixo, és clar, a la crisi de Govern. Crisi? I un bé negre! Una autèntica ofensiva neo-ecspanyolista que no fa més que preparar el que ja he dit en altres posts: el gran pacte d'estat entre el PP i el PSOE. 

És casualitat que el President del PSOE, passi a ocupar una vicepresidència del govern? És casualitat que el Federico Jiménez Losantos el fotin fora ara de la COPE? Qui és l'imbècil que diu que una cosa i altra no té res a veure? Sou tarats o què?

Més. És casualitat que fotin una catalanòfoba com a Ministra de (in)Cultura? És casualitat que uns dies abans de la crisi Andalusia aconsegueixi cobrar el seu deute històric i d'aquesta manera es trenqui el front catalano-andalús en la negociació del finançament? Ara que dirà el sòmines del Puigcercós? Us enrecordeu que fa uns dies posava Andalusia pels núvols? T'han pres per enèssima vegada el pèl, Joan. Què no ho veus? Es deuen de trencar el cul amb la cara que se t'ha quedat!

Més. És casualitat que els sociates hagin acceptat que el PP tingui la presidència del Parlament basc? Quan no hi havia cap raó per donar-los-hi? Ara s'entén, perquè ho han fet, és una de les penyores del pacte ecspanyol que s'acosta. Un cop en Patxi Lopez sigui escollit Lehendakari, totes les peces estaran encaixades: només caldrà despatxar el tema del finançament amb quatre calerons (és casualitat que hagi dimitit el Secretari d'Estat David Vegara, del PSC -foto, perquè ja sap que tot està decidit?) i acabar de polir la sentència del TC en el sentit més restrictiu possible (Visca!), i cap al juny, el juliol o potser el setembre (o l'agost si volen fer veure que treballen contra la crisi) el pacte serà un fet!

No hi ha cap casualitat! Ni una. Anem a pams.

Manuel Chaves. President del PSOE i autèntic home fort. El molt parit de canto, el primer que ha exigit és lleialtat institucional. S'han de tenir collons per demanar lleialtat constitucional quan el govern ecspanyol fa quasi un any que incompleix una llei orgànica! Desgraciat! Però aquest ex-membre del govern dels anys del GAL, tot li rellisca. És un machote! I la tasca que ha assumit el situa clarament com el més que probable substitut de ZP si aquest acaba caient. 

Fixeu-vos que un dels elements claus del canvi ha estat traspassar el dossier del finançament autonòmic del ministeri d'economia al vicepresident de cooperació territorial. L'estratègia es veu d'una hora lluny i lliga amb el pacte d'estat. La nova ministra d'economia, Elena Salgado, s'encarregarà de les mesures anti-crisi, seguint les ordres directes de la Moncloa (ZP), i passarà olímpicament del tema del finançament, que quedarà en mans de Chaves. Naturalment, les mesures  anti-crisi de la Salgado seran totalment centralitzadores i de reforçament del poder central -en detriment dels poders autonòmics- no debades aviat molt aviat, tots els governs autonòmics estaran en mans dels partits ecspanyols per primera vegada des de la tornada de Tarradellas (1977), és a dir, fa més de 32 anys! Un cop Chaves solucioni el tema del finançament (i el solucionarà, coi si el solucionarà), la Salgado firmarà l'acord sense llegir-lo. 

Més. No m'estranyaria que un dels elements claus de les mesures anti-crisi fos l'intervencionisme en les caixes d'estalvi. Els ecspanyols estan rabiosos perquè una caixa ecspanyola ha fet un pet com un aglà, i en canvi, cap caixa catalana (és un dir) ha pringat. No ho poden suportar i ja estan preparant el terreny per carregar-se-les. Perquè se les carregaran, us podeu ben preparar. No en tinc cap dubte. La crisi serà l'excusa perfecta. I potser millor. Quan comencin a tocar els calers de milions de catalans, potser llavors molts votants sociates o votants de la por, veuran que la Independència és l'únic camí que queda si no volem ser més que una colònia de Madrid.

