Sí, amics i amigues, aquest és el dilema del 2010. O una victòria aclaparadora de Reagrupament o quatre anys més d'Ecspanya. Diguem-ho d'una altra manera: o la Llibertat i la Independència o la catalanofòbia, l'atur, l'espoli fiscal i la subordinació política. No hi ha cap més alternativa.
A hores d'ara, la resta d'opcions polítiques només condemnen Catalunya a perpetuar la seva dependència en tots els àmbits, amb l'agreujant, mai s'ha d'oblidar que ben probablement, en les properes eleccions ecspanyoles, el PP tornarà al poder, i anirà a sac. Els sociates, a hores d'ara, ja tenen les hores comptades.
L'única sortida amb garanties és bastir un bloc reagrupat al Parlament que proclami la Independència el més aviat possible, si pot ser el 2010 abans que el 2011. I un cop proclamada, aconseguir el reconeixement internacional.
La doctrina USA
Aquests darrers dies de silenci blocaire, els he aprofitats per llegir diversos documents internacionals sobre el fenomen independentista. M'ha resultat especialment suggerent la intervenció del representant legal del Departament d'Estat dels Estats Units, l'advocat
Harold Hongju Koh (foto), d'ascendència coreana, com el seu cognom indica, davant el Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU, del passat dia 8 de desembre. Koh participava en una audiència davant el Tribunal que ha d'emetre una opinió sobre si la declaració d'Independència de Kosovo s'adiu o no al dret internacional. La podeu llegir sencera
aquí.
Segons el parer del Departament d'Estat, atenció,
"Declaring independence is an act of popular will -a political act, made by a body politic, which other states then decide whether to recognize or not"
La declaració d'independència és, doncs, eminentment un acte polític, i els altres estats, un cop es produeix, decideixen si reconèixer-la o no. Interessant, oi?
Més.
"Of the more than 100 declarations of independence issued by more than half of the countries in the world, we know none that has been held by an international court to violate international law"
En aquest fragment a més del fet informatiu que cap declaració d'independència fins al moment actual ha estat considerada contrària a la legislació internacional, ens assabentem que més de la meitat dels estats del món tenen una declaració d'independència pròpia, la qual cosa implica que és un procediment més que contrastat i fins i tot diríem que normal. I que els
raros (amb permís dels
Manel) són els qui no en tenen.
Un altre dels fragments clau de la intervenció de Koh és aquest,
"Neither did Kosovo's declaration violate the general principle of territorial integrity. That basic principle calls upon states to respect the territorial integrity of other states. But it does not regulate the internal conduct of groups within states, or preclude such internal groups from seceding or declaring independence"
Brutal, oi? El Departament d'Estat està dient ras i curt, que en el dret internacional, el sempre argumentat principi de la integritat territorial dels estats, ateny només a les relacions entre estats. És a dir, prohibeix que un estat violi la integritat territorial d'un altre estat: per exemple, annexionant-se una part o promovent el seu trencament. Però, segons Washington, de cap de les maneres, el dret internacional regula la conducta de grups a l'interior dels estats, o rebutja o impedeix que aquests grups impulsin la secessió o declarin la independència.
Bingo! Més clar, l'aigua.
Aquest posicionament, no cal dir que obre totes les portes a la Independència de Catalunya, sobretot si aquesta és el resultat d'una voluntat majoritària de la societat catalana, i no el resultat d'una estratègia externa (i que jo sàpiga, Andorra de moment encara no s'hi ha declarat favorable).
Per acabar-ho d'adobar, Washington considera que,
"Kosovo's declaration of independence has proven to be necessary and politically stabilizing"
Penso, en aquest sentit, que davant una Ecspanya que cada cop més és un estat-pària a escala europea, amb uns problemes estructurals, culturals i, naturalment, polítics, sense paral.lel a escala occidental, la major part d'ells relacionats amb la no derrota del feixisme, i amb la mai portada a terme desnazificació, la independència de Catalunya serà cada cop més ben vista per un nombre creixent d'estats europeus i, espero que també pels Estats Units.
En tot cas, és la nostra feina, la nostra comesa, com a militants independentistes, de fer que realment quan aprovem la declaració d'Independència, la resta de nacions ens la reconeguin.
En definitiva, O Reagrupament o Ecspanya!
Etiquetes de comentaris: ESTATS UNITS, HAROLD HONGJIU KOH, INDEPENDÈNCIA DE KOSOVA
