ETOO, CATALÀ (Acudit)

ETOO, CATALÀ, originally uploaded by graccus.

DIUEN QUE L'ETOO JA S'HA INTEGRAT PLENAMENT A CATALUNYA...
SÍ, JA DEMANA PERDÓ
:-)

DENUNCIEM EL GENOCIDI: LA COPE I ELS BISBES A LA PRESÓ!

Sobre els fets de Berga no vull entrar-hi per una senzilla raó. Les coses que s'han de fer no es discuteixen, es fan i punt. Prou d'històries.

Ara, hi ha altres coses que sí que penso que hem de començar a parlar seriosament. Em refereixo a denunciar per genocidi la cadena COPE i, per extensió, a la Conferència Episcopal Española. La cadena esmentada està impregnant les ones d'una catalanofòbia pròpia de l'època d'entreguerres, és a dir, de violència irracional, i les víctimes són sempre les mateixes. Convindria estudiar casos semblants: on determinats mitjans de comunicació han excitat la ciutadania contra un grup concret, normalment minoritari. Em refereixo als casos com Sèrbia i el genocidi ruandès. Per descomptat també podríem incloure en aquest paquet a La Razón i l'ABC, però penso que hem de concentrat tots els esforços en un únic objectiu.

Òbviament no sóc un ingenu. Sé que les possibilitats que aquests nazis acabin a la presó és més petita que la possibilitat que jo demani perdó per ser català (possibilitat zero, per altra banda). La meva confiança amb el poder judicial ecspanyol és nul.la, però això no obstant, la presentació d'una querella contra les persones jurídiques que representen aquests cafres, podria crear un debat que com a mínim portaria a que l'Església catalana es mullés definitivament, que digués què vol ser quan sigui gran. També hauríem de centrar els esforços en la dimensió internacional, hauríem de procurar que tingués el màxim impacte i ressò en els grans mèdia europeus i nordamericans.

És una proposta que penso que val la pena discutir.

COMUNICAT DE LES ENTITATS JUVENILS DE BERGA

Nota de Premsa, 21.00 h. 29/05/2005

A tots els mitjans de comunicació:

En relació a les informacions publicades durant les darreres hores sobre l’assassinat del jove berguedà Josep Maria Isanta el passat divendres 27 de maig, les entitats juvenils de Berga, com a testimonis presencials de primera mà, volem manifestar els següents punts:

-Els fets es van iniciar cap a les 10 de la nit, quan el grup de joves que posteriorment realitzaria l’agressió mortal va començar a provocar aldarulls sense motiu aparent al Passeig de la Indústria de Berga, a uns 500 metres de la zona de barraques on se celebrava el concert de les entitats juvenils de la ciutat.

-Tot seguit, van iniciar la persecució d’un jove veí d’Avià, a qui van propinar dos cops de puny i van continuar amb l’agressió d’un altre noi, que va fugir en direcció a la Plaça Viladomat i a qui van perseguir durant uns metres. Després d’aquest atac, testimonis presencials van escoltar com els agressors cridaven: “Vamos a por más”. En aquell moment, alguns dels vianants ja van avisar per telèfon als Mossos d’Esquadra.

-Al cap de dues hores, a les 00.15, el grup, format per una quinzena de persones, es va dirigir ja cap a la zona del concert, a l’avinguda del Canal Industrial, mostrant armes blanques i cinturons. Durant uns minuts, van anar entrant i sortint de la zona en actitud amenaçadora i cada cop que tornaven ho feien amb més gent. Es van anar a reunir a la rotonda situada sota l’escenari i es van dir entre ells: “Están allí. Vamos a pillarlos”, en referència genèrica al públic del concert.

-Tot seguit, van començar a córrer cap a la barra del centre i a agredir indiscriminadament els espectadors. Alguns d’ells es movien per darrera de l’escenari. El grup es va mostrar cada cop més exhaltat i van tornar a exhibir les armes. De resultes d’aquest atac, un primer espectador ja va patir ferides d’arma blanca.

-Alguns ferits van intentar fugir en direcció al supermercat Caprabo, a la banda est del recinte, però alguns dels agressors els van perseguir.

-La baralla es va desplaçar darrera l’escenari on van continuar les agressions amb arma blanca. A l’alçada del bar Cati, van començar a agredir quatre persones. Entre elles hi havia Josep Maria Isanta, a qui van arrossegar i van apunyalar al cor, tot i que es va poder escapar amb l’ajut d’un amic en direcció al carrer Manso Solà. Mentre fugia, va exclamar: “Atureu-los, que m’han apunyalat”.

-Va ser en aquell moment quan van arribar dotacions dels Mossos d’Esquadra. Els espectadors assenyalaven el carrer Manso Solà per fer-los saber cap on s’havien desplaçat els agressors –tot i que alguns dels agressors van aconseguir dispersar-se entre la gent. La policia va practicar les tres primeres detencions. Mentrestant, la gent va demanar a la policia que no marxéssin perquè hi havia més agressors pels voltants, per la qual cosa els agents van procedir a noves detencions. Tot i això, se’ls va insistir que encara hi havia més presumptes implicats i un dels agents va respondre: “Adreceu-vos a comissaria i feu la denúncia”. En tot cas, davant la insistència de la gent, van acordar que tornarien al cap de 15 minuts amb un altre cotxe patrulla. No obstant això, al cap d’uns instants alguns dels agressors que no havien estat detinguts van tornar a passar per la zona, en un moment que novament no hi havia presència ni dels Mossos d’Esquadra ni de la Policia Local, i els espectadors van optar per dispersar-se.