Més. La cara de l'altra vicepresidenta, la pija Maria Teresa Fernandez de la Vega, era com 80 anys més jove. La tia ha guanyat el pols a pimpolla Carme Chacón, sobretot després de la cagada de Kosovo (ai Carme, Carme, veus com ser més papista que el papa no sempre funciona, ja t'ho deia, però tu no escoltaves!). De la Vega, com Salgado i com tants altres ministres, són els genuïns representants dels alts cossos funcionarials de l'estat. L'autèntic poder de facto ecspanyol. Semblava que tenia els dies comptats, però, ara torna a renéixer, com l'au fènix.

Més. La resta de nous ministres, la veritat és com una mena de galeria dels horrors. Per una banda, en Pepinyo Blanco, a Foment, que estic segur que no trigarà ni dos mesos  a superar els despropòsits de la seva antecessora. Sí, encara que sembli impossible, és factible que Pepinyo encara la cagui més. No debades ha estat un dels pares intel.lectuals del pacte d'estat amb el PP. Amb Blanco a Foment, el tema dels aeroports, de rodalies, i tota la pesca, se n'anirà en orris. Ni cinc de calaix. Faltaria plus. (Pero qué se han pensado estos catalanes?). Es gira feina per als Tremosa, els especialistes en tema d'infrastructures i logísitica...

Els tres altres nous ministres, l'Ángel Gabilondo, la Trinidad Jiménez, i la Maria Ángeles Gonzalez-Sinde, representen el poder madrileny per excel.lència. 

Gabilondo, ex-rector d'universitat, és un altre representant de l'alt funcionariat de l'estat, i naturalment la seva tasca serà la de centralitzar encara més el model educatiu i ecspanyolitzar-lo. És el típic representant dels bascs renegats que s'han ecspanyolitzat i s'han establert a Madrid. Com passa també amb alguns personatgets catalans infumables com el Boadella, la Regàs, el Fisas i tutti quanti.

Trinidad Jiménez és una pota negra de la molt influent Federació Socialista Madrilenya (FSM), autèntic poder fàctic dins del PSOE, conjuntament amb els andalusos -i a diferència del PSC, que no pinta res, ni gens ni mica. Que aquesta tipa, que va fracassar electoralment contra el PP, s'ocupi dels temes de sanitat i política social, no només és preocupant, sinó que és directament demencial. És una autèntica inútil, que l'únic que va destacar sobretot pel seu vestuari i no se quantes marujades més. Res de bo i tot dolent.

I la nova ministra de cultura, Ángeles González-Sinde, polèmica ja abans de prendre possessió per donar suport a les tesis catalanòfobes. Amb això ja està tot dit. O quasi, només afegir que representa els poders fàctics de la cultura ecspanyola, suposadament progre i guai... la mateixa que no va moure un dit quan el boicot catalanòfob durant la negociació del nyap. Coherents, això sí que ho tenen. I més pijos que el cagar.

I el PSC? On és Wally-PSC? Ni se'l troba, ni se l'espera. Quin ridícul més espantós! Quina vergonya! Però és clar, els Iceta, els Zaragoza, i sobretot el Montilla s'ho empassaran tot. Sibwanas com són. I sense cap complex, ni mala consciència, perquè ells són ecspanyols, una mica rarets, sí, però ecspanyols. Ridículament ecspanyols.

Respecte els dos psceros (hòstia, bona aquesta PSC+0=pscero) al govern, la pimpolla Chacón i el Corbacho, com sempre, prietas las filas, i a mandar vuecencia! És a dir, que faran tots els papers de l'auca per tal de conservar la cadira, i també, segurament, per situar-se com a substituts del Montilla. Un Montilla, amb els dies comptats....

Bonic panorama. I la crisi, que apreta... I Ecspanya, que no afluixa... I ERC, contenta amb l'enquesta. I CDC marejant la perdiu... I així anar fent....