Per tot plegat, manifestem:
-Volem deixar molt clar que, en contra del que s’ha dit a molts mitjans de comunicació, no va ser una baralla entre bandes sinó una agressió unilateral i premeditada, sense motiu aparent, contra els espectadors del concert, que era organitzat de manera comuna per entitats juvenils de diferents ideologies.

-Les entitats juvenils constatem que el resultat final de l’agressió va ser de nou ferits de diversa consideració, tots ells espectadors del concert, a més a més de la víctima mortal.

-Aquest dilluns dia 30 de maig, s’ha convocat una concentració unitària davant els jutjats de Berga, de les 8 a les 14 hores. Es demana la participació de tots els veïns.

-S’ha obert un número de compte corrent per afrontar les despeses d’advocats per presentar les pertinents denúncies en relació a l’agressió.
Num: 2041-00-3278-0040055209
Titular: Centre d’Estudis Josep Ester Borràs
Entitat financera: Caixa Manresa

A LA MEMÒRIA D'EN PEP ISANTA

A LA MEMÒRIA D'EN PEP ISANTA, originally uploaded by graccus.

TONY SOPRANO (1999-2005)

TONY SOPRANO, originally uploaded by graccus.

THE SOPRANO

Una sèrie extraordinària. Porto visionades les quatre primeres temporades. Totes elles les he sentit en versió original, per suposat. Ara espero que m'arribi l'avís d'Amazon de què ja es pot comprar la cinquena. Pel que fa a la sisena, i segons sembla, darrera temporada, ara tot just s'està rodant.

Per suposat allò que crida l'atenció de la sèrie és la doble cara del seu protagonisme. Un mafiós que mata sense cap mena de mania, però que a l'hora vol que els seus fills tinguin un futur net, sense problemes. Ell se sap condemnat, és de la vella escola, però els seus fills no, encara tenen una oportunitat. (Òbviament, es tracta d'una esperança que no es complirà).

Un altre fet que també crida molt l'atenció és la hiperactivitat sexual i promiscuïtat del propi protagonista: un home de 45 a 55 anys i que en certa mesura desmenteix que el sexe "boig" només sigui pels adolescents o els que es troben en la primera joventut.

Bé, hi ha tantes referències cinematogràfiques, històriques, literàries, que resultaria impossible relacionar-les aquí totes. Només recomano que la veieu en versió original, per descomptat.

No puc acabar sense referir-me al millor tall de veu. Quan la doctora li pregunta a que es dedica, Tony Soprano, contesta "Waste Management Business" (or Industry) ara no recordo. Genial, perque te un doble sentit. Es prou sabut que les regles de la mafia pressuposen que la guerra es fa entre soldats, i que els civils es troben al marge. Per aixo, Toni nomes mata, en principi, altres que son com ell, es a dir, la deixalla de la humanitat, el rebuig, el residu, en definitiva. Genial.

LEBOWSKI

LEBOWSKI, originally uploaded by graccus.

THE BIG LEBOWSKI (1998)

Malgrat que ja comença a tenir anys, es una pel.licula insuperada. El notes o el penjat es un personatge que es bunkeritza davant d'una societat que no accepta. Ara be, no es un nihilista. Tot el contrari lluita pels seus drets amb totes les seves forces, encara que siguin els seus microdrets (la seva catifa). Una pel.licula genial, i amb una banda sonora igualment genial

xbox360

xbox360, originally uploaded by graccus.

XBOX360

Microsoft vol competir amb Sony amb aquesta consola. Això no obstant, la filosofia que informa aquest aparell és molt diferent. Aquest aparell vol convertir-se en el centre d'un estil de vida d'entreteniment digital, on a més de jugar també es podran fer moltes altres coses, com per exemple torrar DVDs. L'altra aposta és per superar Sony en els jocs en línia. En definitiva, la XBOX 360 es presenta com adreçada a un públic molt més ampli que l'aposta de Sony. De fet, no s'amaguen que volen aconseguir arribar als 1.000 milions de clients. Una xifra un pèl exagerada i que els pot passar factura si no hi arriben.

ps3

ps3, originally uploaded by graccus.

PLAYSTATION3

La guerra entre consoles ha conegut aquestes darreres setmanes un moment àlgid, amb la presentació de les dues referències de l'anomenada tercera generació. Sony presenta la PS3. De les crítiques que he pogut llegir, es dedueix que, en tant que màquina de joc, supera de llarg la seva competidora de Microsoft. Això no obstant, segons sembla el seu comandament és un desastre des del punt de vista ergonòmic.

L'ESBERLAMENT DE LA UNITAT SOCIALISTA

Les darreres notícies confirmen que podem trobar-nos davant d'un dels escenaris que ja vaig establir fa unes setmanes: el de l'esberlament de la unitat socialista. Els fets són contundents, vegem-los:

1. El proper 7 de juny els sectors pijos babèlics, dins dels quals trobem el grupet Àgora Socialista, constituiran una nova formació "constitucionalista" és a dir anti-catalana. És el fracàs definitiu del projecte històric socialista i fins i tot del projecte històric del PSUC. Tot i que el seu nucli promotor són sectors intel.lectuals, segurament no els faltarà "tropa" d'infanteria procedent de l'ecspanyolisme visceral. Sense cap mena de dubte, amb l'aparició d'aquest grupet, els partits ecspanyolistes (PP i PSC) quedaran afeblits, i això sense cap mena de dubte és positiu.

2. Tot i que no forma part de l'univers orgànic sociata, també són intensos els rumors que el zeñorito Garcia Prieto, vol formar un partit lerrouxista, emprant les cases regionals andaluses com a punta de llança. No m'estranyaria que els pijos babèlics s'aliessin amb els prietistes... sempre fa bonic tenir un immigrant a taula, queda catòlic i reconforta la consciència. Sobretot si a l'immigrant el tractes com un mort-de-gana i li dones almoina i ni se t'ocorre tractar-lo com un igual.

3. Cal parar compte amb el protagonisme que està aconseguint el sr. Celestino Corbacho, president de la diputació de Barcelona i no sé si encara és alcalde de l'Hospitalet. Aquest individu en la convenció municipal sociata que es va celebrar la setmana passada va dirigir una maniobra de deslleialtat nacional d'una magnitud insospitada. Va proposar que els municipis tinguin el mateix estatus que el Govern de Catalunya, és a dir, que, per entendre'ns, cada municipi sigui com una nació. Això no és més que un intent de rebentar la cohesió nacional de Catalunya.

Cal tenir present que quan el PsoE encara era a l'oposició, va passar un fenomen que va causar una alerta ben justificada. Si no m'equivoco, va ser Bono qui va intentar sondejar Corbacho la possibilitat de trencar el PSC i tornar a activar la Federació Catalana del PSOE. Òbviament, Corbacho ho va negar tot... però el mal ja estava fet. Des de Madrit saben quines tecles han de tocar en cada moment, i que sortís el nom de Corbacho no va ser cap casualitat. Els fets ho comencen a demostrar.

4. A l'altra banda, tenim que, segons fonts ben informades, el Conseller Antoni Castells n'està fins als nassos dels seus "compañeros" del PsoE i fins i tot ha amenaçat de donar-se de baixa del partit. En Castells és un tecnòcrata i en el fons un il.lús. No penso que duri gaire, sobretot si insisteix en tocar el que no sona. De fet en Castells només es representa a ell i segurament dins del PSC se'l deu titllar despectivament d'universitari, de savi que es troba en la seva torre d'ivori.

En definitiva, tal vegada el tripartit haurà servit per fer esclatar la cohesió del PSC i per acabar amb el seu tacticisme nacional. Aviat caldrà que digui què vol ser quan sigui gran. Des del meu punt de vista, és evident què vol ser, però encara hi ha gent de bona fe que pensa o creu que aquest oxymoron que que es diu l'Ecspanya plural és possible. Santa innocència!

REFLEXIONS POSTINDEPENDENTISTES: ESLOVÈNIA i ESTÒNIA

Els passats dies 20 i 21 de maig es va celebrar el III Congrés Comunicació i Realitat, organitzat per la Facultat de Comunicació Blanquerna. Qualsevol congrés d'aquesta mena té aspectes positius i d'altres de negatius. D'entre aquests últims, destaca sempre la frustració de qui després d'haver-se trencat el cap per elaborar una comunicació durant un seguit hores, després només té pocs minuts per exposar-la. Això és normal. No ens podem esquinçar les vestidures.

Però aquest aspecte frustrant sovint es compensa clarament pels aspectes positius. I d'aquests últims, el que més destaco és l'establiment de noves relacions i coneixences amb gent que té interessos molt propers als teus. Això és el que m'ha passat en el marc del Congrés esmentat.

Concretament vull destacar les reflexions que em suggeriren les opinions de dues col.legues: la Mojca de Ljubliana (Eslovènia) i la Rica de Tartu (Estònia). A la primera li vaig preguntar directament si en el seu país, independent des del 1991, se sent algun tipus d'enyorança per l'etapa iugoslava. Em va mirar, com qui mira un boig, i va dir que allò era un tema tancat, que ningú es plantejava res de semblant.

Per la seva banda, la Rica, en la seva comunicació, va deixar ben clar que l'accés a la independència havia permès alliberar totes les forces productives i innovadores, i en certa mesura, em va semblar, que establia un paral.lelisme entre la independència i l'adveniment de la societat de la informació, com si ambdós processos marquessin un tall sec amb el passat. La veritat és que semblava plena de confiança en el futur i en les forces del poble estonià lliure. Un poble format per només 1,35 milions de persones, això sí, ben lliures i dignes.

Penso que són reflexions sobre les quals val la pena parar-s'hi a pensar. Reflexions postindependentistes.

Joan Sales (1912-1983)

Joan Sales (1912-1983), originally uploaded by graccus.

INCERTA GLÒRIA

He començat a llegir la novel.la "Incerta Glòria", de Joan Sales. Era un desig que volia complir des de feia molts anys (l'altre és anar a la Vallferrera i conèixer-la tota). Si he fet el pas ara, és perque la lectura de "Les Veus del Pamano" de Jaume Cabré, que vaig fer l'estiu passat, en unes condicions emocionals difícils, em va inocular un desig de llegir tot el referit a la guerra i la postguerra. Perquè penso que són anys claus que han estat totalment obviats per la classe política, més enllà d'alguns homenatges folclòrics.
També tinc previst llegir dues altres novel.les del gènere: "Per un sac d'ossos" de Lluís Anton Baulenes i "Pa Negre" d'Emili Teixidor. Fins i tot també llegiré, més endavant, dos coetanis de Sales, "Unitats de xoc" de Calders i "Brigada 556" de Tísner. Penso que de tot aquest material, i amb una mica d'imaginació i recursos materials, es podria ben bé elaborar una pel.licula de primer nivell. Se'm remou l'estómac quan veig que la fama se la porten pel.lícules com "Soldados de Salamina". Bé, deixem-ho.
De la quarantena de pàgines que porto llegides fins ara, constato que l'estil de Sales em recorda a la de les novel.les, que tant m'han influenciat des de jove, de Manuel de Pedrolo. Pedrolo, l'autor més censurat pel franquisme, i el més ràpidament oblidat pel postfranquisme...

L'ALLARGADA OMBRA DEL FELIPISME

L'article de l'AVUI sobre l'oposició dels jutges a la revisió del procés contra el President Companys, incideix en allò que jo deia en el darrer post. Llegiu, el següent fragment, si us plau,

En aquest punt coincideixen de ple, irònicament, ERC i els jutges conservadors: els republicans catalans no amaguen la seva intenció que a partir del cas Companys se'n reobrin molts més, i els magistrats hostils a l'actual govern temen això mateix, en el marc del que molts analistes del PP qualifiquen d'"estratègia d'exaltació republicana [espanyola]" de Zapatero: se suposa que l'actual president del govern estaria disposat a "agafar perfil propi" saltant-se l'ombra allargada de Felipe González i amb ella la de tota la Transició, per passar a reivindicar el llegat de l'esquerra prèvia al 1936.

Fins on podrà arribar ZP? Jo penso que no gaire lluny. Li pararan els peus d'alguna manera o d'una altra. Per traçar un paral.lelisme històric, diríem que no trigarem a veure un nou Coronel Casado, que apunyalarà per l'esquena el "presidente".

Tres telediarios, tres.

Star Wars. Episodi III. La venjança dels Sith en Català

Cinemes on es pot veure en Català

Cinesa Heron City (Barcelona),
Lauren Universitat (Barcelona),
Cinema Nàpols (Barcelona),
Cinema Catalunya (Berga),
Cinema Albéniz Plaza (Girona),
Òscar Granollers (Granollers),
Rambla (Lleida),
Atlàntida Multicinemes (Manresa),
Cinema Urgell (Mollerussa),
Cinemax (Tarragona),
Cinema Segle XXI (Terrassa),
Sucre (Vic)

ZAPATERO: GAME OVER (i 2)

Seguint el darrer post, afegeixo les següents consideracions:

1. Els Estats Units aposten clarament per Bono, com a venjança per haver retirat les tropes d'Iraq
2. El PSC ha de decidir què vol ser quan sigui gran. Es troba en un cul de sac. Si ZP governa ha estat perquè el PSC li va salvar el cul en la cursa pel lideratge. Si ZP cau, el PSC haurà d'optar definitivament entre Ecspanya i Catalunya. I jo tinc molt clar quina serà la seva opció. Al PSC comença a haver-hi soroll de sabres (o més aviat de navalles traperes).
3. CiU no està en situació de donar cap mena de resposta coherent. CiU té un problema, o dos. I es diuen Jordi Pujol i Antoni Duran i Lleida. Mentre no els elimini, no tindrà futur.

4. MOLT IMPORTANT:
La caiguda de ZP significarà l'ascens dels Bono, Ibarra, Vázquez, Redondo, Díez, al capdamunt del PSOE i del govern ecspanyol. I no tinc cap mena de dubte que el que primer faran és pactar amb el PP reduir la presència dels partits nacionalistes al Congrés de Diputats, per tal d'evitar que torni a passar la situació actual. Una mesura òbvia en aquest sentit serà la reclamada ja fa temps per Ibarra: apujar el % de vots mínim per accedir a tenir diputats en el Congrés. Si ara està en el 3%, segurament passarà al 5% com a mínim, però no m'estranyaria que arribés al 7 o al 9%.

Aquesta mesura, lluny de ser perjudicial per Catalunya, pot representar una enorme oportunitat. Donar resposta a aquesta mesura implicaria com a mínim dues mesures:

a. Crear un Bloc Català o una Solidaritat Catalana que es presentés com a una candidatura unitària de tot el nacionalisme català, fonamentat en el dret a l'autodeterminació com a reivindicació innegociable.

b. Tanmateix, donat que les relacions entre CDC i ERC són de cara de gos, actualment, una solució alternativa, seria l'aposta definitiva per estendre l'àmbit d'actuació de cadascuna de les forces patriòtiques catalanes a tots els Països Catalans. Ara mateix, aquesta opció només és possible que la faci ERC, malauradament. Però si a CDC són mínimament intel.ligents i, sobretot, pragmàtics, no trigaran també a fer-ho. Passar de presentar-se a 4 províncies, a presentar-se a 8, pot donar molt més resultats. I encara afegiria que es podrien presentar a les tres províncies aragoneses (Franja) i a Múrcia (Carxe). En total, 12 províncies. Només així es podrà donar una resposta a l'alçada de les circumstàncies. Cal plantar cara. No hi ha cap altra solució.

Clar que les dues opcions poden ser compatibles. Això suposaria la creació d'una Solidaritat Catalana amb la participació d'ERC/ERPV, CDC, (UDC), BVN, PSM-EN, (UM), (sense descartar sectors d'ICV, EUPV, etc.). Això sí que seria un punt!

A ZAPATERO LI QUEDEN TRES TELEDIARIOS (QUE NO TELENOTÍCIES)

Ho vaticino. Un cop comprovades les reaccions furibundes de diferents sectors del seu partit, goso dir que a ZP li queda poc temps de vida. El somni de l'Ecspanya plural és un com gelat que s'està desfent ara que comença a apretar la calor. Els sectors més bunkers del PsoE no poden tolerar cap mena d'acord amb el Moviment Basc d'Alliberament Nacional. I tampoc cap acord que signifiqui la pèrdua de privilegis que tenen els ecspanyols a costa dels catalans.

ERC, suposo, ja deu d'estar preparada. Perquè això es desmunta en un tres i no res. I quan això passi, que passarà, serà el moment de fer el salt del tigre... per la independència. Sense eufemismes i sense nyaps com aquest Estatut de fireta que ens pretenen endosar. Catalunya no és una Comunitat Autòma.

És un moment clau i cal estar a l'alçada de les circumstàncies, renunciar ara a la sobirania, hauria de ser considerat alta traïció.

FREE CATALONIA

FREE CATALONIA, originally uploaded by graccus.

NOVA CAMPANYA D'ESTIU

ESTÀS CONVIDAT

Em plau informar-te que el proper DIMARTS, 24 de maig, participaré en el cicle de conferències CAMINS DE SOBIRANIA.

A més d'un servidor, que faré una intervenció titulada "Proposta d'acció independentista", cal destacar la intervenció d'en Miquel Sellarès, que pronunciarà una conferència sota el títol "Un país sense sentit d'estat". Com sempre després hi haurà un debat.

Espero comptar amb la teva presència.

La convocatòria és la següent:

DIMARTS, 24 DE MAIG, A LES 19.00 HORES
CIEMEN (seu social)
c. Rocafort, 242 bis

ESTELADA

ESTELADA, originally uploaded by graccus.

AQUESTA ÉS LA REALITAT

Malgrat que els pesi a individus del règim tals com en Lluí­s Foix o en S erg
i Pàmies, per no parlar del sr. Escribano, la realitat és tossuda.

I si el dissabte va guanyar el Barça, el diumenge va ser la gran festa de l'estelada, la bandera independentista catalana, una bandera de lluita, no de traïció. Una bandera plena d'orgull i no de vergonya.

Ja ho deia en un altre post, fa unes setmanes. Per fi el catalanisme sociològic està sent cada cop més conseqüent, i doncs, més sobiranista.

Jo comprenc que als Foix i Pàmies de torn això els posi dels nervis. Però és el seu problema.

ABANS CAROD, ARA LAPORTA.
¿ÉS DEMANAR PERDÓ UN TRET RACIAL CATALÀ?
¿HAUREM DE DEMANAR PERDÓ PER SER, PER EXISTIR?

Nota: Tot i que demanar-ne la dimissió és un pèl exagerat, penso que el següent text del Lobby per la Independència, que critica durament Laporta, té molta part de raó. Vaja, tota la raó. Ara, per demanar dimissions, no siguem més papistes que el papa. Posats a demanar, demanem la de Maragall (Adéu Maragall, Adéu Ecspanya) o la de Narcís Serra de la Caixa de Catalunya, o tantes d'altres.

LAPORTA, DIMISSIÓ!!
El Lobby per la independència reclama la dimissió del president del
Barça, Joan Laporta, pels motius següents:

1.- Joan Laporta, com a president del Barça, no ha estat a l'alçada
de les circumstàncies quan no ha sabut defensar els milers i milers
de socis i simpatitzants del Barça que diumenge 15 de maig,
acompanyaren Samuel Eto'o al Nou Camp cridant "Madrid, cabró! Saluda
al campió!". Eto'o no va estar sol dedicant aquesta frase a l'etern
rival sinó que tot l'estadi ple de gom a gom el va acompanyar a viva
veu i, cal recordar, que aquesta frase es va sentir d'una manera
ininterrompuda durant tot el trajecte de la caravana triomfal del
Barça per la ciutat.

2.- El Barça no pot continuar tenint com a president un senyor que
confon el "senyoriu" i el "seny" amb covardia i que es deixa
intimidar pels grans titulars de dos diaris de Madrid (As i Marca),
per altra banda, enemics declarats del Barça, de Catalunya i els
catalans.

3.- Mai fins ara un president del Madrid o la premsa de Madrid ha
demanat disculpes ni ha demanat "comprensió" per algun dels seus
jugadors que com Raúl celebren els triomfs del Madrid a las Cibeles
cridant, "Barça, cabrón! Saluda al campeón" o fent befa de l'himne
del Barça cantant "Barça, Barça, Barça, mieeeerda!". Es més, convé
recordar que tot un president del Madrid com Mendoza va arribar a
deixar-se filmar i fotografiar envoltat de membres de la penya
Ultrasur cantant allò de "Polaco el que no bote". Frases i càntics
com aquests han esdevingut part dels rituals amb què els equips
celebren els triomfs i si la premsa de Madrid ara es fa l'ofesa, el
primer que ha de fer és predicar amb l'exemple.

4.- Joan Laporta, i molt a pesar nostre, s'ha convertit en un exemple
més d'una classe dirigent acovardida, servil, acomplexada i submissa
que l'únic que sap fer és demanar disculpes i perdó. Ja només va
faltar que Laporta hagués obligat a dir a Samuel Eto'o la frase
llastimosa que Carod Rovira va emprar en una situació gairebé
idèntica: "el meu error ha estat haver dit en veu alta el que tots
els culers diuen en privat".

5.- Lamentam que l'actitud pusil·lànime de Joan Laporta hagi
convertit el que, amb paraules de Marçal Sintes, és un
guepard : "Eto'o té un cos compacte i àgil, i els seus atacs són molt
semblants al del guepard. Ambiciós, tossut i amb un orgull profund i
ferésterc, el caràcter del camerunès resulta indomable" (Avui,
17.05.05); l'hagi convertit -deiem- en un moixet ximple, domesticat i
servil que amb veu tremolosa demana perdó a l'etern rival que durant
tota la temporada l'ha insultat als estadis de Madrid per la seva
condició de negre.

I 6.- A tots aquests motius, hem d'afegir la inutilitat de demanar
disculpes en situacions com aquestes ja que això l'únic que fa és
envalentonar l'enemic que, d'altra banda, ho interpreta com un signe
de feblesa.

Ciutat de Mallorca, 17 de maig de 2005

Pel Lobby per la independència, signa Jaume Sastre

L'AFER MARCO, DE NOU

No m'agrada com a precedent. Però he de reconèixer que l'article d'en Sostres sobre l'Afer Marco és excel.lent, bàsicament perquè coincideix amb els meus punts de vista exposats en l'anterior post. Però també perquè incideix en un component que considero clau: el carronyisme existent en la cultura política catalana.

Entenc per carronyisme aquella actitud pròpia de covards que consisteix en tenir por del fort i fer-se el milhomes davant del feble. Això és la transició política. Això és el pecat original de tot plegat. Els polítics del règim actual es van caracteritzar per passar pel tubo del franquisme i per exercir una violència institucional duríssima contra aquells que no volien passar-hi. Perquè Franco no va acabar penjat cap per avall com Mussolini.

He llegit crítiques contra Marco. Les que més fàstic m'han fet és la d'aquells individus que són capaços de jutjar un vell de 84 anys com si fos un criminal de guerra, quan ells, que sí que van haver d'enfrontar-se a un veritable criminal de guerra -Franco- no van tenir els collons de liquidar-lo, o com a mínim d'intentar-ho. És increïble, però segur que el nom de Marco -si és realment aquest el seu cognom de debò-, ha estat més atacat, embrutat, blasmat, menyspreat, etc. que el de franquistes i/o genocides com el de Serrano Sunyer, Fraga, o el propi Samaranch.

Quin fàstic de país!

DAVANT L'AFER ENRIC MARCO

Fa pocs dies vaig penjar un post recollint una frase de l'Enric Marco. La frase era aquesta: "Quan no es fa justícia, el perdó és impunitat". La vaig sentir en un programa de televisió i em va commoure i seduir. Per això la vaig reproduir diverses vegades. La pregunta immediata és la següent: ¿Sóc una víctima més de l'engany del sr. Marco? Segons sembla, el sr. Marco ha provocat milers de víctimes, moltes d'elles infants i nois d'institut que assistien a les seves xerrades (120 cada any).

Jo no em considero una víctima (1). L'actitud i el comportament del sr. Marco és certament censurable, si, com sembla, ha enganyat. Però els únics que tenen tot el dret del món a retreure-li són els fins fa poc els seus companys de lluita. Els veritables deportats. Aquests i només aquests tenen el dret i l'obligació de fer-ho.

La resta de la societat no. O si més no, abans de blasmar-lo, hauran de blasmar centenars i milers d'individus sense moral ni ètica que s'arrosseguen per aquest món i que sovint són elevats a la categoria de ciutadans exemplars. En la cua dels blasmables, l'Enric Marco ocupa la darrera posició sense cap mena de dubte.

I sobretot, que cap periodista de merda i que cap polític de merda aixequi la veu en contra d'ell. Qui ho faci, només pot comptar amb el nostre enorme menyspreu. La tasca duta a terme durant aquests anys per en Marco, ha estat exemplar. Ell ha col.laborat a estendre una consciència sobre l'Holocaust a casa nostra i sobretot entre les generacions joves, no contaminades per l'amnèsia i l'oblit de la transició. L'únic que, com en els videojocs, en comptes de fer-ho en primera persona, ho hauria d'haver fet en tercera persona.

Finalment, una darrera consideració. Penso que no és el cas, però tanmateix, no m'agradaria que ens poguéssim trobar davant un nou episodi de l'inacabable enfrontament entre anarquistes i comunistes. Cal recordar que en Marco era cenetista i que en l'actualitat, els hereus del comunisme pretenen patrimonialitzar i apropiar-se de tota la lluita anti-franquista, marginant no només als cenetistes, sinó també els independentistes (del FNC) i altres grups (poumistes, udc, etc.). Suposo que se m'entén clar i català.

He dit.

(1) Tampoc em vaig considerar víctima quan em vaig assabentar que el jutge de pau que va oficiar el meu casament, m'havia birlat 25.000 ptes, en concepte de flors per decorar la sala on es produí l'esdeveniment. L'actitud de l'home i el seu discurs van ser prou bonics per perdonar-li tot plegat. Per això, quan un merda de policia ecspanyol va trucar a casa preguntant-nos si ens volíem afegir a la denúncia que altres parelles havien interposat contra ell, el vaig enviar a pastar fang.

ÉS HORA D´EIXIR AL CARRER!!!

Durant les darreres setmanes s'han produït múltiples agressions feixistes. Des de Sabadell fins a València o Vinaròs, entre d'altres. És el moment de cridar a sortir al carrer i plantar cara. És hora de denunciar que els mèdia de les quatre províncies callen i amaguen aquesta ofensiva en tota regla de l'ecspanyolisme criminal, que veu amb desesperació com la consciència catalana es recupera cada cop amb més força i orgull, sobretot a les comarques del sud del Sènia. ¿Caldrà que hi hagi un mort perquè es dignin a dir alguna cosa? Segurament. Tanmateix, és possible que es portin una sorpresa i que el mort no sigui del bàndol habitual.

Contra l'ecspanyolisme rampant, formem plataformes antifeixistes (PAF) -és a dir, anti-ecspanyoles, arreu del país!

L'ECSPANYOLISME S'IMPOSA A LA CORPO

El procés és ineluctable. "La nostra", TV3, cada cop s'està convertint en un instrument d'ecspanyolització més agressiu. Ara es veu que hem de tenir en compte "la realitat", segons el senyor Escribano. Bé, doncs, suposo que a partir d'ara veurem per "la nostra" violacions, pederastes en plena acció, violència domèstica per un tubo, les tortures a les comissaries o a les presons, mares que maten els seus fills, fills que maten els seus pares, marits que peguen a les dones... perquè tot això és "la realitat", oi senyor Escribano? O és que només es refereix vostè a una determinada realitat? El fonament del conservadorisme és precisament aquesta connivència i aquesta acceptació acrítica de "la realitat". La "realitat" només existeix si és per transformar-la, des d'una perspectiva crítica i radical, i amb l'objectiu d'intentar bastir una societat més justa i lliure.

De fet, l'ecspanyolització a TV3, ja ve de fa temps, i qui porta la veu cantant és el Departament d'Esports. Es creuen els reis del mambo, aquests pijos. La propaganda sobre "millor lliga del món" que cada cap de setmana ens matxaquen, no només és mentida (l'anglesa i la italiana són molt millors), i repugnant, sinó que connecta amb el pensament ecspanyolista, mes cutre i caspós, que considera com a elements clau de la simbologia ecspanyola, els toros, el flamenco i el futbol. (Una reflexió al respecte: si el Barça no jugués a la lliga ecspanyola, i per exemple, jugués a la italiana, possibilitat que a mi m'encantaria, és evident que ningú s'atreviria a dir que la Lliga ecspanyola és "la millor lliga del món").

ALONSOMANIA
Llegir avui El Periodico fa venir basques. Demà pot tornar a passar al Circuit de Catalunya allò que va passar fa uns anys a la final de la Copa Davis que es jugà a Barcelona i on el públic assistent, molt d'ell vingut de Madriz, va xiular i insultar l'himne de Catalunya i tot el que sonés a català. El xaval aquest, l'Alonso, no és més que un bluff mediàtic, com el Real Madrit, i de fet com la pròpia Ecspanya. Són bluff, i ja veurem el que duren. Però demà, em jugo un pèsol que els locutors de TV3, es contagiaran de l'ecspanyolitis i veurem un festival "patrio" retransmés per "la seva", és a dir per TV3 ("la nuestra"). Preparem-nos.

CAT1
De fet, un govern mínimament nacional, allò que hauria de fer és canviar aquest horrible nom de TV3 i de C33, noms clarament autonòmics i ecspanyols, Modestament proposo que els dos canals passin a anomenar-se CAT1 i CAT2, o alguna cosa semblant, que tingui ganxo mediàtic, però que no traspui ecs-panyolisme pels quatre cantons,

PASQUIS "EL PROGRESSISTA"
Torno al pamflet d'avui, El Periodico, a l'editorial del qual, parla d'en Pasquis "progressista", perquè segons sembla ara la prioritat serà la despesa social. La lògica subjacent en aquest editorial, és que fins ara, en Pasquis s'ha preocupat massa d'aspectes identitaris i, en conseqüència, "conservadors", mentre que ara que s'ocupa dels problemes socials, es converteix en "progre". La dicotomia "identitat" vs "qüestió social" és més vella que l'anar a peu... i una gran enorme xorrada. Si volem la independència no és per fer volar colom, és per tenir en les nostres mans els mateixos instruments que tots els pobles del món, i particularment els del nostre entorn immediat, tenen per elaborar polítiques socials més justes i creadores de benestar. No són dos coses separades. És la mateixa cosa, indestriable i indivisible. Qui les vols separar, només té un nom: un ecspanyol, enemics de la llibertat de Catalunya i del màxim nivell de benestar per als catalans i les catalanes.

He dit.

CATALAN VENGEANCE

CATALAN VENGEANCE, originally uploaded by graccus.

We got your skin, Mr. Mourinho. A Catalan player killed you. See you next season and I promise we will get you assap. No mercy, moron.

ELS LATIN AWARDS NO SÓN ECSPANYOLS

Llegeixo la crònica de la festa de lliurament dels premis de música llatina a la CNN. Els grans triomfadors són Juan Luís Guerra, Juanes i Paulina Rubio. Un dominicà, un colombià i una mexicana. Cap ecs-panyol/a. Fantàstic.

El fet em referma en la meva tesi que els ecs-panyols van directe cap al desastre. No són res a Europa i cada cop són menys importants a l'Amèrica Llatina. No són res enlloc, vaja. I malgrat això, continuen creient-se el melic del món.

Grups com PRISA, Telefónica, BBVA, Banesto et altri, no són més que ponis al costat de les grans multinacionals nordamericanes. Però ells es pensen que conqueriran el món. Patètic.

La llengua ecspanyola, paradoxalment, cada cop serà menys ecs-panyola i més americana. I això és positiu. Des de Catalunya hem de discernir clarament entre els ecs-panyols malparits i nazis de merda, i els hispanòfons d'arreu del món, que són tota una altra història. Recordo la màxima que no hem de tenir més enemics que els estrictament necessaris. I, ara mateix, els nostres enemics principals són els ecs-panyols i el seu "Primo de Zumosol" que és l'Estat francès. Res més. No hi ha, ni hi ha d'haver cap enemic més. Al capdavall, els primers que van aconseguir deixar de ser ecs-panyols van ser els hispanòfons d'Amèrica (rectifico, abans ho havien aconseguit els flamencs i els portuguesos).

L'evolució és clara: actualment hi ha una lluita aferrissada per determinar quina serà la capital de la cultura hispana en el segle XXI: si Madrid o Florida. I la sort està cantada, Florida guanya de pallissa, sense oblidar Califòrnia. Així doncs, tots els pijos de merda o llepaculs que volen fer carrera en ecs-panyol, ja no cal que vagin a Madriz, que saltin directament a Miami que és on rau el futur. Madriz només serà una capital de província cada cop més autàrquica i autoreferencial (Gran Hermano, OT, Salsa Rosa, i tota aquesta merda).

Tot aquest procés ineluctable beneficia Catalunya. Si bé els únics imbècils que encara es pensen que Madriz és el centre del món són la colla de catalanets onanistes que no paren d'agafar el pont aeri (Sardà, Buenafuentes, Barceló, Fuentes, Milà, etc.). Quina desgràcia de gent!

Només explotant l'enorme riquesa cultural genuïna i inimitable de què gaudim els catalans, podrem fer una aportació pròpia a l'enriquiment universal. Tot el que no sigui això, seran còpies dolentes dels originals. Queda clar, no?

QUAN NO ES FA JUSTÍCIA, EL PERDÓ ÉS IMPUNITAT
(Enric Marco, supervivent dels camps nazis)

Quan no es fa justícia, el perdó és impunitat
Quan no es fa justícia, el perdó és impunitat
Quan no es fa justícia, el perdó és impunitat
Quan no es fa justícia, el perdó és impunitat
Quan no es fa justícia, el perdó és impunitat
Quan no es fa justícia, el perdó és impunitat
Quan no es fa justícia, el perdó és impunitat
Quan no es fa justícia, el perdó és impunitat
Quan no es fa justícia, el perdó és impunitat
Quan no es fa justícia, el perdó és impunitat
Quan no es fa justícia, el perdó és impunitat
Quan no es fa justícia, el perdó és impunitat
Quan no es fa justícia, el perdó és impunitat
Quan no es fa justícia, el perdó és impunitat
Quan no es fa justícia, el perdó és impunitat
Quan no es fa justícia, el perdó és impunitat
Quan no es fa justícia, el perdó és impunitat
Quan no es fa justícia, el perdó és impunitat
Quan no es fa justícia, el perdó és impunitat
Quan no es fa justícia, el perdó és impunitat
Quan no es fa justícia, el perdó és impunitat
Quan no es fa justícia, el perdó és impunitat
Quan no es fa justícia, el perdó és impunitat
Quan no es fa justícia, el perdó és impunitat
Quan no es fa justícia, el perdó és impunitat
Quan no es fa justícia, el perdó és impunitat
Quan no es fa justícia, el perdó és impunitat
Quan no es fa justícia, el perdó és impunitat
Quan no es fa justícia, el perdó és impunitat
Quan no es fa justícia, el perdó és impunitat
Quan no es fa justícia, el perdó és impunitat
Quan no es fa justícia, el perdó és impunitat